31.12.06

he vist, avui,
......(ja sabeu que no duc gaire el control del temps
......ni de l'actualitat. com diu Parrot:
......"lluny del sud i lluny del nord,
......lluny de l'òrbita global,
......lluny dels marges racionals"
......faig via, amb una filla en braços
......que ha d'apre(he)ndre la vida)
el vídeo del darrer Saló
penjat al YouTube

tinc esperança en les noves mirades
les perspectives que ara neixen
i es fan lluny de tota pena

l'alegria del mot que cal ensenyar
mostrar, nostrar, lluny del tòpic: amor
amb la senzillesa del silenci que l'emparaula

feliç 2007

28.12.06

es fa difícil ordenar un temps que tremola

(els rellotges s'estoven i cauen les busques)
les hores
les trobes al sol que recorre les finestres però
el dia és curt
i el fred et fa ser
vora el foc

la criatura dorm
quan no plora ni menja

fi de festes, i àpats i cansament

la paret de l'habitació per acabar de rascar
i pintar i vèncer la humitat darrera

els llibres aparcats
els textos a mig
les idees són el baf que entela els vidres
quan m'hi amorro perquè el sol m'escalfi

visc amb la inquietud plàcida de la meva filla

25.12.06

he trencat la quarantena

a 25 dies del part

(la recuperació va ràpida
quan més natural és tot)

21.12.06

el meu avi era paleta

a casa seva hi tenia un cobert
ple de coses arreplegades
aprofitables per reutilitzar


m'agradava ficar-hi el nas


a vegades penso que l'estudi
és com aquell cobert
ple fins dalt de curiositats


remeno pel desordre i l'embull de papers,
dins carpetes hi ha retalls de diaris
com les capses plenes de xavetes
i els llibres apilats que fan murada
i llapis perduts amb la punta rodona i basta


un caramull de fe en el reciclatge de mots,
de restes i d'obres

20.12.06

petites coses:

aquesta nit Clítote m'ha tornat
a sil.labejar paraules encadenades
en garlanda versificadora


sento l'alè de la poesia a prop
a prop

i ensumo

----,,,,,,,,

avui hi ha la festa dels 20 anys de Bromera
a Barcelona
tot i que m'agradaria, no podré assistir-hi
des d'aquí: FELICITATS a tot l'equip editorial

----,,,,,

llegeixo a la mateixa web de Bromera
que Jordi Julià va guanyar el passat dia 12
el VIII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

enhorabona pel premi, Jordi!

----,,,,,,,,,,,

ahir parlava del temps
i trobo uns mots a Plagueta que m'han colpit de ver

"és tan llarg el temps de ser morts"

un vers d'intensitat de vida

------,,,,,,,

i veig també, Tirant al cap,
dins un túnel de reflexió
sobre la relativitat de Cronos

------,,,,,,

i una ressenya que apunta Entrellum
i on diu que no se sap qui sóc:
"d’Emma, no en sabem tantes coses.
Només que també es mou pel món dels blogs i que acaba de ser mare"


i res més

19.12.06

el temps canvia quan ja no ets tu sol

amb una cria que dorm hores seguides
i et deixa estones llargues
les hores es fan minuts entre tasca i tasca

i em marca
un ritme propi que s'imposa
i es rebolca entre les prioritats
amb crits d'infant
avui
el dia corre amb més pressa
les hores fosques d'hivern s'allargassen
i es fa de nit interrompuda per plors que tenen gana

visc sense temps
en un món minúscul
dins un amor infinit


17.12.06

ahir, veient el 33,
em va miquelangelar
un vers atòmic:

"t'estim tant que et pots morir quan vulguis"

vullsaberestimaraixí

13.12.06

dies d'emocions intenses

dilluns enterràvem el besavi de la Nona



el meu avi

ja ho diuen, uns se'n van, altres arriben

----

enhorabona pel premi, toni!

8.12.06

llegeixo a vilaweb que Toni Cucarella
deixa "l'activitat literària"

això vol dir que deixarà de llegir i d'escriure?
o que ho farà en la intimitat?

diu Cucarella: "Fugir del 'mundillo' de la literatura
em dóna tranquil·litat i em permet una feina estable
i prioritzar la família".

o sigui que el problema no és la literatura,
sinó el seu "mundillo", la inestabilitat professional
i la politització que se'n fa.

que aquests motius facin cessar l'activitat
d'un escriptor ho trobo preocupant
i em reafirma la trista suposició
que entre literatura i professionalitat
es produeix un curtcircuit que dispara
l'automàtic de la conjunció disjuntiva


Clítote, des del sofà, em mira i tanca el llibre
"la literatura es fa de portes endins
perquè el lector tingui el plaer del voyeur
i no es converteixi en espectador
d'un exhibicionisme vulnerable"

m'ho apunto

4.12.06

21:20

tanco xat
s'ha acabat la presentació
salut a tothom qui hi ha participat

gràcies Joan Carles

la nona dorm
el xavi fa el sopar
la txell llegeix

la felicitat

20:53

xerro amb la mireia i amb el toni
pel xat i en separat

el gmail no permet conversa a tres bandes?
20:33

he deixat una comunicació al blog de Mireia
20:18

la txell s'ha despertat i s'acosta al foc
perquè fa fred

veig una frase a entrellum que em desconcerta
"La gent que és feliç no escriu. ¿Per què llegim?
¿Què busquem en els llibres?
La gent que és feliç no llegeix".

això ho deu haver dit el toni no fa gaire a la Catalònia

es pot ser feliç i escriure i llegir amb felicitat
sobre qualsevol tema sigui sobre la tristesa
o el sexe dels àngels

escric millor quan millor estic
el patetisme em produeix males lletres
vaig a veure el blog de Mireia

20:04
19:44

amb la nona un altre cop al pit
dicto a en xavi

a la Catalònia tot deu estar en marxa
com que el dia de l'assaig general
jo encara era a l'hospi
em dóna peu a improvisar
19:15

la Nona ha mamat d'una teta
de l'altra, que ja vessava, m'he munyit una mica
per destensar la pell i l'òrgan

ja he vist les reflexions del toni i la performance
que es farà d'aquí a poc a la Catalònia

em sembla perfecte la feina feta

17:48

acaben de marxar les darreres visites
encara queden pastes damunt la taula
la Nona dorm impassible
i a mi em petaran els pits de llet si no es desperta aviat

he dut el portàtil al menjador per revisar el correu
i posar-me al dia: d'aquí unes hores és la presentació de l'OI

al gmail tinc els documents tan esperats sobre la presentació
finalment

els vaig a obrir

2.12.06

primícia amb mala llet: el dia 4
no aniré a la presentació del meu llibre

ni m'hi connectaré

em sap greu, Joan Carles, per què et falla una autora
em sap greu, Mireia, perquè la gent es pensarà
que jo sóc tu o que tu ets jo

no em sap greu pel toni
que té el do d'apropiar-se i manipular
la gent i les circumstàncies
i n'estic fins als nassos

per cert,
a mi i a la nona deixa'ns en pau

24.11.06


..............................els tres projectes de can Quita...-------------

i demà acabaré el quart,
per entregar a l'ajuntament de Figueres,
a veure si em bequen!

22.11.06

...ai... els problemes d'identitat...!

qui som?
d'on venim?
on anem?

...preguntes de filòsof... de pa sucat


només jo sé qui no sóc

---------

he rebut aquest correu de l'agnès:

Aquest dissabte i diumenge 25 i 26 de novembre
de 10 del matí a 10 de la nit
a la plaça Allada-Vermell de Barcelona
farem una LECTURA MARATÒNICA
dels poetes Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni
en l’original i en traducció castellana (d’Orlando Guillén) per impulsar i provocar la publicació del seu llibre DOCE POETAS CATALANES DEL SIGLO XX, que ja seria hora que sortís a la llum o, més ben dit, que és una vergonya que encara no hagi sortit.


El llibre en qüestió, Doce poetas catalanes del siglo XX, con tres añadiduras y un apéndice de varia intención, llibre de llibres conjuminat i presentat per Orlando Guillén (que a pesar de tots els mitjans de comunicació és un dels més importants poetes avui a Mèxic), que hi ha estat treballant els darrers 25 o 30 anys, de moment no troba editor, i ja fa més de cinc anys que en busca.
Que ell a la seva terra hi tingui problemes, perquè allà ja el coneixen i no és de la corda dels cacics locals és una cosa. Però el caciquisme literari mexicà no hauria en principi d’influir sobre el món cultural i editorial de la península ibèrica. Potser els gestors culturals d’avui, tant catalanets com acastellanats, no volen una presentació que per si sola ja demostra que això no és una coseta minoritària i folkloritzada que fa la viu-viu entre el gallec i l’asturià sinó una cultura amb totes les de la llei, al costat de la castellana, la francesa i la italiana, per dir només les veïnes...

Tothom està convidat a venir a escoltar o a llegir.

Pensem despatxar TOT el llibre de Guillén (2000 pàgines).
----Llegirem sencers els llibres:
La ciutat d’ivori (GdL)
El cor quiet (JC)
Segon llibre de les estances (CR)
El poema de la rosa als llavis (JSP)
Cròniques de l’ultrason (JVF)
Vacances pagades (PQ)
Quetzalcòatl (AB)
Final del laberint (SE)
Vent d’aram (JV)
El tràngol (JB)
Teoria dels cossos (GF)
El gran foc dels garbons (VAE)
----afegint-hi:
Antologia de MAS

Antologia de CA
i Antologia de RL
----i de més a més els llibres:
Versions de Hölderlin (CR)
Setmana santa (SE)
Tot és ara i res (JV)
Domini màgic (JV)
Menja’t una cama (GF)
i poemes diversos de JC, JSP, JVF I JB...

Començarem amb un poema de Rosselló-Pòrcel i acabarem amb un de Costa i Llobera, un de Joan Alcover i al final de tot la BEN AMADA POESIA de Maria Antònia Salvà.
Vindran músics i cantants i pintors i dansaires.

Qui s’hi vulgui apuntar que escrigui a floresdeuxmal@yahoo.com.mx
o que truqui al 93 353 75 11 a l’Orlando Guillén... o simplement que vingui.

Si algú vol ajudar a organitzar, pot venir dijous a les 8 del vespre al bar Horiginal (davant del Macba).

Més informació a la pàgina www.floresdeuxmal.com i a ‘Malalts de poesia’>(que es troba a vilaweb.cat, fent clic a la secció mail obert).

17.11.06

porto uns dies de somnolència total

el cos m'exigeix descans absolut
i la ment m'envia a llocs profunds
on no hi ha ni llibres ni paraules

sols els colors i la tranquil.litat
d'una meditació no premeditada

13.11.06

la llevadora d'avui ha apuntat una certesa:

la irresponsabilitat dels pares comença ja en l'embaràs

moltes dones prenyades passen la responsabilitat
del naixement del seu fill als ginecòlegs
com si fos una cosa que no els incumbeix
no saben, ni poden decidir res perquè és clar,
ell és el competent que sap més del meu cos que jo mateixa

com si l'embaràs fos una malaltia
que només el metge sap curar

si el metge diu X, amén

segueixen un protocol estricte
sense preguntar per què
sense necessitat que li justifiquin
dosis extres d'oxitocina
suero, l'episiotomia, etc. etc.

un exemple:
quan la criatura neix se li injecta una dosi de vitamina K

- per què?
- bé, perquè està demostrat que les criatures neixen amb un nivell baix de vitamina K. I hi ha casos, sobretot en parts amb intervenció (anestèsia, fòrceps, cesàrea...) que la criatura pot patir una hemorràgia interna que s'estronca amb injeccions de vitamina K. Per això es posa una dosi de vitamina K, que és coagulant, a totes les criatures just quan acaben de néixer, per prevenir casos així.
- és corrent que passi?
- no. de fet el tant per cent de casos d'hemorràgia és molt petit.
- és necessàriament vital, doncs, posar-li la injecció? vull dir, si els nadons neixen amb poca vitamina deu ser per algun motiu natural. no és perjudicial posar-los una dosi extra de vitamines només per si de cas?
- no està prou demostrat. De fet, el 91 va sortir un estudi que relacionava l'increment de vitamina K amb la leucèmia infantil, però és un mal estudi.
- per què?
- perquè dels nens analitzats, l'únic que teníen en comú era que a tots se'ls havia administrat la dosi d'aquesta vitamina. Però això no és concloent atès que aquesta injecció es posa per protocol a cada un dels nadons.
- i si jo no vull que li posin la vitamina?
- signes un contracte amb el metge conforme tu ets la responsable única de la teva criatura, i tu decideixes no administrar-li la vitamina. Així els metges es protegeixen contra qualsevol denúncia posterior. De fet, el protocol a Espanya, funciona així. Però a Anglaterra es fa al revés. La mare que vol prevenir, ha de signar un contracte amb el metge per tal que aquest administri la vitamina K a la seva criatura.
- jo confio en la meva salut i la de la meva filla. No vull que li posin cap vitamina extra.
- doncs tranquil.la, aquí respectem molt les decisions de la mare

i és cert.

12.11.06

avui hem anat a la fira
d'intercanvi de Mieres

un escenari d'improvisacions musicals
grups amb mantes a terra
taules parades
cossis plens
d'objectes de tota mena per intercanviar

un balancí, una trona, una cafetera de porcellana
una làmpada de colors, miralls, roba, joguines i contes
llibres i un etcètera de curiositats usuals de casa casa
els estocs de mitja vida arraconats de tristesa a les golfes


el despreniment
la tardor

al migdia, la sopa de pedres
una escudellada popular i gratuïta,
de les consistents i amb el sabor de l'afable



10.11.06

demà vénen amics a dinar?

no ho tinc confirmat
decisions d'última hora
és així de bo

vaig a refer l'habitació dels trastos
abans que neixi la Nona
encara ho tinc tot escampat
el maxicossi
el cotxet
el moisès
la roba en una bossa
els bolquers

qui diu que un nen costa 6000 euros
al seu primer any de vida?

encara no m'he gastat ni un cèntim i ja tinc de tot

8.11.06

una pregunta que obsessionava
el Mateu, el fill de quatre anys
del meu company era:

però aquí qui mana?

al principi li deia que a casa nostra no mana ningú
però no ho acabava d'entendre.

ara li explico que aquí hi mana
la txell, la leila, l'anna, el xavi i jo,
tots alhora
li explico que parlem, que decidim,
i que a vegades ens enfadem, també,
però que al final ens posem d'acord
i no passa res

ara sembla que ho entén i ho accepta de grat

4.11.06

Я не буду наркоманом к что-нибыдь

совершенно свобода
включая blog

ни к вам

3.11.06

no sóc addicta a res

llibertat absoluta
blog inclòs

ni a tu


30.10.06

ahir vam estar de trasllat:
el meu company i pare de ma filla
ve a viure amb nosaltres

sumem

Anna, la infermera
Leila, la fotògrafa
Txell, la teatrera
xavi, foll del bosc
emma, una servidora
blat, un ca
pampa, un altre ca
lola, encara un altre ca
(amb cinc cries recén nascudes:
qui en vulgui una que m'enviï un mail
SIUSPLAU)
xili, un mèu
sarda una marrameua
i la Nona que ve el més vinent
i una altra criatura en camí
quién da más?

26.10.06


només una cosa

vet aquí

25.10.06

cóctel de cap de setmana

· 3l. de kosmópolis

desglossats en:

- blogs: plataforma de l'ego
efectes addictius i absorvents
- eslovènia: país sense estat, sense exèrcit
país construït pels poetes
- interactivitat: saber escoltar
saber respondre

· tres cullerades de paraules intel.ligents
de Parcerisas, Marí, Skrabec, Julià
Oram, Roncagliolo, Crawford, Ryan
Mozetic, Abad, Peri-Rossi

· tast únic
heu tingut mai una serp a les mans?
una carícia inoblidable

18.10.06


Nat King Cole

la llum de la bombeta

la boira i el verd

papers desordenats

un post-it groc aquí


el cap ple i els dits mandrosos

vaig a treballar una mica

16.10.06


nogensmenys

la paraula més negativa que hem pogut construir
amb el sentit més positiu per millorar el futur

15.10.06

m'encanten els posts d'altres blogs
que parlen de llibres, de gustos
amb criteris coherents, ben exposats,
objectius i d'interès comú
i que tenen la capacitat d'obrir un ventall
de lectures possibles i desitjables

m'encanten les lletres d'altri
que aconsegueixen revelar-me trets propis:

no sóc una bona lectora

no sóc crítica
(no judico l'obra en si

sinó l'interès que em pot despertar)
ni disciplinada
(trigo eternitats per girar la darrera pàgina
i no pas per lentitud o avorriment)

ni compulsiva
(escullo amb intuïció què necessito llegir
i sovint poc té a veure amb les novetats editorials)

ara per exemple tinc entre mans
El quadern daurat de D. Lessing
pres de la biblioteca per pur instint,
i m'ha enganxat de ple pels quatre cantons:

inferior- hi ha un pròleg on es queixa que cap crític ha sabut veure i valorar les seves intencions creatives.
I d'aquí n'extreu una reflexió clau: "Els escriptors busquen en els crítics un alter ego, aquell altre jo més intel.ligent que un mateix, que ha vist allò que un volia aconseguir, i que et jutja només per haver reeixit o no en l'intent. Però el que ell, l'escriptor, demana és impossible. Per què hauria d'haver-hi algú altre que comprengui allò que ell intenta fer?"
repte de lectura: què entenc que ha fet D. Lessing?

superior- és una novel.la d'idees i com a tal m'interessa, hi trobo afinitat amb els meus escrits, que són de tendència filosòfica més que naturalista, i m'estimula a continuar tot i l'advertència: "intentar fer una novel.la d'idees és complicar-se la vida: l'estretor de mires de la nostra cultura és terrible". parla de la cultura anglesa, és clar.

esquerre- comprèn el nucli del meu pensament conjuntiu: "l'essència del llibre, la seva organització, tot el que conté, diu implícitament i explícitament que no hem de dividir les coses, que no hem de compartimentar".

dret- Anna Wulf té afinitats indescriptibles amb Aran Latorre, el personatge clau que estic treballant per la novel.la Sota la figuera. Coincidència? Totes dues han dit: "Sóc incapaç d'escriure l'única classe de novel.la que m'interessa".

13.10.06

mira quina hora és i encara no he fet
ni la meitat de tot el que m'obliga

els quefers quotidians
(avisar que vinguin a arreglar el pany de la porta
fer factures, canviar un vidre trencat,
arreglar-me amb la seguretat social,
anar a comprar, passar comptes
-si vaig de part demà mateix riurem,
no tinc res preparat- )

el problema és que el servidor va més lent que mai
i no avanço, i m'aturo, i aún no está listo
i hi torno i que no se puede encontrar página

26.9.06


potser no és cert

25.9.06

es pot fer visita llampec a la teva cambra pròpia?

doncs sí

avui sóc a casa i demà torno a marxar
al Montseny, a la masia dels romanesos
que se'n van de viatge

ja sabeu, potser, i si no...

a Mallorca he caçat paisatge
l'Altre Món, com en parla Patrick Harpur,
idees reals (Mallorca és Sinera viva)
i recursos per evitar corrues de lloc comuners...

no he pogut escriure gaire xarxa
ni crec que pugui fer-ho els propers dotze dies:
els propietaris de la casa on seré tenen connexió ADSL
però no em deixen utilitzar internet

faré d'intel.lectual a l'antiga, de copyright

19.9.06

a un locutori d'Artà

locus de quotidianitat
esquitxat de visitants curiosos

un fragment escrit al quadern:

"La dona gran porta una bata d'estar per casa.
Escampades per terra, restes de plomes. Al cap de cinc minuts
d'haver dit Bon dia, la dona ens pregunta què volem.
Demanem si ens pot fer esmorzar. Diu que no.
Però seiem en una taula. El lloc és d'un encant
que no es troba a Valldemossa, encara que tothom s'ho pensi.
No ens vol servir esmorzar, "No en feim", diu seca.
Demanem un cafè i un cafè amb llet. Entren dos senyors que també
demanen cafès. Quan acaba, la dona gran seu, agafa el bol de ceràmica
i reemprèn la conversa amb dona jove mentre llesca pa sec.
Els noms il.lustres ressonen per Valldemossa, especialment
el de George Sand i Chopin, que passaren un temps a la Cartoixa.
Dos mesos comptats. Malgrat tot viuen en la imatgeria del lloc
per als fidels visitants anuals, molt més temps del que en realitat
estigueren al poble. La dona gran parla de la seva salut,
diu que no es vol rendir, perquè sinó acabarà en una cadira de rodes
"tengo que tener molt de mal para tomar un medicamento".
Quan ens ha fet el cafè i el cafè amb llet, he anat a la barra a buscar-los
(tinc 77 anys, vaix nàixer el 29 i don gràcies a Déu que tinc seny)
i s'ha empitjonat a portar-ho ella fins la taula. Aquí no hi ha veus
que ressonin més enllà del propi so en ser premut.
No hi ha tòpics que s'allargassin. És un lloc tan comú que passa
desaparcebut i fascina quan es descobreix.
En aquest bar no els interessa la gent i això el fa atractiu.
La dona jove se'n va, i la vella ranqueja a l'interior de casa seva."

17.9.06

esquivar les processons d'avui
és l'heretgia incessant,
un malson per a la pau d'esperit

desturisticant-nos constantment tot recorrent la Majorica

sol sol sol
solet

12.9.06

en un ciber del mercat
de Santa Catalina de Palma

no he pogut entrar a la Catedral

he fugit cames ajudeu-me del centre històric

a Es Baluard, bons dibuixos d'escriptors

plugeta fina i el carrer del Forn de la Glòria
i el Forn de la Glòria

un dinar de bacallà a la mallorquina

demà furgo i carretera i paisatges no pintats
ni per Rusiñol, ni Mir, ni Camarassa ni punyetes

7.9.06

sense membranes

doncs a mi m'interessa molt, la realitat,
com a enigma impossible d'esbrinar,
com a utopia llunyana d'aquesta òrbita on resideixo
com a ancoratge necessari somni endins
com a puta o àngel, d'èxtasi immemorial

1.9.06

hi ha moltes menes de bloqueig:

per acumulació de feina
per indecisió esquívola
per una vacuïtat a l'espera
(bloquejos sorgits d'un mateix)

per pressió de terminis
per insistències alienes
per repeticions velles
(bloquejos provocats per agents externs)

superació constant d'interferències...
...les lletres com gambades veritables

30.8.06

Clítote m'ha dit
que ser autodidacte fa bons els escriptors:

superació constant de les barreres de la ignorància
detecció, assumpció i coordinació dels propis límits,
desentendre's dels dogmes
viure en la incertesa que empeny a la recerca
de respostes no convingudes

el silenci d'un mateix

Clítote sempre es masturba

29.8.06

voldria un mestre de tècnica
per a les hores més difuses

25.8.06

em sento com un rellotge tou

24.8.06

no tinc temps

22.8.06

arribada de La Pobla de Segur
en un Suzuki de l'any de la picor
que feia més soroll que una fàbrica
de les d'abans

m'agrada conduir cotxes vells,
i menys si no són meus: a poc a poc
reviso el paisatge (Pallars, La Noguera, La Segarra l'Anoia, el Bages...)
m'entreting, divago i trobo idees i moltes preguntes,
(la conducció en segon terme,
ho reconec, sóc un perill
però la lentitud dels cotxes vells
em permet reaccionar a temps)

amb Foucault al cap
(Pot estranyar-nos que la presó s'assembli a les fàbriques,
a les escoles, a les casernes, als hospitals?)

20.8.06

acabo de tenir una baralla
d'animals amb el Blat
que té una ànsia hipertònica
perquè la Lola està en zel
i hi ha competència entre ell i el Pampa
per copular

l'he hagut de lligar amb cadena
però abans m'ha cridat
volia fer-se l'escàpol i com que no podia
(la meva mà aferrada al seu collar) m'ha mossegat.
sense deixar-lo li he hagut de pegar i cridar
més animal que ell encara,
posant-me al seu nivell
i superant-lo tocant l'alfa.

fa un parell de dies que els dos mascles van bojos
i la Lola està cansada, té por i udola llastimosa
quan es queda enganxada amb qualsevol d'ells.

m'ha fet pensar en la nostra idea del plaer

19.8.06

ja torno a ser a casa:
ordre en la dispersió

aplego les feines en grups:
1 apunts assaig, llibres d'assaig mig començats, fulls solts amb apunts
2 fulls impresos de Tedi i Belette, esquema mental
3 un llibret de mètrica i un de poètica perquè ara se m'han ficat al cap els sonets
(ahir ja en vaig fer un
vers que m'agrada: "amb fi subtil, d’alè que talla l’u,")

i moltes altres feines pendents que ara deixo en segon ordre

som-hi

12.8.06

estic en un locutori hindú

fa dies que no tinc connexió a internet
treballo a l'ordinador a una casa prop del mar

acabo feina pendent
escric i escric parrafades més llargues que mai
parrafades, això, parrafades sense l'exigent síntesi
que el temps d'improvisació determina
i que l'espai que m'imposo m'obliga
i sense aquella retroalimentació
que vivifica i suggereix i exigeix i disciplina i implica i estimula i amplifica i

buff... sense la mateixa intensitat...

em queden 7 minuts de connexió

he de mirar el correu i eliminar tots els missatges no desitjats
i respondre, potser, alguna carta
i em truquen per telèfon
i he de marxar

5.8.06

em permeteu trencar membranes?

Estimat Màrius,

He accedit a les
teves paraules a través del blog de Joan Carles,
que ell ha trobat publicades a la revista
Caràcters (format paper).
Ara podria cercar el teu correu electrònic i enviar-te el link
d'aquesta pàgina, per acabar de tancar el cercle.

Aquest és el millor exemple per demostrar que, afortunadament,
les persones vivim en microcosmos dispersos
dins la fluïdesa de la societat.
I que gràcies als mitjans de comunicació, de tota mena, ens permetem trencar
les membranes d'aquestes esferes microcòsmiques que es fusionen més que aïllen.
La llengua a la plaça o al bar, les mirades al metro,
els sms, els correus electrònics,
les cartes postals, els xats i el telèfon, l'ascensor, el diari, els llibres, la ràdio,
la televisió, internet, dos petons o un bes.

I no estic malinterpretant el teu argument.
Tu parles dels "escriptors", d'acord, i jo he incidit en les "persones",
a posta. Jo també escric, tinc una novel.la inèdita, una de calenta a l'editoral,
un recull de poemes i poemes dispersos, escrits en paper i en digital, un assaig
entre mans, una novel.la entre mans i un projecte per a novel.la futura.
Però estic a la societat, bàsicament, com a persona. D'ofici: escriptora,
ofici mal remunerat, val a dir, com molts d'altres. Però els meus resultats
són a l'abast de tothom, sempre que aquest tothom tingui curiositat
i ganes de conèixer. Són aquestes persones curioses les que m'arriben a trobar,
amb les que, per naturalesa o per caràcter, sentim complicitats mútues
i ens retroalimentem. És això el que dóna vida.
Especialment, és això el que fa escriguera (BM dixit).

Tampoc no estic malinterpretant les teves paraules, quan dius:
"accedir a la societat", o sia la necessitat de passar del microcosmos
al macrocosmos. Però no comparteixo el teu punt de vista. No hi ha un salt.
No hi ha distinció entre l'un i l'altre, els escriptors formem la societat,
sempre que ens sentim de base, persones, res més fàcil.
Crec que a vegades ens entossudim a veure murs on realment no n'hi ha,
i compte, que de murs n'hi ha, però no sempre.
Per a tu és un obstacle, escriure en català?
Per a mi no, és una sort poder-ho fer en la meva llengua i que la gent em llegeixi,
és un encant poder jugar amb les paraules de ma mare.
Aquesta és la cultura de la normalitat.
I aquest és el meu únic afany: sobresortir de mi mateixa,
sorprendre'm i guanyar-me el discurs de l'excepcionalitat
en cada frase, en cada concepte i en cada argument.
És feina àrdua i a vegades esgotadora, però és l'únic camí possible.
El pas a la societat? ja el faig. Utilitzo els mitjans que tinc a l'abast.
És evident que no compto amb els poderosos, com TV3; ni Catalunya Ràdio,

ni el canal 33 ni Catalunya Cultura (que ara es diu Icat i només fan música),
ni l'Avui ni el Periódico, ni guanyo els premis sempre que em presento,
ni subvencions de la Generalitat.
És un mur per a mi, això?
No, tinc sort de comptar amb un paper, un boli, un ordinador

connectat a la xarxa, i amics, i persones, amb les quals ens retroalimentem.

On és el problema, doncs? Perquè sí, és clar que n'hi ha, de problemes.
El problema és que no puc dedicar-me exclusivament a la literatura
perquè no m'alimenta: he de corregir altres novel.les escrites per altres autors,
traduir-ne (poques), i altres feines vàries i de tots colors.
El problema és que el poder, "qui representa que pot", sigui econòmic o polític o cultural,
sí que viu massa allunyat de la societat. No es poden considerar motors socials
aquelles altes esferes que viuen d'uns valors tan inerts com l'estatisme, la intransigència,
l'exclusivitat i la impersonalitat per damunt dels valors personals. Com els que prioritzen
una llengua, un nom o uns diners per damunt d'una qualitat essencial i personal.
Aquestes prioritats conformen una imatge macrocòsmica que veig fal.laç,
insubstancial i gens interessant, que genera apatia i ofega el panorama.
El problema de la cultura catalana no el generen els escriptors que
"desafortunadament viuen en microcosmos", no em facis riure.

Com deia, per sort, les persones vivim en microcosmos dispersos.

Aquesta imatge macrocòsmica, superficial i fal.laç queda massa lluny de la meva realitat.
Quin interès pot tenir per a mi, accedir amb fluïdesa a aquest macrocosmos fal.laç?
M'interessa el macrocosmos real, si el poder vol baixar on hi ha les persones
on hi ha l'humus i la cultura i la gent que treballa, estaré encantada de la vida.
Però, jo, escarrassar-me a arribar a una esfera tan llunyana?
Ja faig prou equilibris cada dia per escriure, menjar i viure.

4.8.06

3.8.06

cinc dies sense escriure als blogs
és com retornar a casa després d'unes vacances:
te la mires i remires per tornar-te a ubicar,
no cal inspeccionar cada habitació
simplement aturar-te i obrir el cap per rebre les respostes:
on sóc?, què hi faig, aquí?
d'entrada busques el sucre a l'armari dels plats
i penses, a partir d'ara mantindré la nevera endreçada
i per què vaig deixar aquests draps nets a l'ampit de la finestra?

una pila de llibres de lectura pendent
una pila amb els que tinc a mitges
una pila de fulls d'esquemes de novel.les encetades
una pila amb galerades a corregir
a la intempèrie
eclàmpsies col.laterals
episodis de trinxera

a la recerca de la significança originària



29.7.06

avui fa 32 anys
que la meva mare em tenia per primer cop
als braços després de nou mesos dins la panxa

un part que posava fi a les doloroses peuades al fetge
la van adormir tota, com era protocol aleshores

no es va adonar gens, en absolut, de res
es despertà amb mi, neta i pulcra i ben vestida
amorrada al seu pit i uns quants punts al tall de la vagina

les meves xuclades també li adolorien el mugró
li van recomanar, com era protocol aleshores
la llet de biberó

eren altres temps

per sort, d'aquí pocs mesos tindré per primer cop
la Nona entre els meus braços
un part que posarà fi a les doloroses tibades del ventre
i les peuades dolces i incipients encara

no m'adormiran, ni amb l'epidoral ni anestèsia local
ajudaré a sortir la meva nena amb totes les forces que em restin
(vull viure amb ella aquest trànsit únic, especialíssim)
a l'hospital, ja m'ho van dir, no practiquen l'episiotomia
perquè és més fàcil de cosir i de guarir un estrip de la pell
que un tall de tisores, i menys quan el part és natural,
trauré la nena, mucosa i amb olor d'amniòtic, i me la posaré al pit.


27.7.06

quan l’Estat controla els instruments de l’economia
és possible seguir una política de despietada discriminació
contra les minories nacionals mitjançant instruments
de política econòmica, sense infringir mai la lletra
de la protecció estatutària dels seus drets

Friedrich A. Hayek
pare del pensament neoliberal

23.7.06

ja tenim bitllet per marxar a Mallorca el setembre

no se'm pot fer mai cas

21.7.06

no vaig mai a l'hora

potser perquè m'agrada que les coses
em passin amb espontaneïtat inusitada
no succeeixen mai a l'hora esperada
sinó al moment oportú

per exemple, jo encara no sé quan faré vacances,
si aniré a ses Illes o a Jena, on hi tinc una amiga
segurament, quan la decisió sigui consumada
(em trobi en mar o en carretera)
no sé on passaré la nit següent.
ni què faré l'endemà, ni què escriuré
sóc poc previsora

a vegades envejo la gent que viu a l'hora i sap on va
perquè tinc la impressió que esprem el fruit
molt més que no puc jo i queda sadolla i plena
són maneres de Sein und Zeit

els meus quaderns de viatge són plens d'interrogants
de passos perduts, de recerques i sorpreses
però també de reflexions insatisfetes i melangies

de fet, encara no he descobert per què m'agrada viatjar
potser per ficcionar-me en llocs estranys?
potser per perdre'm jo mateixa?
o just per trobar-me a temps?


20.7.06

clítote diu:
tu creus que no és essencial?
e diu:
crec que em van interpretar malament

e diu:
a l'entrevista hi ha un parell d'errors d'interpretació
clítote diu:
ja m'estranyava
e diu:
un és quan diu que vaig crear el grup Goma6, de fet no va ser cosa meva només
clítote diu:

però el que vull que m'aclareixis és l'altre error
clítote diu:

és essencial!
e diu:

sí, és clar que ho és!
clítote diu:
explica!!
e diu:

on diu "el erotismo relacionado con el arte és importante pero tampoco esencial", jo vaig dir que l'erotisme, en relació amb l'art és important, però la literatura eròtica no és essencial. Responia a la pregunta que em va fer sobre si tenia ganes de continuar amb el gènere eròtic.
clítote diu:
doncs no et vas explicar bé
e diu:
segur
e diu:
hauria d'haver dit que l'erotisme és essencial per l'art, però que el gènere no és important
clítote diu:
creus que són indissociables?
e diu:
art i erotisme? sí... l'art ha d'excitar, suggestionar el desig, instigar al descobriment
clítote diu:
i posar vels de Maya
e diu:
per poder-nos despullar i arribar als plecs més secrets
clítote diu:
les dones sempre n'hem sabut d'això, som sofisticades
e diu:
llàstima que sempre haguem constat com a muses o putes (fines o bagasses, tant és) o bruixes, fins i tot
clítote diu:
com va dir Virgínia Woolf: Totes les dones haurien d’escampar flors sobre la tomba d’Aphra Behn

16.7.06

avui m'he aixecat amb mala lluna

crec que sé de què pot venir:
fa dies que no escric
és com si el fum de les paraules
se m'atapeís a les orelles i m'embotornés l'humor

Clítote també diu que per la meva naturalesa
fa massa dies que el remolí de la realitat no em deixa alçar vol
no desconnecto les plantes dels peus
que caminen feixucs sota una panxa que creix

per això sec, finalment, davant l'ordinador
estiro les cames
reposo
escric
visc

e

11.7.06

El 1945 s'acaba la Segona Guerra Mundial.
Fi de l'Holocaust.
Dos anys després, el 1947, el 29 de novembre,
les Nacions Unides divideixen Palestina en un estat jueu i un d'àrab.
Les conseqüències encara les patim ara.
Què han après els jueus de la seva història?
El 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín.
El 19 de març de 1995 es decideix aixecar un mur a Cisjordània.
El 16 de juny de 2002 comença a construir-se el mur.

Les cultures maduren?
La política s'ha vist que no.

10.7.06

llegeixo aquesta frase de Seth:
"Quant a la quasi ciència del comportament humà, és gairebé impossible concebre la psicologia, la psiquiatria, la psicoanàlisi o la psicoteràpia sense parlants alemanys, ja fos l'austríac Freud, l'alemany Adler o el suís Jung."
M'oblido del tema que tracta la frase
i dedueixo un pensament concret:
la producció intel.lectual, artística o utilitària
d'una cultura, o sia, l'expressió de la seva mentalitat
i maduresa, té com a únic denominador comú la llengua.
La cultura germànica abraça Estats polítics diferents.
També la cultura anglosaxona.

Si Frankfurt convida la cultura catalana,
és obvi quina llengua és la convidada,
per tant, els escriptors d'on siguin que escriuen en castellà
podrien ser uns convidats a la fira del llibre
si l'honor el tingués la cultura hispana.

Ara bé, la nostra psicologia empobrida, incerta, dèbil i amfibològica
ens fa confondre cultura amb política
qui és la convidada a Frankfurt?
La cultura?
No em feu riure.

La convidada és la política i l'economia,
o sia les institucions i les empreses,
així és lògic que hi hagi autors en llengua castellana
que vagin a Frankfurt, perquè viuen i treballen a Catalunya.

Si no anéssim amb tants eufemismes
tot seria molt més fàcil

quina mania a complicar-nos la vida!

[Tirant al cap]

8.7.06

per fi ens rega la tempesta!

7.7.06

just ara en aquest moment estaria escoltant Biel Mesquida
o Maria del Mar Bonet sota la pèrgola de Caldes d'Estrac.

però la lletra m'ho ha impedit i els 120 km que me'n separen.
he de corregir Dues vides de Vikram Seth per al dimecres.
tinc set dies comptant dissabte i diumenge, per 525 pàgines del total
em corresponen 75 pàgines per dia. Sembla poc

heu rebut mai un mail com aquest?

SGEUN UN ETSDUIO DE UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA,
NO IPMOTRA EL ODRENEN EL QUE LAS LTEARS ETSAN ERSCIATS,
LA UICNA CSOA IPORMTNATE ES QUE LA PMRIREA Y LA UTLIMA LTERA
ESETN ECSRITAS EN LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR
TAOLMNTEE MAL Y AUN ASI PORDAS LERELO SIN POBRLEAMS.
ETSO ES PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA POR SI MSIMA,
SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.

el cervell em posa la feina difícil. I més quan es tracta
d'una bona traducció com aquesta d'Albert Torrescasana,
que em permet que la lectura se m'endugui al recer de la literatura
però m'obligui a repetir fragments sota la capa de la llengua.

ahir pràcticament no vaig poder fer feina per altres encàrrecs que tenia
o sia que avui em tocaven 150 pàgines.
són les 23:44
vaig per la 114

plego
bona nit





6.7.06

una de les coses que més m'agraden d'aquest mitjà:
el temps i l'espai es dissolen en un aquí i ara.

o sigui, en un altre blog d'un excompany de facultat
gràcies David
ja torno a ser a casa

feina i pols acumulada

i força

3.7.06

xiii premi de Literatura eròtica de la Vall d'Albaida

l'Oracle Imminent

..............................recull de premsa digital

Panorama actual

Terra Actualidad

La Vanguardia

Las Provincias

Levante

Diario de Mallorca

Vilaweb

Grec.net

Yahoo

..........................................premsa escrita

El País

Avui

..........................................gràcies a:

Plagueta de Bord

Tirant al cap

.........................................i més gràcies a:

Edicions Bromera

(........................................alguna poca gràcia

e-notícies

Vilaweb Ontinyent)

.......................................i especialment moltíssimes gràcies a

Toni Ibáñez, incondicional de la literatura, ciberamant i escriptor del segle XXI


1.7.06

estic en un cíber de La Safor

feliç pels guionistes que m'escriuen cada dia:
ahir, a la Vall d'Albaida, la vall blanca, i verda
(i roja de la passió encara que els polítics peperos
l'hagin descafeïnda en un rosat pal.lidenc i avingut
amb la puresa de la vall) vaig recollir el primer premi
de novel.la, en el XIII certamen de narrativa eròtica
La Vall d'Albaida, escrita a quatre mans amb Toni Ibáñez
mitjançant correus electrònics.

trista pels valencians que viuen cada dia
en unes terres hostils políticament parlant, i
evidentment, ideològicament pensant.
Una planificació urbanística on apoderats compren turons
que fan rebaixar a l'alçada edificable per construir-hi i especular,
sols queda un 25 % de territori costaner net. La resta, polit.
Una diversitat lingüística minada poble a poble amb unes normes
escrites per polítics incorrectes (lingüísticament parlant), i mil etcètera.

contenta de veure que la gent que creu en la cultura i la llengua
hi continuen apostant i dedicant-hi l'energia per tirar endavant
malgrat trobar-se a l'ombra i en un espai silenciat, desgastat
i controlat per les forces de poder.

Gràcies, València,
enhorabona per l'aposta, a tota la gent de país,
i moltes felicitats a l'editorial Bromera pel seu 20è aniversari.

Per conèixer l'eròtica de Mouchette i Vogelfrei
haureu d'esperar al novembre, quan sortirà publicat
L'Oracle Imminent...

28.6.06


divendres vaig a València!

26.6.06

i no acaba de ploure...

23.6.06

una de les coses més interessants que tinc ara per ara
és la convivència amb les persones que compartim casa.

la lliçó més important que n'aprenc, dia a dia,
és que mai no som prou madurs.
tenim entès que ser madur vol dir:
sostenir unes idees clares,
demostrar constantment les pròpies conviccions i que tenim consolidada una manera de ser (com si la identitat madura fos la identitat solidificada),
irradiar una intransigència amb pàtina d'expertesa
considerar els altres des de tu mateix i no tu mateix des dels altres...
però personalment crec que aquests són trets de fruita verda, dura i aspra

perquè conviure amb gent de la teva quinta,
diferents de tu i del teu pla d'accions
també vol dir que se't trenquin els esquemes constantment
i que al caràcter no s'hi facin durícies

aquests dies tenim uns convidats italians d'una de les companyes.
Tenir aquests convidats obligats
m'ha mostrat un ventall de reaccions meves
d'una forma tan clara que m'espanta.
He vist el meu entorn envaït i la meva identitat ha saltat amb la força d'un lleó:
"Ells estan de vacances. O sigui no fan feina.
Si cau una ampolla d'aigua, no la recullen.
Si s'embruta el terra, no escombren.
Si hi ha un sofà, no se n'aixequen.
M'empipa trobar-me llaunes de cervesa pertot arreu,
burilles de cigar escampades,
terrossos de sorra damunt l'estora,
el menjador ple de fum".

Aquesta molèstia, instintivament, la tractaria amb molt de despotisme:
prohibiria a l'amiga que porti els seus amics
em faria la repel.lent netejant davant dels morros dels convidats
els prohibiria de fumar al menjador
i la mala llet descomunal se m'inflaria fins que els fotria fora de casa MEVA.
Aquest és el sentit: sóc madura, hi ha coses per les quals no hi passo.

Però evidentment no faré res de tot això.
esperaré que marxin i quan siguin fora
esperaré que l'amiga ho deixi tot com sempre,
perquè la casa no és només MEVA. també és SEVA.
els espais compartits d'aquesta casa, són això:
espais on ningú domina ningú.
per això les desavinences temporals s'acaben aviat,
es busquen solucions conciliadores,
(una de les lleis de la convivència: parlant la gent s'entén)
i el que considero més important per a un mateix:
les manies pròpies queden al descobert,
perden la qualitat d'obstinació cega
i s'acaben transformant en una qüestió de gust:
neix la bellesa del caràcter,
la complicitat amb les altres maneres de ser.

encara estic força verda, però,
l'instint em salta massa sovint

gràcies Toni per la notícia

vet aquí, parlant de la maduresa
la intransigència i el patetisme ridícul...


20.6.06

llegeixo això en un llibre del periodista polonès
Ryszard Kapuscinski:

"Una solució per a l'Àfrica? Crear un nou clima polític:

a) acceptar sense cap però el principi del diàleg,
b) assegurar la participació de la societat en la vida pública,
c) respectar els drets humans fonamentals,
d) començar la democratització."

19.6.06

què ens ha donat per ara l'Estatut?

a) els partits de la dreta (CiU i PP) han desmuntat un govern d'esquerres: eleccions anticipades
b) el partit del govern d'Espanya (PSOE) manté el mànec de la paella d'aquesta comunitat autònoma: Montilla de candidat
c) el partit independentista (ERC) fora del govern i desacreditat per l'opinió publicada: menys autogovern

n'esteu segurs que el procés estatutari
ha estat en pro del poble català?

au vinga
2.630.162 persones s'han abstingut
(es desconeix el tant per cent d'abstenció crítica)

23.033 persones han fet vot nul

135.998 persones han votat en blanc

528.472 persones han dit que NO

= 3.317.665 persones no aproven l'estatut (pels motius que siguin, per ser idiotes, per ser indecisos, per ser crítics, per ser assenyats... cadascú s'ho sabrà)

1.881.765 persones aproven l'estatut (pels motius que siguin, per ser covards, per ser indefensos, per ser lleials, per ser assenyats... cadascú s'ho sabrà)

però el SÍ no representa la majoria de catalans

15.6.06


ai ves!

14.6.06

és veritat
fa dies que no em ve de gust escriure res en aquest blog

8.6.06

xavi diu:
ei
xavi diu:
que no hi ets?
e diu:
ei
e diu:
ara sí
xavi diu:
encara no has marxat, o ja has tornat?
e diu:
encara no he marxat
e diu:
anava al wc i m'ha trucat la txell i he entrat al despatx i he vist la conversa
xavi diu:
tens temsp d'explicar-mem lo de la panxa?
e diu:
el què?
xavi diu:
que vas sentir-li el cor
e diu:
amb l'auscultador de l'Anna
xavi diu:
i què tal?
e diu:
com si sentís timbals llunyans dins el fons del mar
e diu:
en general glu glu
e diu:
i en darrer terme pu pu
xavi diu:
pu pu?
e diu:
batecs
e diu:
és molt submarí, el món de la panxa
xavi diu:
tu diràs
e diu:
batiscafo nonabiel

7.6.06

sàvia

6.6.06

sempre he pensat que quan algú fa una promesa
és que no està prou segur de poder complir-la

és força evident que prometem el que sabem que és difícil de seguir
si no la promesa no té sentit. A ningú no li cal prometre que al matí s'aixecarà del llit,
tret que estigui en una depressió descomunal i que li costi esforços llevar-se

Zapatero fa moltes promeses, com tots els polítics.
No m'escandalitzo, doncs, davant els incompliments
penso: que parlin tant com vulguin, que gastin amb paraules
el que no faran amb fets, que es guanyin la credibilitat
amb somriures o insults còmplices dels mitjans de comunicació,
que omplin les orelles de la gent interessada
amb retòriques inútils i debats insubstancials i aporístics

jo ara escric i escriuré demà
rentaré els plats i em faré el llit
buscaré feina per poder pagar el lloguer
aniré al metge a fer-me una analítica
i continuaré escrivint malgrat que mai algú em prometi publicar-me




5.6.06

a vegades em miro la feina
des de l'exterior d'una tanca:
com si no em pertanyés,
(hi ha un tremolor sobtat
costa de respirar i dolor al braç immòbil
que s'allarga en la inapetència)
cerco debades un cap d'esquila
l'ingrés al principi de la tasca:
la novel.la a mig escriure,
l'assaig interminable,
el teatre a mig muntar
que pasturen indiferents a la meva decisió

hàbil a entrar en terrenys impropis
salto i escometo a l'atzar

sovint em quedo amb gust agre de penicil.lina

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................