incontinència

el plaer suprem
de les paraules
estretes al paladar,
pronunciades amb ritme declamatori
i palpitacions de llengua,
degustades a mesura que el degoteig cadenciós
multiplica els ressons de conceptes i llocs,
i absorbides amb anhel de sement i de sembra,
desemboca, vulgui no vulgui,
a la melodia prolixa
del riu

febre
38º
encara...

i dono voltes i més voltes

declaració

Sí
ja ho sé, estimada,
amor de la meva vida,
boqueta de pitiminí,
el meu amor, ja ho saps,
és infinit.

Quan miro al cel,
t’abraço
quan encenc la llar,
t’escalfo
quan contemplo les roses blanques
que vas collir ahir,
veig la teva puresa
quan medito
des del cim d’un promontori
que domina les ones de la mar,
sóc en tu
quan l’amor m’omple els sentits
i el meu cor surt desbocat
amb plors de solitud,
és que t’enyoro
quan canto versos al vent
inspirat i amorosit
per les muses,

a qui et penses
que glorifico?

però,
estimada,
amor de la meva vida,
boqueta de pitiminí!

combat

Al llit,
l’ànima rendida
plegada pel fred
la suor
els deliris
del cos,
expiava amb contraccions
els nusos dels errors comesos.
Els ossos, tots
i cadascun al seu lloc
m’amorosien la carn amb la seva duresa blanca
i em pessigollejaven l’ànim cansat
amb insistència resoluda.
A la ment,
bromera de llenguatges
misteriosos
escenificaven pensaments
en estructures tridimensionals
d’abast incommensurable.

Et ego,
cec, sord i mut
en ple diàleg,
ingeria gelocatils
per voler vèncer.