Fitxa tècnica de la matança del Pasqual
Títol
The Pasqual Chain Saw Massacre
Direcció
Josepet de l'Oli
Producció
Núria
Guió
Sergi
El Carnisser
Música
The gall
Fotografia
emmapb
Repartiment
Pasqual
per a tothom
País
Pallars, Catalunya
Any
2007
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura d'escorxador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura d'escorxador. Mostrar tots els missatges
20.2.07
19.2.07
18.2.07
versió infantil de la matança del Pasqual
Vet aquí que una vegada, enmig d'un bosc d'alta muntanya,
un llop famolenc i amb les dents llargues va trobar-se, de sobte,
una casa de maons. Estava suat i cansat de córrer.
Per tercera vegada aquell dia, s'acostà furiós a la porta d'entrada,
va sacsejar-la tota perquè s'obrís, i res.
Aleshores, amb la seva llengua afilada, digué:
"Doncs bufaré i bufaré fins que la casa rebentaré"
i es va posar a bufar a bufar a bufar a bufar tan fort
que els maons van començar a tremolar i tremolar
i el llop seguia bufa que bufa que bufa fins que de sobte,
com l'explosió d'un petard,
maons, envans de fullola, guix, teules, caldera i xemeneia, tot,
va sortir volant pels aires amb un estrèpit terrible
i esquitxant de pedrolins pertot arreu.
Ja em veieu, doncs, els tres porquets que eren a dins,
confiats amb els totxos i el foc que feia bullir l'aigua,
palplantats i estupefactes enmig de les runes i sense capacitat de reacció.
El més petit, que era el més viu,
va saltar a temps quan el llop li tenia la cua
i va poder escapar-se pel fondal que baixava al riu.
El segon porquet d'un bot va saltar a una roca i de la roca a una altra roca
fins que s'escapolí pel vessant rocós de la muntanya.
El tercer porquet s'ho mirava tot tan atònit i garratibat
amb tots aquells esdeveniments imprevisibles
que no va ser-hi a temps: massa confiat, va caure a les urpes del llop.
El llop ferotge, aquell dia era feliç. Se'n va anar a casa amb dos pernils
i moooolta botifarra, i del fetge, diuen, en va fer un paté bonííísssim
que encara se'n deu estar llepant els dits.
15.2.07
versió adulta de la matança del Pasqual
Vet aquí que una vegada, en una plaça empedrada,
un llop famolenc i amb les dents llargues va plantar-se,
per fi, entre dos edificis de pedra viva.
S''acostà cautelós a una de les portes. Va flairar. Res de res.
Les feromones i les essències de l'edifici no es distingien prou,
s'ensumava un perfum clos, aromes de puro estancat,
olor de paper i tinta arxivats en armaris polsosos,
i el perfil resclosit de tapissos vells i butaques desgastades.
Va córrer a la porta de l'altre bloc.
Mmm, allí sí que les feromones saltaven per les parets,
s'ensumava desig a pler, ambicions tossudes
i una bel.ligerància suculenta que li va badar la gana salivera.
El llop de les dents llargues va sacsejar la porta perquè s'obrís,
però res.
Aleshores, amb la seva llengua afilada, digué:
"Doncs bufaré i bufaré fins que la casa rebentaré"
i es va posar a bufar a bufar a bufar a bufar tan fort
que les parets van començar a tremolar i tremolar
i el llop seguia bufa que bufa que bufa fins que de sobte,
com l'explosió d'un artefacte, parets, envans de fullola,
guix, teules, taules i butaques, tot,
va sortir volant pels aires amb un estrèpit terrible
i esquitxant de pedrolins a tothom.
Ja em teniu, doncs, el llop davant dels tres porquets
que eren a dins, palplantats i estupefactes
enmig de les runes i sense capacitat de reacció.
El més petit, que hom anomenava Joan,
va saltar a temps quan el llop li tenia la cua
i va poder escapar-se entre una riuada de caps que es manifestaven.
El segon, que hom anomenava Josep Lluís, d'un bot va saltar a una pedra
i de la pedra a una altra pedra fins que s'escapolí pel carrer Ferran.
El tercer, que hom anomenava Pasqual, es mirava tan atònit i garratibat
tots aquells esdeveniments imprevisibles que no va ser-hi a temps:
massa confiat, va caure a les urpes del llop.
El llop ferotge, aquell dia, somreia de felicitat.
Se'n va anar a casa amb una bona botifarra
del fetge, diuen, en va treure les pedres i en féu un paté deliciós,
el cor, sense càrrec de consciència, va voler empassar-se'l sencer
amb tanta de fruïció, que s'ennuegà i encara ara estossega.
amb tanta de fruïció, que s'ennuegà i encara ara estossega.
13.2.07
notes de la matança del Pasqual
cop sec al crani
Envall, a 3km de la Pobleta de Bellveí, Vall Fosca
dotze joves de vint a trenta anys
cop sec al crani
ganivet al coll, la primera sang fresca
la Núria mescla la sang amb pa sec
flamarada i socarrim
raspat de pèl i pell
cap, llengua, cervell, tràquea, espina dorsal, freixura amb cor i nus a l'esòfag
fetge i fel, melsa i mantellina
panxa intestins
el ribet blanc que separa els pernils
vermell roig encès rubiginós
robí encarnat
cirera acarbassada granada
magenta brasil
carmí rojal coral.lí
rubefacció mortal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
