7.12.05

a Clítote li agrada que se li vagi al darrere.

Li agrada que li diguis: estimula'm estimula'm estimula'm
però de fet, és ella qui vol ser estimulada.

Fa dos dies la vaig deixar amb la paraula a la boca.
Avui ha tornat, sense les pells dures i fosques.
M'ha mostrat una cadena d'or, a joc amb les seves arracades.
Després ha cridat el Néstor perquè em portés un Ferrero Rocher.

L'he deixat plantada amb les seves sabates de taló d'agulla.
Publicat per Indòmita en 6:58 p. m.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................