31.12.05

Una altra idea ben falsa que també corre actualment és l'equivalència que s'estableix entre inspiració, exploració del subconscient i alliberament, entre casualitat, automatisme i llibertat. Ara bé, "aquesta" inspiració que consisteix a obeir cegament tots els impulsos en realitat és una esclavitud. El clàssic que escriu una tragèdia observant un cert nombre de regles que coneix és més lliure que el poeta que escriu el que li passa pel cap i que és esclau d'altres regles que ignora.

R. Queneau

Clítote em fa a mans una plantilla.
Li dono les gràcies.
Quan es tomba per mirar per la finestra la llenço.
Sóc esclava de la ignorància.

30.12.05

En Màrius Serra m'ha tocat un punt feble.
Ha volgut acariciar la famosa frase de l'avi Brossa que diu que l'únic pedestal són les sabates, amb una afirmació semblant:
"Senzillament intento no acomodar-me gaire i potejar tots els pedestals que puc. L'únic pedestal de l'escriptor han de ser les sabates, però això no vol dir que no pugui anar ben calçat. Els que se les treuen per fer veure que van descalços són tan lamentables com els que viuen dalt de l'estalagtita." M. S.
Les sabates són una gran veritat i un gran equívoc. I Màrius Serra no toca la veritat, sinó l'equívoc de les sabates: les utilitza per trepitjar talons (altrament dit per potejar altres pedestals) i per acomodar-se del tot (o anar sempre ben calçat).
Però les sabates no són un estri burgès.
La literatura cerca el terreny on Déu va perdre l'espardenya.
N'hi ha que ho fan amb els peus nus, sense fer-ho veure.
Són els poetes descalços, com Duchamp, Rimbaud, Baudelaire.
N'hi ha que es protegeixen amb una sola gruixuda, es claven l'estalactita al peu per no perdre l'equilibri i allí viuen en l'estatisme dels segles.
Els poetes de sola gruixuda: Proust, Thomas Mann.
No crec que la satisfacció dels nens amb sabates noves s'avingui gaire amb la idea de l'escriptor que m'ha transmès Brossa d'una manera o altra. Les sabates són la literatura de les persones. Les traces del camí recorregut que guarden les sabates són totes les novel.les i els poemes no escrits.
No entenc la dèria de comprar-ne de noves a cada temporada, ni l'ús indiscriminat que en fem.
Les sabates velles, aquelles que es retiren per si mateixes, les que m'expliquen més aventures.
Són els nostres pedestals on hi ha les inscripcions de tota una vida de recorreguts.
.
Les sabates que han destrossat gossos cadells no valen.

29.12.05

a partir d'ara només obeiré una ordre

27.12.05

com més llegeixo més m'adono que
..que
..
com més escric més m'adono que
..que
..
com més penso més veig que
..
com més m'endinso en conceptes més em pregunto si
..

més m'interessa tot el que no he llegit tot el que no he escrit tot el que no he pensat i tot el que no m'he pogut respondre.

23.12.05

El nostre infern és l'avorriment.

21.12.05

Tal vegada, el més extraordinari del treball artístic és que sigui un treball essencialment indeterminat. S'és talment lliure, que la part més laboriosa de la tasca és prescriure-la de certa manera: crear el problema, molt més que no resoldre'l.

Paul Valéry

(és que Clítote
s'entesta a
resoldre'm)

20.12.05

Clítote a vegades em fa pensar amb Mlle Vieux.

Una persona d'aquelles que et babegen
pensant-se que et fan un petó

i et diuen paraules dolçes
perquè els somriguis i els ho agraeixis


quan, de fet, l'únic que volen és

que continuïs essent com ets
i acaparar-te l'atenció perquè no et desviïs

o sigui anclar-te al seu cercle ensucrat
i reduir-te a un punt i final.

16.12.05

diria alguna cosa interessant
si tingués res interessant a dir

tota la resta són simpleries

(i Clítote riu, al racó)

15.12.05

descontenta general

14.12.05

Fa un parell de dies vaig anar a veure
La vida secreta de las palabras, d'Isabel Cuixet.

Clítote va sortir del cinema fascinada.
És una història fantàstica, em va dir,
ben explicada, ben tramada,
amb un persontage, la noia, ben perfilat.
Els altres, superficials, sí,
potser necessàriament superficials.

El seu punt de vista
era des del llenguatge literari,
com no podria ser d'altra manera.

Jo vaig trobar que era una història
cinematogràficament pèssima.
Amb el seu típic melodramatisme, contingut
en uns silencis que volien expressar massa,
i unes panoràmiques insertades en el film
per justificar l'aventura de volar.

Vaig plorar en l'escena del desbordament
de les paraules que han viscut en secret
al llarg de la pel.lícula
(sóc una bleda, ja ho vaig dir)
però, tot i que em va agradar molt (molt) més
que Mi vida sin mi,
vaig sortir del cine amb la mateixa impressió:
Isabel, per què, el cinema?

10.12.05

Ahir, quan vaig arribar a casa
després de passejar-me pel coll de Rodoreda,
(alta Garrotxa)
em vaig trobar Clítote estirada al sofà.
Adormida.
Una mà indecisa sobre el pit,
l'altra damunt un volum de Flaubert.
El llarg vestit de setí fosc, amb plecs d'organza,
li tapava les cames fins als turmells, nus i pàl.lids.
Els peus descalços i freds, al terra, unes sabatilles de cabritilla.
Respirava amb dificultats, i quan la vaig despertar
el primer que va fer va ser tirar muntanya amunt.
Tens un mocador?, va dir-me.
Li vaig donar un cleenex, i es va mocar.



7.12.05

a Clítote li agrada que se li vagi al darrere.

Li agrada que li diguis: estimula'm estimula'm estimula'm
però de fet, és ella qui vol ser estimulada.

Fa dos dies la vaig deixar amb la paraula a la boca.
Avui ha tornat, sense les pells dures i fosques.
M'ha mostrat una cadena d'or, a joc amb les seves arracades.
Després ha cridat el Néstor perquè em portés un Ferrero Rocher.

L'he deixat plantada amb les seves sabates de taló d'agulla.

6.12.05

Ahir, finalment,
Clítote nua em va fer pujar al terrat de Kosmopolis.
Em va donar les pells més dures i fosques i una cadena.
Lliga'm i trepitja'm, va dir.

Ostres, jo... (sóc una mica bleda) no, és que a mi aquest rotllo...

Emma, per fer el cim de la literatura cal tenir a sota
els sediments de la tradició, les cites, les referències,
les paràfrasis, els exemples, les comparacions són un pòsit
on cal encimbellar-s'hi.

És bonic aquest últim mot
però jo prefereixo el karst, i la vaig deixar amb la cadena a la mà.

5.12.05



Web Imatges Grups Directori Desktop

Cerca Avançada Preferències

La cerca - Clítote - no concorda amb cap document.

Suggeriments: Assegureu-vos que heu escrit correctament totes les paraules
Proveu altres paraules clau
Proveu paraules clau més generals


©2005 Google

estimula'm estimula'm estimula'm...
...Clítote
(amb els teus secrets i les mitges veritats)
a ras de res
amada meva
ni en la memòria

tan sols orgasmes en bloc

4.12.05

Ahir era a Kosmopolis
hi vaig trobar la meva amant
nua
en el mirador

la seva pell continua borratxa de sol
i m'abrasava

era de nit
un petó llarg


avui tornaré a Kosmopolis i li donaré un paperet amb el meu número de telèfon

2.12.05

ja tinc internet a casa!
ja no sóc tercermundista!
ja no tinc excusa per no contestar mails!
ja no seré més una ignorant del món!
ja no estic sola!

28.11.05

Doncs no, no ho estava. Però no em va venir la regla fins l’endemà d’haver provat el predictor.

21.11.05

em sembla que estic embarassada

18.11.05

encara estic sense internet
una mosca
volava per la llum
llum llum
i la pobra mosca
es va quedar a les fosques
i la pobra mosca
no va poder volar

27.10.05

Que vinguin els clowns

I quin trist final per a un amor
Jo que volia triomfar, tu un somniador.
Pallassos, veniu,
que no vull plorar.

Ens va separar un simple motiu.
Tu que volies una llar, jo ser actriu.
Feu-me somriure,
pallassos veniu.

Quan em vaig cansar de tant fingir
vaig saber que sols amb tu seria feliç.
Assajava per a tu amb molt d’afecte paraules d’amor,
i et vaig buscar i no eres enlloc.

Quina broma més cruel, quin irònic error
Vaig fer un canvi de paper, i vaig perdre l’actor.
Pallassos veniu.
Pallassos sortiu.
És el vostre torn.

Quin final més amarg, el d’aquesta funció,
vaig fer l’entrada triomfal, després del teló.
Pallassos veniu...


Per què el pallasso no ve?
Un pallasso sisplau


Un Bravo pel pallasso
Deixin pas al pallasso
Aplaudeixin al pallasso

El pallasso sóc jo

25.10.05

¿Usted derretiría su Tupperware y lo untaría sobre una tostada?

Subject: La margarina i la mantega
Sent: Tuesday, October 18, 2005
2:02:04 PM
He recibido esto.

Me parece muy interesante.

-- LA MARGARINA Y LA MANTECA
INTERESANTISIMO E INCREIBLE


La margarina fue producida originalmente para engordar a los pavos.
Cuando lo que hizo en realidad fue matarlos, las personas que habían puesto el

dinero para la investigación quisieron recobrarlo así que empezaron a pensar
en una forma de hacerlo.
Tenían una sustancia blanca que no tenía ningún atractivo como
comestible así que le añadieron el color amarillo para
vendérselo a la gente en lugar de la manteca.
¿Qué tal ésa?... Ahora han sacado algunos nuevos sabores para vender más
a los incautos como usted y yo.
¿CONOCE USTED la diferencia entre la margarina y la manteca?
Siga leyendo hasta el final... ¡porque se pone bastante interesante!!
Comparación entre manteca y margarina:
-Ambas tienen la misma cantidad de calorías.
-La manteca es ligeramente más alta en grasas saturadas: 8 gramos, comparada con los 5 gramos que tiene la margarina.
-Comer margarina en vez de manteca puede aumentar en 53% el riesgo de enfermedades coronarias en las mujeres, de acuerdo con un estudio médico reciente de la Universidad de Harvard.
-Comer manteca aumenta la absorción de gran cantidad de nutrientes que se encuentran en otros alimentos.
-La manteca provee beneficios nutricionales propios mientras la margarina tiene sólo los que le hayan sido añadidos al fabricarla.
-La manteca sabe mucho mejor que la margarina y mejora el sabor de otros alimentos.
-La manteca ha existido durante siglos mientras que la margarina tiene menos de 100 años.

Ahora... sobre la margarina:
-Es muy alta en ácidos grasos trans. (Sí, ésos que recién ahora los científicos descubrieron que son malísimos y los gobiernos comenzaron a
prohibirlos).
-Triple riesgo de enfermedades coronarias.
-Aumenta el colesterol total y el LDL (el colesterol malo) y disminuye el HDL (el colesterol bueno).
-Aumenta en cinco veces el riesgo de cáncer.
-Disminuye la calidad de la leche materna.
-Disminuye la reacción inmunológica del organismo.
-Disminuye la reacción a la insulina.

Y he aquí el factor más inquietante (¡AQUÍ ESTÁ LA PARTE MÁS INTERESANTE!):
¡¡A la margarina le falta UNA MOLÉCULA para ser PLÁSTICO...!!

Sólo este hecho es suficiente para evitar el uso de la margarina de por vida, y de cualquier otra cosa que sea hidrogenada (esto significa que se le
añade hidrógeno, lo cual cambia la estructura molecular de las substancias).
Usted puede ensayar lo siguiente: Compre un poco de margarina y déjela en el garaje o en un sitio sombreado.
Dentro de unos días notará dos cosas:
* No habrá moscas; ni siquiera esos molestos bichos se le acercarán. (esto ya le debe decir a usted algo)

* No se pudre ni huele mal o diferente porque no tiene valor nutritivo; nada crece en ella. Ni siquiera los diminutos microorganismos pueden crecer en ella. ¿Por qué?
¡¡Porque es casi plástico!!
¿Usted derretiría su Tupperware
y lo untaría sobre una tostada?

Comparta esto con sus amigos... puede SERLES ÚTIL.

3.10.05


...................................................................l'eclipse de sol.............................................................................

29.9.05

plis plas
d'un dia per l'altre

ara també sóc profe de teatre

18.9.05

dinar

14.9.05

en tinc moltes ganes

el dissabte tinc un dinar
a casa
amb amics de tota
la vida
amb qui fa anys
i panys
que no dino

les coses bones són per sempre
digeribles

30.8.05

l'altre dia vaig estar a un bosc màgic.
Era el Bosc Màgic, al Montseny, prop de Sant Hilari Sacalm, rere Mascarbó.
Un bosc de Douglas canadencs.

Una porta i silenci

28.8.05

estic sense internet

19.8.05

més impressions

Un senyor ha tret a passejar el gos.
El gos s’eixarranca davant un edifici públic i el senyor li estira la corretja per evitar l’inevitable. El gos s’hi caga. A la porta de l’edifici públic hi ha el porter. El senyor li demana si té mocadors de paper per recollir els excrements. El porter de l’edifici públic se n’entra dins l’edifici públic.

Mentre el senyor s’espera aixafa sense voler una resta de caca. S’espera i expandeix la resta al llarg de la vorera. Finalment surt el porter de l’edifici públic amb un feix de papers, Grazzie, i el senyor recull tota la merda, tret de la que encara duu enganxada a la sola.

18.8.05

Avui hi ha boira baixa.
L'amor a vegades és aquesta mena de barreja de boira baixa i canals remoguts.
No m'estranya que Venècia sigui una de les capitals de l'amor, i que els seus visitants s'ho passin teta encofurnats en una góndola, sentint el xipolleix del rem i la humitat de la boira enganxada als cabells. Després veus com s'enfilen un altre cop de peus a terra i s'enduen al cap el mareig del vaivé.

jo prefereixo la terra del foc

14.8.05

impressions de venècia 1

Venècia és un vaivé. Un flux i un reflux, com diu Bernhard a La meta.
Una sotragada de vaporetto.
No sé quin és el ritme de la vida, però intueixo la parsimònia dels italians. És un anar avançant amb un cert retrocés, el futur i el passat en una sola ona, el punt de plaer entre el sóc i el no sóc.
Venècia és mal de cap, o sigui, un vaivé dins el cap.
Parsimònia
Harmonia
Món
Heu sentit mai la veu d’un embarcador? Em xiuxiueja, només a la meva orella, a les fosques. Quan les fustes cruixen com els ossos en una petamenta prolongada al mig de l’aigua se’t connecten els nervis des de les entranyes de les plantes dels peus. Un tot de totes bandes i jo al mig amb un boli que vessa de tinta blava.
Venècia és viva quan està sola.

11.8.05

De la Vall de Bianya a Olot
7 km
una línia de bus transversal
surt de la capital a les 9.15, 14.45, 17.15, 18.45.

vaig tornar fent dit.

Com a Moià, les línies de transport públic intercomarcal són tan pèssimes que la gent va amb cotxe. Com que la gent va amb cotxe ningú demana millorar els serveis.

El millor transport públic intercomarcal, per ara,
tret dels enllaços amb Barcelona,
és el dit.

9.8.05

dos dies

Fa tres dies que estic sobresaturada
de gent, trasllats i gent

(i tinc una casa tranquil.la i bonica)

i recomanacions i jo posaria això aquí i en aquí hi pots posar alguna cosa com ara aquí
i això és molt gran, quina feinada per netejar i tants vidres i a l'hivern us hi morireu de fred

(davant d'un camp de girasols)

i a més un gos que també porta feina i cada dos per tres al veterinari i aquesta noguera tant a prop de la terrassa us la deixarà ben bruta perquè les nous, quan cauen i peten deixen un líquid que amb aquest terra tan porós no hi haurà manera de fer-ho net

(i arbres fruiters)

i com t'ho faràs per anar a Barcelona?

(calleu cony!)

6.8.05

flipping

avui:
uns penjadors ikea d'aquests molt cools
una calaixera que em va donar el Roger
un matalàs de ja no recordo de qui era
un tatami fet (merda, m'he oblidat de comprar unes brides) amb fustes
un llum de peu
un parell de capses
una caixa del Tela Marinera plena de roba (meva)
una alfombra i dos coixins (ikea, potser? sí)
tres capses Fete amb llibres
una caixa de fruita amb cds i diccionaris
una nevera del jefe del meu germà
---------gràcies, Xevi i Roser, per la furgo

demà:
una taula de menjador
sis cadires de menjador
un sofà de tres o quatre places (un dia eren tres un altre dia quatre)
una taula centro de vidre moníssima
i uns mòduls de fusta bona
--------gràcies, Teresa i Cisco, per canviar-vos el menjador
--------a vosaltres, Xavi i David, ja us les daré demà, les gràcies, quan haguem descarregat tots aquests trastos......................

estic feta caldo

5.8.05

he posat poma a l'amanida
i m'he quedat flipant perquè la poma
tenia molt gust de poma...
estava boníssima

a les notícies han dit que els pagesos de Lleida
han decidit no collir les pomes dels arbres
perquè no els surt a compte pel preu que els paguen
arriben moltes pomes de sud-amèrica
i la competència és forta

la poma de l'amanida era de Nova Zelanda

4.8.05

avui m'han dat pel cul
entrant a l'autopista AP7

sort que feia dos dies que m'havia renovat el carnet de conduir
després d'un any i mig de conduir caducada

ara el carnet ja no és un tríptic de paper d'estrassa de color rosa
ara és una targeteta plena de coloraines del reino espanyol
com una targeta de crèdit

doncs, després de despedir-me del tio que m'ha enculat
la targeteta ha relliscat del capó i s'ha introduït meticulosament
per la ranura del far del cotxe

sort que feia dos dies que m'havia posat un multiusos suís a la bossa
porta unes pinces.

3.8.05

buf buf

1700 pàgines impreses
6 llibres per corregir
1 mes

+ un trasllat
+ un assaig en procés
+ reunions amb Ikea
-----------------------
desquiciar-se

2.8.05

ai ai ai

estic una mica depre,
se m'han endut el meu fill,
i el trobo a faltar... les seves pixades, cagades, mossegades
m'omplien de joia el cor, són tan agraïts..!

au vinga, em dic per animar-me, d'aquí no gaire et reuniràs amb ell,
no veus que ara el pis se li feia petit?

ah sí, me n'oblidava, és que me'n vaig a viure a una masia,
finalment,
sóc una neorural!

29.7.05

educació

He estat corregint un conte infantil fet per l’Eduard Estivill sobre els hàbits dels nens, en aquest cas, com s’ha de fer perquè un nen mengi verdures.

“una qüestió essencial per als pares i educadors: els hàbits només poden flexibilitzar-se quan el nen els hagi adquirit de manera sòlida.”

el blat fent pipí

26.7.05

profile

nom: emma
primer cognom, del pare: piqué
segon cognom, de la mare: buisan
edat: 30 (+ 3 = 31)
adreça: quina, la d'avui o la de demà?
estudis: veure currículum
professió: de fe (o sigui, no en tinc)
activitats remunerades: correccions
casada: no
soltera: tampoc
número de fills: 1
cotització a la seguretat social: sí
de tipus: autònom
afició: perdre el temps
altres interessos: fer històries

25.7.05

la pista

Finalment m'he decidit a obrir un blog per publicar un diari personal.
No sé si serà gaire diari, però almenys aquí podreu seguir el meu trajecte vital, i d'aquesta manera estareu informats del meu anar i venir i us estalvio la càustica pregunta de "I ara, on t'estàs, estàs aquí?"
Sí, amics i amigues. Estic aquí.

(Aquí us convido a seguir les nostres històries si és que hi ha algú de vosaltres interessat a crear més històries de relacions humanes o inhumanes.)

Doncs bé, per començar us vull presentar el meu fill. És un nen, i es diu Blat.
És molt tranquil.let, dorm molt i creix ràpid.
Ara li surten les dents i ho vol mossegar tot: fins s'arrossega per terra amb la boca clavada als meus pantalons, és una mica bèstia.
Us passo el seu primer retrat que li vam fer, perquè el conegueu.
I res més per avui.
Una salutació des d'un punt particularment universal, i, com diu Josep Pla: "no sóc partidari de la cuina frigorificada".

blat

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................