S’esperen.
La mare té tard i pensa que està perdent el temps, es mira el rellotge contínuament. La filla juga a la seva falda amb el braçalet que la dona porta al canell. La mare aparta la mà i torna la nina a la nena i diu, Amb el braçalet no s’hi juga, Per què? Perquè és de plata, I què és la plata?, Una cosa preciosa que costa molts diners, és molt cara.
La nena s’avorreix, no li agrada jugar amb la nina, la té massa avorrida. Es mira el braçalet de plata, molt fi i molt bonic. S’aixeca, vols que et pentini?, diu. Molt bé, pentina’m, fes-me una cua ben preciosa. Els dits maldestres de la nena li estiren els cabells amb un intent frustrat de recollir-li tots plegats, En tens massa!, i riu. De cop calla.
Mira mare, diu, ets rica!, Ah sí, per què?
Tens un cabell de plata. Quan en tindràs més, mare?

si fos un rampell de febre
l'esgarrifança,
amb aigües gelades m'embalsamaria
i corglaçada veuria morir el sol.

Avui puc ser feliç amb poca cosa,
un fons de mar, un llibre entre les mans.
Els records em fan nosa
i fins els pensaments em vénen grans.
Quan no penso ni faig, quan tan sols sento
els sons escàpols que l'estiu remou,
de ritme tan petit me n'acontento
i tot em sembla prou.
Avui no em fan cap falta les promeses
d'un amor sense llavis. No ha fruitat
l'arbre meravellós de les sorpreses,
floreix al meu entorn la soledat.
Són tan distants d'un dia a l'altre dia
les meves puerils sensacions
que la seva voluble companyia
sols em fa descobrir nous horitzons.
Avui sento la vida renovada
per la pausa suau del meu voler,
i si demà el desig pren la volada
avui no cerco ni desitjo rê.

AVUI.
Montserrat Vayreda, Entre el temps i l'eternitat.
1955

4 de desembre de 2007
segons el calendari gregorià

1456 segons l'armeni
4703 segons el xinès
5767 segons l'hebreu
2062 segons el vikram samvat
1929 segons el shaka samvat
5108 segons el kali yuga
1385 segons el persa
1428 segons el musulmà

dedico aquest post a Susana March,
admirada i recordada,
entre el temps i l'eternitat.