28.12.07

profeta

Quan dormis bellament, amic profeta,
enfosquit per la terra sota el taló
d’aquil.les del cel blau, amb el galó
en el braç i la insígnia d’anacoreta;

quan la mà de la Dama, polida i neta,
t’haurà saldat traient-te l’estaló
de l’esperit, s’enfonsarà el teló
d’aquesta obra teva, feliç poeta.

No es fa la nit quan l’amor il.lumina
ni empal.lideix el verb més honest dit,
vana glòria la teva, carn de quimera!

És massa car el curs de qui camina
damunt el riu de l’idioma i l’ardit;
si cor de cucs seràs, past de gramera!

27.12.07

solemnitat

el somriure xop
per un plor
invisible,
pallasso carnavalesc,
imito
amb girs sobtats
d’ironia moral

d’orella a orella
a tota tesa els llavis
que fan els mots
mal pronunciats
amb cacofonia mística
estiregasso

i amb cop mortal
el salt al cel
projecto
mentre canto lletanies
amb desfici espiritual

al darrer salut
m’esmorro

24.12.07

resclosa

Dic
que sóc
cada hom
de nom
que escau

i m’ho crec.

Dic
que estic
a tots els ports
de llum
que va

i m’ho crec.

Dic
que estimo
cada tros
de carn
que veig

i m’ho crec.

Crido
en un atac delusori
de la meva autoritat
damunt la fullola
del mapamundi

Dic
que vull
l’estol de mots
escrits
que hi ha

i m’ho crec.

Dic
que lluito
per cada suor
de guany
que tinc

i m’ho crec.

Dic
que em pertany
la victòria
del jo
abans del món

i m’ho crec.

Crido
en un atac de fe
davall la volta
de mi mateix,
sol i anònim
abatut

clos en el res

23.12.07

superhome

desitjo
un oceà
de desigs
i en el desig
abraço la necessitat.

m'aferro
al norai de zel
insaciable i delirós
esquer de la supervivència.

mistifico
tot l'anhel
per no enfonsar-me
en futilitats supèrflues

sóc un albatros
company de nau
d'amargs abismes

19.12.07

paradís


de carn
el primer sopluig
abandono
lluny
de carn
màscares i pell
elaboro
alhora
de carn
en llaga i amb sang
ressegueixo
arran
de carn
a cop de tisores
transgredeixo
tottemps


i vull tornar
en cercle viciós

18.12.07

bellesa


la bellesa,
un refugi que preserva
de les tisorades
de l'art,
dels diners
absents en l'atmosfera
carregada
a punt,
dels treballs
amb rancor d'esclau que put
de tristesa
i suor,
dels homes
competents i aguerrits
que violen
la pau,
de les dones
que lluiten cada dia
per un tros de cel
negre,
dels infants
que no són infants sinó
exercicis materials de pares
adults,
de l'asfalt
d'ànimes que es deixen
a mig camí d'una vida
veloç,
del plàstic
que ofega a crits
les matèries nobles
vives,
del fum
que alenen boques
de combustible i gas
nutrients,
de la foscor
que traspunta per sota
les parpelles mig closes
de por,
de l'odi
que transsuda gota a gota
en l'alquímia de la mort



i etcètera.



la bellesa
un refugi
anodí

15.12.07

cau aiguaneu

des de la cuina
veig les vaques
quietes, immòbils
sota els arbres

glaçades de gris blavós

del més anodí,
la bellesa

13.12.07





una il·lustració genial del cisco
per a un conte del seu germà

12.12.07

em concentro
en poques coses

11.12.07

.
.
.
Tedi i Belette
.
.
.

7.12.07

S’esperen.
La mare té tard i pensa que està perdent el temps, es mira el rellotge contínuament. La filla juga a la seva falda amb el braçalet que la dona porta al canell. La mare aparta la mà i torna la nina a la nena i diu, Amb el braçalet no s’hi juga, Per què? Perquè és de plata, I què és la plata?, Una cosa preciosa que costa molts diners, és molt cara.
La nena s’avorreix, no li agrada jugar amb la nina, la té massa avorrida. Es mira el braçalet de plata, molt fi i molt bonic. S’aixeca, vols que et pentini?, diu. Molt bé, pentina’m, fes-me una cua ben preciosa. Els dits maldestres de la nena li estiren els cabells amb un intent frustrat de recollir-li tots plegats, En tens massa!, i riu. De cop calla.
Mira mare, diu, ets rica!, Ah sí, per què?
Tens un cabell de plata. Quan en tindràs més, mare?

6.12.07

si fos un rampell de febre
l'esgarrifança,
amb aigües gelades m'embalsamaria
i corglaçada veuria morir el sol.

5.12.07

Avui puc ser feliç amb poca cosa,
un fons de mar, un llibre entre les mans.
Els records em fan nosa
i fins els pensaments em vénen grans.
Quan no penso ni faig, quan tan sols sento
els sons escàpols que l'estiu remou,
de ritme tan petit me n'acontento
i tot em sembla prou.
Avui no em fan cap falta les promeses
d'un amor sense llavis. No ha fruitat
l'arbre meravellós de les sorpreses,
floreix al meu entorn la soledat.
Són tan distants d'un dia a l'altre dia
les meves puerils sensacions
que la seva voluble companyia
sols em fa descobrir nous horitzons.
Avui sento la vida renovada
per la pausa suau del meu voler,
i si demà el desig pren la volada
avui no cerco ni desitjo rê.

AVUI.
Montserrat Vayreda, Entre el temps i l'eternitat.
1955

4.12.07

4 de desembre de 2007
segons el calendari gregorià

1456 segons l'armeni
4703 segons el xinès
5767 segons l'hebreu
2062 segons el vikram samvat
1929 segons el shaka samvat
5108 segons el kali yuga
1385 segons el persa
1428 segons el musulmà

3.12.07

dedico aquest post a Susana March,
admirada i recordada,
entre el temps i l'eternitat.

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................