i en algun punt del viatge
vaig pensar: i si...

i sí

Cerro Tronador

les dones aèries

el vigor
en l'erosió i el modelatge
pacient dels èols
damunt les roques, les matèries pesants.

les ales dels ocells eleven la corporeïtat
des de la lleugeresa
la força d'un impuls immaterial
invisible i nuclear

empremta imperceptible a l'ull matèric

Isla Negra,

on el poeta va fer
construir
el seu refugi
naval arran
del Pacífic
amb la
força pròpia de
l'ímpetu
oceànic,
de les roques que
neixen de
la terra
i de l'àncora
enclavada
a l'arena, és
sinècdoque
de Pablo
Neruda,
descomunal, ponderós i contundent

Els homes, que estaven a tres metres del pou,
de l'ensurt i l'embranzida van fer un salt enrere
i el Manuel, que va rebre una llenca del foc,
quan va callar l'esclat crida: "Se me han quemado las cejas!".

El Luís se'l mira i espetega a riure
"las cejas solo, dice!".

"He passat un període terrible amb el llibre 'australià': n'he estripat tres versions seguides, i com a resultat he descobert, a partir de La rovina di Kasch, que l'única via és el mètode del cut up".

Estem a Talca, a 3 hores en tren de Santiago de Chile.
És tardor i fa fresca, vam arribar ahir amb la primera pluja de l'estació,
a Chile hi ha sequera, també, no ha plogut en tot l'estiu i agraeixen el regal.

El jet lag es va fent el seu lloc en la normalitat horària d'aquí.

Estem a casa del Luís, un impressor que treballa amb màquines
remotament velles, escric des del seu taller impregnat d'olor forta de tinta.

Avui el sol banya el pati interior de la casa.
Sota l'emparrat, un joc d'ombres intens.

La màquina d'impressions s'engega amb estrèpit.