27.2.06

Ara sóc jo qui diu a Clítote com escric:
com una disco d'estiu,
borratxa de paraules
i enlluernada de colors
un cubata i un lligue
passes tortes que s'insinuen
que volen ballar i ballar
fins a l'extrema unció.

Però vindrà la davallada, la foscor, la ressaca el mal de cap
i el buit inevitable.

24.2.06

Clítote em diu que escric com una pluja d'estrelles.
Sona bonic i especial, oi, però ja sap el que es diu.
Tothom espera una pluja d'estrelles amb la imaginació reviscolada
s'enfila a un cim o s'estira a una plana i es posa a contemplar
expectatives.

19.2.06

no serà que la crisi del món representa la crisi dels intel.lectuals,
que en definitiva són qui l'il.lustren, o fins qui el caricaturitzen?

les crisis vénen per les circumstàncies d'uns canvis,
metamorfosis potents i de multiplicitats encegadores
que el poder dels intel.lectuals no pot explicar,
perquè només s'explica el que es coneix.
I en la pretensió espantosa que omplen planes escrites sobre
el mateix esdevenir, (i no ja d'un món, com es diu,
sinó d'un tros de terra),
no hi ha un pic de treva a la ignorància, o sia a la possibilitat d'aprendre.

per consegüent em creuré abans els despropòsits de qualsevol ment
que en comptes d'explicar-se a algú pretengui aprehendre,
encara que sigui a base d'errors i amb vulnerabilitat.

tothom sap, i Kertész ho recorda, que "les ments
més preclares van prohibir fa molt de temps l'existència a l'ésser".
Potser aquest és el descrèdit més necessari i transcendent.



11.2.06

La crisi dels intel.lectuals catalans és el resultat d’un egocentrisme aniquilador: pensar que un cop morts ells, no hi ha continuïtat de l’espècie. Això és fals. La crisi ve més pel fet que aquest egocentrisme no els permet passar el testimoni. I amb això em refereixo no tant al fet de deixar testimoni sinó de lliurar la fusta a unes generacions posteriors que en lloc d’imitar s’escapin corrents.

Els intel.lectuals catalans em fan tristesa:
Expressions com “En un país normal, aquest seria un llibre amb molts de lectors” (A. Susanna) o “El nostre és un país on no ens acabem de creure res ni ningú: ni la nostra història, ni les nostres institucions, ni els nostres polítics ni els nostres escriptors. De fet no ens acabem de creure a nosaltres mateixos” (A. Susanna) em demostren bàsicament la seva agonia, però no la d'un país. En quin lloc del món hi ha un llibre com el que Susanna menciona (Maria Aurèlia Capmany, l’època d’una dona) que pogués tenir molts de lectors? Què considera l'autor per "molts de lectors"? Dubto que un llibre francès sobre Colette en pugui tenir tants, en proporció, com aquesta biografia escrita per Agustí Pons.
Potser un país que no cregui en res ni ningú és més lliure?
El reduccionisme intel.lectual d’un país a les quatre figures representatives d’un cercle concret, i la reivindicació d’aquest cercle concret com a “La Cultura que cal conèixer” ho trobo dogmàtic, uniformitzador i aboca la cultura al suïcidi.
No ens cansarem mai de reivindicar? A viure! Ara toca viure!


No tot el món és capaç d'avorrir-se; el tedi exigeix una tècnica refinada i una predisposició personal molt particular; en essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir la seva enyorança.

Joan Fuster

Fenomen:

Dels escriptors que ens precedeixen ens estan arribant obres memorialístiques, de trajectòria feta. Els autors europeus d’aquesta onada transmeten cert aire de feina feta, necessària per entendre la que falta per fer. En canvi, dels autors catalans que treuen obra memorialística no sembla tant la intenció de demostrar un procés de vida insert en l’esdevenir cultural, sinó la de mostrar la bandera circumstancial del “jo he estat aquí”, com els grafitistes mediocres que deixen el nom i la data a les parets de qualsevol temple.

9.2.06

Cada vegada som una cultura més descafeïnada i lleugera,
amb menys consciència dels seus fonaments, de les seves ramificacions.

Els llocs on pot germinar [el sentit] són molts,
però en canvi els moments en què pot fer-ho ja no tants.

L’art contemporani és dèbil perquè no tragina passat i ha optat per no voler recordar res.

Per enfrontar-se amb certs "llocs comuns",
cal ser jove i no tenir por de res, ni de fracassar.

Àlex Susanna

5.2.06

3.2.06

la grip m'ha congelat aquests dies.

i per acabar-ho d'adobar tinc el correu bloquejat
per vés a saber quin virus

mals moments per a la comunicació
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................