28.6.06
26.6.06
23.6.06
una de les coses més interessants que tinc ara per ara
és la convivència amb les persones que compartim casa.
la lliçó més important que n'aprenc, dia a dia,
és que mai no som prou madurs.
tenim entès que ser madur vol dir:
sostenir unes idees clares,
demostrar constantment les pròpies conviccions i que tenim consolidada una manera de ser (com si la identitat madura fos la identitat solidificada),
irradiar una intransigència amb pàtina d'expertesa
considerar els altres des de tu mateix i no tu mateix des dels altres...
però personalment crec que aquests són trets de fruita verda, dura i aspra
perquè conviure amb gent de la teva quinta,
diferents de tu i del teu pla d'accions
també vol dir que se't trenquin els esquemes constantment
i que al caràcter no s'hi facin durícies
aquests dies tenim uns convidats italians d'una de les companyes.
Tenir aquests convidats obligats
m'ha mostrat un ventall de reaccions meves
d'una forma tan clara que m'espanta.
He vist el meu entorn envaït i la meva identitat ha saltat amb la força d'un lleó:
"Ells estan de vacances. O sigui no fan feina.
Si cau una ampolla d'aigua, no la recullen.
Si s'embruta el terra, no escombren.
Si hi ha un sofà, no se n'aixequen.
M'empipa trobar-me llaunes de cervesa pertot arreu,
burilles de cigar escampades,
terrossos de sorra damunt l'estora,
el menjador ple de fum".
Aquesta molèstia, instintivament, la tractaria amb molt de despotisme:
prohibiria a l'amiga que porti els seus amics
em faria la repel.lent netejant davant dels morros dels convidats
els prohibiria de fumar al menjador
i la mala llet descomunal se m'inflaria fins que els fotria fora de casa MEVA.
Aquest és el sentit: sóc madura, hi ha coses per les quals no hi passo.
Però evidentment no faré res de tot això.
esperaré que marxin i quan siguin fora
esperaré que l'amiga ho deixi tot com sempre,
perquè la casa no és només MEVA. també és SEVA.
els espais compartits d'aquesta casa, són això:
espais on ningú domina ningú.
per això les desavinences temporals s'acaben aviat,
es busquen solucions conciliadores,
(una de les lleis de la convivència: parlant la gent s'entén)
i el que considero més important per a un mateix:
les manies pròpies queden al descobert,
perden la qualitat d'obstinació cega
i s'acaben transformant en una qüestió de gust:
neix la bellesa del caràcter,
la complicitat amb les altres maneres de ser.
encara estic força verda, però,
l'instint em salta massa sovint
gràcies Toni per la notícia
vet aquí, parlant de la maduresa la intransigència i el patetisme ridícul...
és la convivència amb les persones que compartim casa.
la lliçó més important que n'aprenc, dia a dia,
és que mai no som prou madurs.
tenim entès que ser madur vol dir:
sostenir unes idees clares,
demostrar constantment les pròpies conviccions i que tenim consolidada una manera de ser (com si la identitat madura fos la identitat solidificada),
irradiar una intransigència amb pàtina d'expertesa
considerar els altres des de tu mateix i no tu mateix des dels altres...
però personalment crec que aquests són trets de fruita verda, dura i aspra
perquè conviure amb gent de la teva quinta,
diferents de tu i del teu pla d'accions
també vol dir que se't trenquin els esquemes constantment
i que al caràcter no s'hi facin durícies
aquests dies tenim uns convidats italians d'una de les companyes.
Tenir aquests convidats obligats
m'ha mostrat un ventall de reaccions meves
d'una forma tan clara que m'espanta.
He vist el meu entorn envaït i la meva identitat ha saltat amb la força d'un lleó:
"Ells estan de vacances. O sigui no fan feina.
Si cau una ampolla d'aigua, no la recullen.
Si s'embruta el terra, no escombren.
Si hi ha un sofà, no se n'aixequen.
M'empipa trobar-me llaunes de cervesa pertot arreu,
burilles de cigar escampades,
terrossos de sorra damunt l'estora,
el menjador ple de fum".
Aquesta molèstia, instintivament, la tractaria amb molt de despotisme:
prohibiria a l'amiga que porti els seus amics
em faria la repel.lent netejant davant dels morros dels convidats
els prohibiria de fumar al menjador
i la mala llet descomunal se m'inflaria fins que els fotria fora de casa MEVA.
Aquest és el sentit: sóc madura, hi ha coses per les quals no hi passo.
Però evidentment no faré res de tot això.
esperaré que marxin i quan siguin fora
esperaré que l'amiga ho deixi tot com sempre,
perquè la casa no és només MEVA. també és SEVA.
els espais compartits d'aquesta casa, són això:
espais on ningú domina ningú.
per això les desavinences temporals s'acaben aviat,
es busquen solucions conciliadores,
(una de les lleis de la convivència: parlant la gent s'entén)
i el que considero més important per a un mateix:
les manies pròpies queden al descobert,
perden la qualitat d'obstinació cega
i s'acaben transformant en una qüestió de gust:
neix la bellesa del caràcter,
la complicitat amb les altres maneres de ser.
encara estic força verda, però,
l'instint em salta massa sovint
gràcies Toni per la notícia
vet aquí, parlant de la maduresa la intransigència i el patetisme ridícul...
20.6.06
llegeixo això en un llibre del periodista polonès
Ryszard Kapuscinski:
"Una solució per a l'Àfrica? Crear un nou clima polític:
a) acceptar sense cap però el principi del diàleg,
b) assegurar la participació de la societat en la vida pública,
c) respectar els drets humans fonamentals,
d) començar la democratització."
Ryszard Kapuscinski:
"Una solució per a l'Àfrica? Crear un nou clima polític:
a) acceptar sense cap però el principi del diàleg,
b) assegurar la participació de la societat en la vida pública,
c) respectar els drets humans fonamentals,
d) començar la democratització."
19.6.06
què ens ha donat per ara l'Estatut?
a) els partits de la dreta (CiU i PP) han desmuntat un govern d'esquerres: eleccions anticipades
b) el partit del govern d'Espanya (PSOE) manté el mànec de la paella d'aquesta comunitat autònoma: Montilla de candidat
c) el partit independentista (ERC) fora del govern i desacreditat per l'opinió publicada: menys autogovern
n'esteu segurs que el procés estatutari
ha estat en pro del poble català?
au vinga
a) els partits de la dreta (CiU i PP) han desmuntat un govern d'esquerres: eleccions anticipades
b) el partit del govern d'Espanya (PSOE) manté el mànec de la paella d'aquesta comunitat autònoma: Montilla de candidat
c) el partit independentista (ERC) fora del govern i desacreditat per l'opinió publicada: menys autogovern
n'esteu segurs que el procés estatutari
ha estat en pro del poble català?
au vinga
2.630.162 persones s'han abstingut
(es desconeix el tant per cent d'abstenció crítica)
23.033 persones han fet vot nul
135.998 persones han votat en blanc
528.472 persones han dit que NO
= 3.317.665 persones no aproven l'estatut (pels motius que siguin, per ser idiotes, per ser indecisos, per ser crítics, per ser assenyats... cadascú s'ho sabrà)
1.881.765 persones aproven l'estatut (pels motius que siguin, per ser covards, per ser indefensos, per ser lleials, per ser assenyats... cadascú s'ho sabrà)
però el SÍ no representa la majoria de catalans
(es desconeix el tant per cent d'abstenció crítica)
23.033 persones han fet vot nul
135.998 persones han votat en blanc
528.472 persones han dit que NO
= 3.317.665 persones no aproven l'estatut (pels motius que siguin, per ser idiotes, per ser indecisos, per ser crítics, per ser assenyats... cadascú s'ho sabrà)
1.881.765 persones aproven l'estatut (pels motius que siguin, per ser covards, per ser indefensos, per ser lleials, per ser assenyats... cadascú s'ho sabrà)
però el SÍ no representa la majoria de catalans
15.6.06
14.6.06
8.6.06
xavi diu:
ei
xavi diu:
que no hi ets?
e diu:
ei
e diu:
ara sí
xavi diu:
encara no has marxat, o ja has tornat?
e diu:
encara no he marxat
e diu:
anava al wc i m'ha trucat la txell i he entrat al despatx i he vist la conversa
xavi diu:
tens temsp d'explicar-mem lo de la panxa?
e diu:
el què?
xavi diu:
que vas sentir-li el cor
e diu:
amb l'auscultador de l'Anna
xavi diu:
i què tal?
e diu:
com si sentís timbals llunyans dins el fons del mar
e diu:
en general glu glu
e diu:
i en darrer terme pu pu
xavi diu:
pu pu?
e diu:
batecs
e diu:
és molt submarí, el món de la panxa
xavi diu:
tu diràs
e diu:
batiscafo nonabiel
ei
xavi diu:
que no hi ets?
e diu:
ei
e diu:
ara sí
xavi diu:
encara no has marxat, o ja has tornat?
e diu:
encara no he marxat
e diu:
anava al wc i m'ha trucat la txell i he entrat al despatx i he vist la conversa
xavi diu:
tens temsp d'explicar-mem lo de la panxa?
e diu:
el què?
xavi diu:
que vas sentir-li el cor
e diu:
amb l'auscultador de l'Anna
xavi diu:
i què tal?
e diu:
com si sentís timbals llunyans dins el fons del mar
e diu:
en general glu glu
e diu:
i en darrer terme pu pu
xavi diu:
pu pu?
e diu:
batecs
e diu:
és molt submarí, el món de la panxa
xavi diu:
tu diràs
e diu:
batiscafo nonabiel
7.6.06
6.6.06
sempre he pensat que quan algú fa una promesa
és que no està prou segur de poder complir-la
és força evident que prometem el que sabem que és difícil de seguir
si no la promesa no té sentit. A ningú no li cal prometre que al matí s'aixecarà del llit,
tret que estigui en una depressió descomunal i que li costi esforços llevar-se
Zapatero fa moltes promeses, com tots els polítics.
No m'escandalitzo, doncs, davant els incompliments
penso: que parlin tant com vulguin, que gastin amb paraules
el que no faran amb fets, que es guanyin la credibilitat
amb somriures o insults còmplices dels mitjans de comunicació,
que omplin les orelles de la gent interessada
amb retòriques inútils i debats insubstancials i aporístics
jo ara escric i escriuré demà
rentaré els plats i em faré el llit
buscaré feina per poder pagar el lloguer
aniré al metge a fer-me una analítica
i continuaré escrivint malgrat que mai algú em prometi publicar-me
és que no està prou segur de poder complir-la
és força evident que prometem el que sabem que és difícil de seguir
si no la promesa no té sentit. A ningú no li cal prometre que al matí s'aixecarà del llit,
tret que estigui en una depressió descomunal i que li costi esforços llevar-se
Zapatero fa moltes promeses, com tots els polítics.
No m'escandalitzo, doncs, davant els incompliments
penso: que parlin tant com vulguin, que gastin amb paraules
el que no faran amb fets, que es guanyin la credibilitat
amb somriures o insults còmplices dels mitjans de comunicació,
que omplin les orelles de la gent interessada
amb retòriques inútils i debats insubstancials i aporístics
jo ara escric i escriuré demà
rentaré els plats i em faré el llit
buscaré feina per poder pagar el lloguer
aniré al metge a fer-me una analítica
i continuaré escrivint malgrat que mai algú em prometi publicar-me
5.6.06
a vegades em miro la feina
des de l'exterior d'una tanca:
com si no em pertanyés,
(hi ha un tremolor sobtat
costa de respirar i dolor al braç immòbil
que s'allarga en la inapetència)
cerco debades un cap d'esquila
hàbil a entrar en terrenys impropis
salto i escometo a l'atzar
sovint em quedo amb gust agre de penicil.lina
des de l'exterior d'una tanca:
com si no em pertanyés,
(hi ha un tremolor sobtat
costa de respirar i dolor al braç immòbil
que s'allarga en la inapetència)
cerco debades un cap d'esquila
l'ingrés al principi de la tasca:
la novel.la a mig escriure,
l'assaig interminable,
el teatre a mig muntar
que pasturen indiferents a la meva decisió
hàbil a entrar en terrenys impropis
salto i escometo a l'atzar
sovint em quedo amb gust agre de penicil.lina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
