he vist, avui,
......(ja sabeu que no duc gaire el control del temps
......ni de l'actualitat. com diu Parrot:
......"lluny del sud i lluny del nord,
......lluny de l'òrbita global,
......lluny dels marges racionals"
......faig via, amb una filla en braços
......que ha d'apre(he)ndre la vida)
el vídeo del darrer Saló
penjat al YouTube

tinc esperança en les noves mirades
les perspectives que ara neixen
i es fan lluny de tota pena

l'alegria del mot que cal ensenyar
mostrar, nostrar, lluny del tòpic: amor
amb la senzillesa del silenci que l'emparaula

feliç 2007

es fa difícil ordenar un temps que tremola

(els rellotges s'estoven i cauen les busques)
les hores
les trobes al sol que recorre les finestres però
el dia és curt
i el fred et fa ser
vora el foc

la criatura dorm
quan no plora ni menja

fi de festes, i àpats i cansament

la paret de l'habitació per acabar de rascar
i pintar i vèncer la humitat darrera

els llibres aparcats
els textos a mig
les idees són el baf que entela els vidres
quan m'hi amorro perquè el sol m'escalfi

visc amb la inquietud plàcida de la meva filla

he trencat la quarantena

a 25 dies del part

(la recuperació va ràpida
quan més natural és tot)

el meu avi era paleta

a casa seva hi tenia un cobert
ple de coses arreplegades
aprofitables per reutilitzar

m'agradava ficar-hi el nas

a vegades penso que l'estudi

és com aquell cobert

ple fins dalt de curiositats

remeno pel desordre i l'embull de papers,

dins carpetes hi ha retalls de diaris

com les capses plenes de xavetes

i els llibres apilats que fan murada

i llapis perduts amb la punta rodona i basta

un caramull de fe en el reciclatge de mots,

de restes i d'obres

petites coses:

aquesta nit Clítote m'ha tornat
a sil.labejar paraules encadenades
en garlanda versificadora

sento l'alè de la poesia a prop
a prop

i ensumo

----,,,,,,,,

avui hi ha la festa dels 20 anys de Bromera
a Barcelona
tot i que m'agradaria, no podré assistir-hi
des d'aquí: FELICITATS a tot l'equip editorial

----,,,,,

llegeixo a la mateixa web de Bromera
que Jordi Julià va guanyar el passat dia 12
el VIII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

enhorabona pel premi, Jordi!

----,,,,,,,,,,,

ahir parlava del temps
i trobo uns mots a Plagueta que m'han colpit de ver

"és tan llarg el temps de ser morts"

un vers d'intensitat de vida

------,,,,,,,

i veig també, Tirant al cap,
dins un túnel de reflexió
sobre la relativitat de Cronos

------,,,,,,

i una ressenya que apunta Entrellum
i on diu que no se sap qui sóc:
"d’Emma, no en sabem tantes coses.
Només que també es mou pel món dels blogs i que acaba de ser mare"


i res més

el temps canvia quan ja no ets tu sol

amb una cria que dorm hores seguides
i et deixa estones llargues
les hores es fan minuts entre tasca i tasca

i em marca

un ritme propi que s'imposa

i es rebolca entre les prioritats

amb crits d'infant

avui

el dia corre amb més pressa
les hores fosques d'hivern s'allargassen
i es fa de nit interrompuda per plors que tenen gana

visc sense temps
en un món minúscul
dins un amor infinit

ahir, veient el 33,
em va miquelangelar
un vers atòmic:

"t'estim tant que et pots morir quan vulguis"

vullsaberestimaraixí

dies d'emocions intenses

dilluns enterràvem el besavi de la Nona



el meu avi

ja ho diuen, uns se'n van, altres arriben

----

enhorabona pel premi, toni!

llegeixo a vilaweb que Toni Cucarella
deixa "l'activitat literària"

això vol dir que deixarà de llegir i d'escriure?
o que ho farà en la intimitat?

diu Cucarella: "Fugir del 'mundillo' de la literatura
em dóna tranquil·litat i em permet una feina estable
i prioritzar la família".

o sigui que el problema no és la literatura,
sinó el seu "mundillo", la inestabilitat professional
i la politització que se'n fa.

que aquests motius facin cessar l'activitat
d'un escriptor ho trobo preocupant
i em reafirma la trista suposició
que entre literatura i professionalitat
es produeix un curtcircuit que dispara
l'automàtic de la conjunció disjuntiva


Clítote, des del sofà, em mira i tanca el llibre
"la literatura es fa de portes endins
perquè el lector tingui el plaer del voyeur
i no es converteixi en espectador
d'un exhibicionisme vulnerable"

m'ho apunto

21:20

tanco xat
s'ha acabat la presentació
salut a tothom qui hi ha participat

gràcies Joan Carles

la nona dorm
el xavi fa el sopar
la txell llegeix

la felicitat

20:53

xerro amb la mireia i amb el toni
pel xat i en separat

el gmail no permet conversa a tres bandes?

20:33

he deixat una comunicació al blog de Mireia

20:18

la txell s'ha despertat i s'acosta al foc
perquè fa fred

veig una frase a entrellum que em desconcerta
"La gent que és feliç no escriu. ¿Per què llegim?
¿Què busquem en els llibres?
La gent que és feliç no llegeix".

això ho deu haver dit el toni no fa gaire a la Catalònia

es pot ser feliç i escriure i llegir amb felicitat
sobre qualsevol tema sigui sobre la tristesa
o el sexe dels àngels

escric millor quan millor estic

el patetisme em produeix males lletres

vaig a veure el blog de Mireia

20:04

19:44

amb la nona un altre cop al pit
dicto a en xavi

a la Catalònia tot deu estar en marxa
com que el dia de l'assaig general
jo encara era a l'hospi
em dóna peu a improvisar

19:15

la Nona ha mamat d'una teta
de l'altra, que ja vessava, m'he munyit una mica
per destensar la pell i l'òrgan

ja he vist les reflexions del toni i la performance
que es farà d'aquí a poc a la Catalònia

em sembla perfecte la feina feta

17:48

acaben de marxar les darreres visites
encara queden pastes damunt la taula
la Nona dorm impassible
i a mi em petaran els pits de llet si no es desperta aviat

he dut el portàtil al menjador per revisar el correu
i posar-me al dia: d'aquí unes hores és la presentació de l'OI

al gmail tinc els documents tan esperats sobre la presentació
finalment

els vaig a obrir

primícia amb mala llet: el dia 4
no aniré a la presentació del meu llibre

ni m'hi connectaré

em sap greu, Joan Carles, per què et falla una autora
em sap greu, Mireia, perquè la gent es pensarà
que jo sóc tu o que tu ets jo

no em sap greu pel toni
que té el do d'apropiar-se i manipular
la gent i les circumstàncies
i n'estic fins als nassos

per cert,
a mi i a la nona deixa'ns en pau