30.1.07
he rebut molts cops aquest correu:
El día 1 de Febrero de 19:55 a 20:00 se proponeapagar todas las luces para dar un respiro alplaneta (la propuesta proviene de Francia). Si larespuesta es masiva, el ahorro energético puede serbrutal. Nada mas 5 minutos, y a ver que pasa. Si ,si ya se que estaremos 5 minutos a oscuras y concara de tontos, pero recordad que internet tienemucha fuerza y podemos hacer algo grande.Pasad la noticia...es a través de estas iniciativascomo podemos demostrar que aun tenemos fuerza ypodemos hacer algo para demostrar a los que tienenel poder, que seguimos siendo nosotroslos soberanos del sistema, y no unos pasivosalceñiques a los que moldear a su antojo.pasar la noticia!!!!!
i he trobat, de casualitat, aquesta foto:
27.1.07
Recomanació:
Manifiesto estridentista
de GERMAN LIST ARZUBIDE
(Poeta mexicano)
gràcies Lolita, i enhorabona!
Manifiesto estridentista
de GERMAN LIST ARZUBIDE
(Poeta mexicano)
gràcies Lolita, i enhorabona!
24.1.07
22.1.07
20.1.07
una de les raons que fan
que m'agradi ser persona:
poder-me explicar els sentiments.
moltes vegades els sentiments ens els expliquem a través d'allò que llegim
(em vaig entusiasmar, a l'adolescència, amb els romàntics alemanys
perquè donaven paraules a allò que sentia per dins i per fora)
però també és cert que hi ha un perill en això, i és que
si ens aferrem a aquestes paraules que ens han salvat de la incomprensió
ens aferrem també a la naturalesa d'aquests sentiments i els convertim
en la nostra identitat.
tot això m'ho ha fet veure, precisament, Orhan Pamuk
en el seu llibre Estambul, ciudad y recuerdos.
la imaginació, el vici de crear espais
paral.lels a la realitat, el somni,
el necessari allunyament del món real
aquest retir de la vida...
a banda de respondre
al sentiment d'incomprensió,
de solitud i tristesa, d'idealització
i de discòrdia amb aquest món nostre
(conseqüència poruga, potser, d'això altre:)
respon a un esperit extremadament curiós
incapaç de veure a través dels murs què passa a l'altra banda
inepte per arribar a escodrinyar la realitat més propera
inútil per entendre els detalls concrets que fan les coses com són
l'extremada melangia del romàntic pot donar pas
a la incisiva atenció de l'observador
la imaginació, com a observatori personal, com a microscopi i telescopi
com una eina indispensable per explicar-nos, per apropar-nos encara més
per fer-nos valents davant la ignorància
la literatura com a feina per entendre'ns i evolucionar
que m'agradi ser persona:
poder-me explicar els sentiments.
moltes vegades els sentiments ens els expliquem a través d'allò que llegim
(em vaig entusiasmar, a l'adolescència, amb els romàntics alemanys
perquè donaven paraules a allò que sentia per dins i per fora)
però també és cert que hi ha un perill en això, i és que
si ens aferrem a aquestes paraules que ens han salvat de la incomprensió
ens aferrem també a la naturalesa d'aquests sentiments i els convertim
en la nostra identitat.
tot això m'ho ha fet veure, precisament, Orhan Pamuk
en el seu llibre Estambul, ciudad y recuerdos.
la imaginació, el vici de crear espais
paral.lels a la realitat, el somni,
el necessari allunyament del món real
aquest retir de la vida...
a banda de respondre
al sentiment d'incomprensió,
de solitud i tristesa, d'idealització
i de discòrdia amb aquest món nostre
(conseqüència poruga, potser, d'això altre:)
respon a un esperit extremadament curiós
incapaç de veure a través dels murs què passa a l'altra banda
inepte per arribar a escodrinyar la realitat més propera
inútil per entendre els detalls concrets que fan les coses com són
l'extremada melangia del romàntic pot donar pas
a la incisiva atenció de l'observador
la imaginació, com a observatori personal, com a microscopi i telescopi
com una eina indispensable per explicar-nos, per apropar-nos encara més
per fer-nos valents davant la ignorància
la literatura com a feina per entendre'ns i evolucionar
18.1.07
la meva filla és més
que una extensió de mi mateixa,
les seves traces són descobriments
per a ella i per a mi
el seu cos que era al meu cos
té unes mans que arribaran a llocs
per mi inabastables
té uns ulls que albiraran l'invisible
i uns peus que petjaran terres desconegudes
els seus pensaments atravessaran
raons impensables per mi
i les seves idees em seran inèdites
quan me la miro mentre dorm
penso la grandesa que m'envolta
i els meus sentits s'expandeixen
aleshores li dic en silenci:
ets una mestra de vida
i jo sóc feliç de conèixer-te
que una extensió de mi mateixa,
les seves traces són descobriments
per a ella i per a mi
el seu cos que era al meu cos
té unes mans que arribaran a llocs
per mi inabastables
té uns ulls que albiraran l'invisible
i uns peus que petjaran terres desconegudes
els seus pensaments atravessaran
raons impensables per mi
i les seves idees em seran inèdites
quan me la miro mentre dorm
penso la grandesa que m'envolta
i els meus sentits s'expandeixen
aleshores li dic en silenci:
ets una mestra de vida
i jo sóc feliç de conèixer-te
16.1.07
12.1.07
9.1.07
4.1.07
la complexitat d'un verb d'acció simple:
escriure: "Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, un pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc."
en rerefons:
(l'angle del verb
90 graus vers
enrere: escriure és recordar, refer, reconstruir, ressaltar, repetir...
al fons: reflexionar, deduir, descobrir, entendre)
escriure: "Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, un pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc."
en rerefons:
(l'angle del verb
90 graus vers
enrere: escriure és recordar, refer, reconstruir, ressaltar, repetir...
al fons: reflexionar, deduir, descobrir, entendre)
2.1.07
veig
en aquest oceà que ens enfonsa
el poder
com un tsunami
fort, destructor, altívol
negador imparable i egocèntric
d'absoluts i maquiavèlic a les totes i més
d'una intolerància imperial que viola la cadència
i es sublima per damunt dels que callen i esguarden els mots
els animals amatents
en compàs d'espera
estotgen versos salvavides
en aquest oceà que ens enfonsa
el poder
com un tsunami
fort, destructor, altívol
negador imparable i egocèntric
d'absoluts i maquiavèlic a les totes i més
d'una intolerància imperial que viola la cadència
i es sublima per damunt dels que callen i esguarden els mots
els animals amatents
en compàs d'espera
estotgen versos salvavides
1.1.07
2007
neta.....
......atipada
escric.....
......migdia
nuvolades..
........ara
-----------
tarda......
ja he plantat el llorer
imprimeixo dolines digitals
----------------
penso en la vetllada d'ahir
poca gent i molt familiar
(gràcies Job i Grau i Tina)
riure, tranquil.litat
felicitat petita i plena
què ens espera aquest 2007?
molt de silenci, potser
un rai de pau en un oceà que s'enfonsa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)