31.1.07




us recomano aquesta exposició de l'amiga Marina

30.1.07

he rebut molts cops aquest correu:


El día 1 de Febrero de 19:55 a 20:00 se proponeapagar todas las luces para dar un respiro alplaneta (la propuesta proviene de Francia). Si larespuesta es masiva, el ahorro energético puede serbrutal. Nada mas 5 minutos, y a ver que pasa. Si ,si ya se que estaremos 5 minutos a oscuras y concara de tontos, pero recordad que internet tienemucha fuerza y podemos hacer algo grande.Pasad la noticia...es a través de estas iniciativascomo podemos demostrar que aun tenemos fuerza ypodemos hacer algo para demostrar a los que tienenel poder, que seguimos siendo nosotroslos soberanos del sistema, y no unos pasivosalceñiques a los que moldear a su antojo.pasar la noticia!!!!!


i he trobat, de casualitat, aquesta foto:

27.1.07

Recomanació:

Manifiesto estridentista
de GERMAN LIST ARZUBIDE
(Poeta mexicano)

gràcies Lolita, i enhorabona!

24.1.07

Res no hi ha de més infantil, de més mortalitat infantil...
que escriure per a la posteritat

Blai Bonet

22.1.07

tinc gana

deixo tot el que estic fent
i a la dutxa

són les 13:56
i encara vaig amb pijama

la nena dorm

20.1.07

una de les raons que fan
que m'agradi ser persona:
poder-me explicar els sentiments.

moltes vegades els sentiments ens els expliquem a través d'allò que llegim
(em vaig entusiasmar, a l'adolescència, amb els romàntics alemanys
perquè donaven paraules a allò que sentia per dins i per fora)
però també és cert que hi ha un perill en això, i és que
si ens aferrem a aquestes paraules que ens han salvat de la incomprensió
ens aferrem també a la naturalesa d'aquests sentiments i els convertim
en la nostra identitat.

tot això m'ho ha fet veure, precisament, Orhan Pamuk
en el seu llibre Estambul, ciudad y recuerdos.

la imaginació, el vici de crear espais
paral.lels a la realitat, el somni,
el necessari allunyament del món real
aquest retir de la vida...
a banda de respondre
al sentiment d'incomprensió,
de solitud i tristesa, d'idealització
i de discòrdia amb aquest món nostre
(conseqüència poruga, potser, d'això altre:)

respon a un esperit extremadament curiós
incapaç de veure a través dels murs què passa a l'altra banda
inepte per arribar a escodrinyar la realitat més propera
inútil per entendre els detalls concrets que fan les coses com són

l'extremada melangia del romàntic pot donar pas
a la incisiva atenció de l'observador

la imaginació, com a observatori personal, com a microscopi i telescopi
com una eina indispensable per explicar-nos, per apropar-nos encara més
per fer-nos valents davant la ignorància

la literatura com a feina per entendre'ns i evolucionar

18.1.07

la meva filla és més
que una extensió de mi mateixa,
les seves traces són descobriments
per a ella i per a mi

el seu cos que era al meu cos
té unes mans que arribaran a llocs
per mi inabastables
té uns ulls que albiraran l'invisible
i uns peus que petjaran terres desconegudes
els seus pensaments atravessaran
raons impensables per mi
i les seves idees em seran inèdites

quan me la miro mentre dorm
penso la grandesa que m'envolta
i els meus sentits s'expandeixen

aleshores li dic en silenci:
ets una mestra de vida
i jo sóc feliç de conèixer-te

16.1.07

l'any 36 l'avi poeta era al seminari de Vic
tenia 16 anys i el van enviar a casa

una nit van trucar a la porta
eren els rojos

el seu pare va pujar a l'habitació
i amb aquella fredor del pagès de Mura
el despertà i li digué: fill meu,
et vénen a matar.

Però ja sabem que els poetes no moren.

15.1.07

Del cel cau com una pluja

Yael Langella

No, els poetes no moren.

12.1.07


fa un bo que espetega als dits

9.1.07

avui ha mort l'altre avi

el meu pare, de xic, era un bon trasto
se li trencava el mirall de l'entrada
cada cop que jugava a pilota,
arrencava a tires el paper de paret del menjador
i escrivia tot al llarg del passadís:
"el meu pare és un poeta".

els poetes no moren, oi?


4.1.07

la complexitat d'un verb d'acció simple:

escriure: "Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, un pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc."

en rerefons:
(l'angle del verb
90 graus vers
enrere: escriure és recordar, refer, reconstruir, ressaltar, repetir...
al fons: reflexionar, deduir, descobrir, entendre)

2.1.07

veig

en aquest oceà que ens enfonsa

el poder

com un tsunami
fort, destructor, altívol
negador imparable i egocèntric
d'absoluts i maquiavèlic a les totes i més
d'una intolerància imperial que viola la cadència
i es sublima per damunt dels que callen i esguarden els mots

els animals amatents
en compàs d'espera
estotgen versos salvavides

1.1.07

2007


neta.....

......atipada

escric.....

......migdia

nuvolades..

........ara

-----------

tarda......

ja he plantat el llorer

imprimeixo dolines digitals

----------------

penso en la vetllada d'ahir
poca gent i molt familiar
(gràcies Job i Grau i Tina)
riure, tranquil.litat
felicitat petita i plena

què ens espera aquest 2007?
molt de silenci, potser
un rai de pau en un oceà que s'enfonsa
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................