.
.
.
.
.
.
...ets...feliç?
..Jo?
sí, sí, és clar
31.7.07
24.7.07
anit, ja al llit, vaig llegir els dos primers
contes de La força de la gravetat
i he de dir que m'han deixat trastocada
en Serés t'agafa dels ulls i els records
i et condueix cap a un paisatge difuminat
de contorns confusos i colors mesclats
de veus fantasmals i etèries que et sobrevolen
i et dilaten l'enteniment i la memòria
aleshores, quan les veus se't fan properes
i comprensibles,
quan perden la perspectiva aèria i cauen
pel pes de la gravetat,
comences a percebre els contorns
i a entendre el paisatge i a entendre't
un somni punyent
que no m'ha deixat dormir
contes de La força de la gravetat
i he de dir que m'han deixat trastocada
en Serés t'agafa dels ulls i els records
i et condueix cap a un paisatge difuminat
de contorns confusos i colors mesclats
de veus fantasmals i etèries que et sobrevolen
i et dilaten l'enteniment i la memòria
aleshores, quan les veus se't fan properes
i comprensibles,
quan perden la perspectiva aèria i cauen
pel pes de la gravetat,
comences a percebre els contorns
i a entendre el paisatge i a entendre't
un somni punyent
que no m'ha deixat dormir
23.7.07
matí de mercat al firal d'Olot
he anat a comprar verd per tota la setmana
després a la Drac a buscar aviam
si tenien la Muntanya màgica
però no, i vull tornar el volum de la biblio
perquè és un imprescindible de posseir
aturada a les escales de Sant Esteve
donant de mamar a la Nona,
al costat d'uns turistes alemanys
que llepaven unes piruletes
grosses com una poma vermella,
ha passat per davant meu el Serés
amb una bossa plena de verd
just dissabte a la tarda vam anar a passeig, a Girona
i en la visita obligada de posseir, a la 22
vaig fer-me amb La força de la gravetat
Ja no saps què va venir abans i què va venir després,
o si tot plegat va passar al mateix temps, en Tomàs,
quan volies demanar alguna cosa, sempre et deia
que no n'havies de fer res i que va ser tot un accident.
he anat a comprar verd per tota la setmana
després a la Drac a buscar aviam
si tenien la Muntanya màgica
però no, i vull tornar el volum de la biblio
perquè és un imprescindible de posseir
aturada a les escales de Sant Esteve
donant de mamar a la Nona,
al costat d'uns turistes alemanys
que llepaven unes piruletes
grosses com una poma vermella,
ha passat per davant meu el Serés
amb una bossa plena de verd
just dissabte a la tarda vam anar a passeig, a Girona
i en la visita obligada de posseir, a la 22
vaig fer-me amb La força de la gravetat
Ja no saps què va venir abans i què va venir després,
o si tot plegat va passar al mateix temps, en Tomàs,
quan volies demanar alguna cosa, sempre et deia
que no n'havies de fer res i que va ser tot un accident.
21.7.07
sóc a casa, les 9.51
davant l'ordinador i un cafè amb llet de soja
a punt d'agafar la traducció per la solapa
i dir-nos quatre coses.
tothom que hi és encara dorm
la Leila ja ha marxat a treballar a la botiga de fotografia
Can 60 a la plaça de Catalunya d'Olot
he obert la finestra de l'estudi
i la porta i la porta de l'habitació dels petits
i el balcó, i corre així l'aire del matí
que és fresc i bo
sembla que no passi res
davant l'ordinador i un cafè amb llet de soja
a punt d'agafar la traducció per la solapa
i dir-nos quatre coses.
tothom que hi és encara dorm
la Leila ja ha marxat a treballar a la botiga de fotografia
Can 60 a la plaça de Catalunya d'Olot
he obert la finestra de l'estudi
i la porta i la porta de l'habitació dels petits
i el balcó, i corre així l'aire del matí
que és fresc i bo
sembla que no passi res
19.7.07
"per primera vegada, deixant de costat
aquella altra història més fugaç, jo me sentia vulnerable
davant la bellesa humana localitzada en un cos viu,
després d'anys i anys de tenir la meva receptivitat
quasi exclusivament oberta davant d'altres
parcel·les de bellesa que no passaven de ser un quadre,
un text llatí, un tema musical
un prodigiós paisatge."
aquella altra història més fugaç, jo me sentia vulnerable
davant la bellesa humana localitzada en un cos viu,
després d'anys i anys de tenir la meva receptivitat
quasi exclusivament oberta davant d'altres
parcel·les de bellesa que no passaven de ser un quadre,
un text llatí, un tema musical
un prodigiós paisatge."
17.7.07
"associat a conceptes com el d'imperfecció.
Forma de l'informal, exemple d'escriptura
arbitrària lliurada a l'atzar i als capricis de l'escriptor,
Estretament relacionat amb el concepte de discontinuïtat,
el dietari és un exemple d'escriptura fragmentària
que s'anuncia com l'única forma d'expressió literària
capaç de reflectir un món com el de principis del s. XXI
sembla que substitueix l'extensió de la novel.la
per la intensitat del fragment
es singularitza per l'hàbil articulació dels fragments,
pels constants efectes sorpresa
i per l'art de la concisió"
15.7.07
torno a tenir connexió
però sóc lluny d'aquí
totalment desconnectada
cap de setmana teatral a l'Obrador de la Beckett
amb Sanchís Sinisterre, l'amiga Ruth
i casualment el Faura, vist i no vist,
(a la revista Pausa que ens han fet a mà
hi ha la ressenya d'una peça escrita per ell,
Hikikomori, que pinta realment força bé.
Se'm fa estrany veure'l com a dramaturg,
aquest marrec a qui contàvem històries inventades
quan ens trobàvem a jugar
pels patis de l'escola pia del poble
durant les vacances d'estiu...i se les creia, se les creia)
un taller molt interessant tot i que mal programat
sobre la fragmentació-cohesió en el teatre contemporani
aplicable, crec, i amb matisos, a la literatura digital
i el Casasses i l'Agnès damunt l'escenari dijous a la nit,
i el bany al riu d'ahir a la tarda i la traducció punt i final.
tinc un munt de llibres encetats.
pito pito colorito
donde vas tu tan bonito
però sóc lluny d'aquí
totalment desconnectada
cap de setmana teatral a l'Obrador de la Beckett
amb Sanchís Sinisterre, l'amiga Ruth
i casualment el Faura, vist i no vist,
(a la revista Pausa que ens han fet a mà
hi ha la ressenya d'una peça escrita per ell,
Hikikomori, que pinta realment força bé.
Se'm fa estrany veure'l com a dramaturg,
aquest marrec a qui contàvem històries inventades
quan ens trobàvem a jugar
pels patis de l'escola pia del poble
durant les vacances d'estiu...i se les creia, se les creia)
un taller molt interessant tot i que mal programat
sobre la fragmentació-cohesió en el teatre contemporani
aplicable, crec, i amb matisos, a la literatura digital
i el Casasses i l'Agnès damunt l'escenari dijous a la nit,
i el bany al riu d'ahir a la tarda i la traducció punt i final.
tinc un munt de llibres encetats.
pito pito colorito
donde vas tu tan bonito
11.7.07
3.7.07
escric amb la Nona a la falda.
Ja té set mesos, ja gateja,
és una xafarderota i té una curiositat insasiableac
com totes les criatures quan descobreixen tres pams
més enllà de la mare.
Ho veu tot, ho agafa tot, li cau tot, ho tasta tot, ho maneja tot,
ho intent=a tot lllll
Sort que treballo a casa i mira, ens podem entendre bé.z
b
no m'estranya que les mares acabem histèriques, però.
Tenim un instint natural per criar els nostres nens, innegable.
Però alhora , tenim un model oficia l social, laboral
i moral totalment contraposat a la lògica d'actuació
més evident, natural i humana.
...(aquí he fet una pausa de mitja hora
perquè la Nona tenia son, i abans no s'ha adormit...)
Penso que les criatures sanes, alegres i vitals es formen
amb l'amor, l'afecte i la vitalitat que reben de la mare i de l'entorn.
Sembla senzill, però no ho és gens, en una societat
plena de presses, impaciències i furors,
amb uns plans de treball aberrants, esclavistes i inflexibles,
i a sobre, amb un model de criança dominant, pretigiós i emparat
pels mitjans de poder i de comunicació com és el nostrat
mètode Estivill, el sistema més destructor que conec
per estimar una criatura i donar-li afecte, alegria i vitalitat.
Ara estic llegint un llibre de Jean Liedloff, un altre mètode
de criança, amb el qual comparteixo al cent per cent la idea,
l'argumentació, la il.lusió, el sistema, la proposta,
perquè és un retrat, a partir del comportament social
de les tribus indígenes amb relació a les criatures,
dels instints més forts i bàsics
que experimento amb la Nona.
Però tinc un problema.
Jo no sóc una indígena. No visc a la selva,
treballo asseguda davant un ordinador,
i tot i que comparteixo casa amb cinc adults més,
la meva societat és individualista.
No puc dur a terme al cent per cent la idea,
l'argumentació i el sistema que més s'adiu
amb els meus instints.
Ser mare és tot un aprenentatge.
La recerca de l'equilibri es redueix
a una simple obvietat complicadíssima:
saber escoltar
cada moment, cada necessitat, cada circumstància
i mirar de respondre-hi al més naturalment possible
deixant de banda, sobretot, mètodes, sistemes
i models antagònics.
Ja té set mesos, ja gateja,
és una xafarderota i té una curiositat insasiableac
com totes les criatures quan descobreixen tres pams
més enllà de la mare.
Ho veu tot, ho agafa tot, li cau tot, ho tasta tot, ho maneja tot,
ho intent=a tot lllll
Sort que treballo a casa i mira, ens podem entendre bé.z
b
no m'estranya que les mares acabem histèriques, però.
Tenim un instint natural per criar els nostres nens, innegable.
Però alhora , tenim un model oficia l social, laboral
i moral totalment contraposat a la lògica d'actuació
més evident, natural i humana.
...(aquí he fet una pausa de mitja hora
perquè la Nona tenia son, i abans no s'ha adormit...)
Penso que les criatures sanes, alegres i vitals es formen
amb l'amor, l'afecte i la vitalitat que reben de la mare i de l'entorn.
Sembla senzill, però no ho és gens, en una societat
plena de presses, impaciències i furors,
amb uns plans de treball aberrants, esclavistes i inflexibles,
i a sobre, amb un model de criança dominant, pretigiós i emparat
pels mitjans de poder i de comunicació com és el nostrat
mètode Estivill, el sistema més destructor que conec
per estimar una criatura i donar-li afecte, alegria i vitalitat.
Ara estic llegint un llibre de Jean Liedloff, un altre mètode
de criança, amb el qual comparteixo al cent per cent la idea,
l'argumentació, la il.lusió, el sistema, la proposta,
perquè és un retrat, a partir del comportament social
de les tribus indígenes amb relació a les criatures,
dels instints més forts i bàsics
que experimento amb la Nona.
Però tinc un problema.
Jo no sóc una indígena. No visc a la selva,
treballo asseguda davant un ordinador,
i tot i que comparteixo casa amb cinc adults més,
la meva societat és individualista.
No puc dur a terme al cent per cent la idea,
l'argumentació i el sistema que més s'adiu
amb els meus instints.
Ser mare és tot un aprenentatge.
La recerca de l'equilibri es redueix
a una simple obvietat complicadíssima:
saber escoltar
cada moment, cada necessitat, cada circumstància
i mirar de respondre-hi al més naturalment possible
deixant de banda, sobretot, mètodes, sistemes
i models antagònics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
