29.7.08

L'Ali, quan va arribar, el primer que ens va demanar a l'hora de comprar roba
van ser pantalons llargs. Primer no ens deia per què havien de ser llargs,
amb la calor que fa, però finalment ens va dir que eren perquè l'any que ve
anirà a Algèria a estudiar l'Alcorà.

L'Ali diu que de gran vol ser doctor perquè guanyen molts diners,
o conductor, que també en guanyen molts, i quan ho diu somriu
d'orella a orella, sense impotència ni impossibles.

El Selek, el tiet del Nayem, ens va explicar amb desànim
que ell és enginyer de comunicacions, però a Sabadell
treballa fent de mosso en un hotel perquè no troba feina
del que va estudiar. Primer hauria de convalidar el seu títol
universitari d'allà amb un títol d'aquí, cosa que li és
pràcticament impossible.

El Selek guanya 800 € al mes, en paga 400 de lloguer del pis
i manté tres companys que viuen amb ell i que s'han quedat sense feina.
Al Sàhara hi té la dona, amb un fill de dos mesos, a qui no pot enviar ni un cèntim.

L'Ali i el Nayem resen cada dia cinc vegades.

17.7.08

"Els qui entre nosaltres ignoren el secret de regular convenientment llur pròpia existència sobre aquesta mar tumultuosa de neguits insensats que anomenem vida, viuen en un estat de dolor perpetu, tot esforçant-se debades a semblar contents i feliços."
Okakuro Kakuzo, El llibre del te.

Ahir a la tarda l'Ali ens va preparar un te.
És un ritual que ja ens va oferir un tiet del Nayem
quan el vam anar a visitar al seu modest pis de Sabadell.
Asseguts a terra, disposen de la tetera amb aigua calenta
quatre gots petits, gran dosi de sucre i el foc.

Amb tota la concentració del món, mentre els altres jugaven a cartes,
l'Ali va fer una primera infusió que anava transvasant de got a got
deixant caure en rajolí alt perquè pugés l'escuma. Després, en un seguit
de transvasaments per a mi incomprensible, omplia els altres gots
i retornava la infusió a la tetera, i de la tetera al got i del got a la tetera,
i mentrestant, en rajolí alt, continuava fent pujar l'escuma dels dos primers.
Quan li vaig preguntar per què ho feia així em va dir: Así se vuelve rojo.

Al cap d'una estona buidava tots els recipients dins la tetera vermella,
i abocava en un got la infusió que s'havia vessat damunt la safata on treballava,
sense menystenir ni una gota del beuratge. I sant tornem-hi,
ara amb el sucre inclòs i una branca de menta que havíem anat a buscar
al costat del pou i que anava sucant de tant en tant en un dels gots plens.
Mentre durava el ritual deixava la tetera mig plena damunt del foc
perquè anés coent amb l'herba a dins.

Ens va oferir un gotet de te verd, amb la dolçor del sucre
que matisava l'amargor inicial i el toc de menta refrescant.
Una delícia.

El dia que vam anar a visitar el tiet del Nayem, el Selek,
ens va ensenyar una dita saharaui sobre el te que diu:
"El primer és una mica amarg, com la vida.
El segon és dolç com l'amor, i el trecer encara més, com la mort."

14.7.08

Avui el Nayem no ha volgut anar a la piscina del Casal d'estiu.
Quan no vol una cosa adopta l'estratègia autista o del titella sense fils:
es queda estirat al sofà o a terra mateix, amb els ulls tancats,
com els insectes que es fan els morts quan perceben una amenaça.

Després, pensant, he recordat que ahir al vespre
va parlar amb casa seva per telèfon. I que la seva mare
li prohibeix terminantment banyar-se a la piscina o al mar
perquè no sap nedar.

El primer dia que vam anar a la platja es va quedar dues hores
assegut a la sorra, vestit, i contemplant per primera vegada
tota aquella vastitud d'aigua. Finalment em va demanar de mullar-se.
S'hi va ficar a poc a poc, només els peus. Després va voler-se posar el banyador,
i es va acabar banyant fins a la cintura. Quan ja era hora de marxar
no hi havia ni Déu ni mare que el tragués de dins de l'aigua.

11.7.08

El Nayem ja riu, ja parla (en hassania, però parla)
ja compta de l'u al deu en castellà i em diu: tinc gana.

La primera setmana no deia res, i plorava estirat al sofà.
Quan un matí va veure a la seu dels Amics
una foto dels campaments del Sàhara on viu
va guanyar l'enyor per la resta del dia, va estar callat
i amb aquella seva mirada trista i negra cap endins.

Quan ell i l'Ali van descobrir la capsa on guardem les figures del pessebre
van trobar la panacea: els encanta jugar amb els tres camells dels mags.
I les figures dels pastors, les ovelles, i quan veuen el caganer, encara riuen ara.

9.7.08

Ahir vam saber que l'Ali no es diu Ali.

Com que només vénen nens i nenes de 7 a 12 anys
i ell en té 13, com ens va assegurar,
la seva família va comprar el nom d'un cosí menor
per poder-lo enviar a Catalunya amb identitat falsa.

De fet, la fotografia del carnet que ha portat el Nayem
tampoc no s'assembla a ell ni pel color de pell,
ni pel nas, ni per les orelles, ni els ulls ni la mirada.

eso es normal en el Sahara

7.7.08

En Nayem i l'Ali ja són amb nosaltres.

En Nayem no sap quants anys té, en calculem uns set o vuit,
és molt tímid i no parla ni català ni castellà
només hassania, el seu idioma matern.
L'Ali diu que en té 12, ja és la cinquena o la sisena vegada que ve
i domina tant els idiomes com les tàctiques culturals d'aquí.

Són fills del poble saharaui i viuen en els camps de refugiats
d'Aiun i Auserd al Sàhara Occidental.

1.7.08

Potser un bon exemple que explica el concepte de periodisme multimèdia és la teva feina durant les eleccions generals de Turquia, al 2007.
Com a enviat, havia d'elaborar les notícies per la BBC, per les emissores de ràdio i per internet. A més, publicava vídeos a YouTube, fotos a Flickr i feia un blog. Vaig aprendre moltes coses d'aquella experiència. Una és que no s'han de fer tantes coses a la vegada. S'ha d'escollir quin és el millor format per explicar la història i perquè la noticia quedi elegant i atractiva. Jo dic sempre temps i bellesa.

Ben Hammersley
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................