27.1.06

avui la torno a tenir
la fe, la fe

potser són els diàlegs amb Galileu

que en la Luna o en otro planeta se generen hierbas, plantas o animales similares a los nuestros, o que haya lluvias, vientos, truenos, como en torno a la Tierra, yo no lo sé y no lo creo, y mucho menos que esté habitada por hombres. Pero lo que ya no entiendo es por qué, dado que allí no se producen cosas similares a las nuestras, se debe concluir necesariamente que no tenga lugar ninguna alteración.

o potser és que ahir, per primer cop vaig ser a la tertúlia literària de la Terra.

25.1.06


el pessebre submarí de la garrotxa a vint-i-cinc de gener

22.1.06

la verdad es lo mas grande que puede obtener el hombre
Plutarc

superació constant i sublimació dels orígens

la literatura és l'art de la mitja veritat
l'esforç ardu per connectar amb l'innombrable

sóc una escarrassada que a vegades perd la fe


21.1.06

em fascina comprovar l'exaltació
dels grans autors en el seu propi setial
capaços de mantenir aquell esperit que els va fer joves:
s'aplaudeixen i recorden nostàlgics temps passats.

....la nostàlgia no és retòrica....
com a país necessitem recuperar casos arxivats, d'acord.
la rabiosa agonia d'avui amb gust de resclosit...

(trobo absurd, avui, parlar de nació:
la nació la fan les persones, com sabem
i avui les persones no responen com a si
sinó com a representants d'entitats,
corporacions i associacions.
El testimoni que ens arriba, als joves,
és un llegat envasat al buit)


quan era xica, per vint duros anàvem al cine.
Feien dues pel.lícules, i sessions continuades:
podies repetir si et quedaves a la butaca.

els enemics de la cultura no són les altres cultures
ni les comoditats de la nostra actualitat
ja fa temps, anys, que el cinema s'ha encarit
i l'encontre social es redueix a dues cues:
uns que entren per una banda
uns que surten per l'altra,
sense mesclar-se i sota la vigilància
d'un fals acomodador.

viure tan lluny de Barcelona també té els seus inconvenients.
he de planejar les visites culturals que m'alimenten.
els autobusos marxen d'hora, molt aviat, de la capital
i els millors plats sempre són capaltard...

però bé. internet també té els seus avantatges.
he pogut escoltar el reguitzell de poesia social que va fer Mesquida
a l'acte de presentació del seu darrer llibre.
m'imagino una trobada magnífica, inspiradora i estimulant.

moltes personalitats, artistes, agents de la nostra cultura, noms reconeguts: Maria del Mar Bonet, Carme Riera, Perejaume, Eduardo Mendoza, Monika Zgustova, Joaquim Auladell, Toni Catany, Anna Rosa Cisquella, Cristina Badosa, Carles Hac Mor, Ester Xargay...
no hi era, i per tant: no la vaig veure amb els meus propis ulls.
però tampoc, i això em preocupa: no m'ha arribat la seva presència
a través de la crònica narrada.

i la generació successora? i la següent? i la meva?

on som?


20.1.06

la recta es la más corta de todas las lineas que tienen los mismo extremos.
Arquimedes

No hi ha res que tingui final.
Els números, les combinatòries, les rectes d'Euclides, tot
malgrat la concreció, definició i exactitud, és infinit.

La literatura és l'art de la mitja veritat
perquè se sap que on hi ha un límit
continua invisible l'extensió de la totalitat.

aquesta és la nostra tragèdia

18.1.06

callar i ser anònim no serà el mateix?
no dic res. Alço la cella i somric.
ningú no em sent. Tan sols ho sent qui em mira.

s'alça la veu anònima
Qui ho ha dit? I tothom calla.
Ningú no ho sap.
I tot desapareix. I la memòria

17.1.06

Patètic.
A vegades dus a l'orella una rèmora de patetisme
que treu dels teus fons més baixos uns mots que més val
no pronunciar. És pura estètica.
La iglesia se queda sin curas.
qué hacer?

El patetisme és la indefinició de l'acció no feta.
Deixa de ballar en les hipòtesis porugues:
pensa en el fet i actua en el dit.
I si no, calla, i jeu una mica.


16.1.06

Gràcies a l'imperatiu de l'Anònim Fidel
escric, avui, amarada com estic
del dubte marró de llana esfilagarsada
que m'enreda en paraules clitoterianes:

estàs segura del que escrius?
és prou satisfactori?

Per què, Clítote malaurada, em presentes al davant sempre
aquestes qüestions insalvables?
Ja ho saps que poques vegades estic segura del que escric!
Entre tu i jo hi ha massa abismes prou que ho sé,
però deixa'm d'una vegada
circular entre els anònims d'avui per fer el meu propi camí!

Patètic.

15.1.06

I aquí què vols fotografiar?
Aquesta pregunta se’m clava a la retina amb una força obsessiva que m’impedeix agafar la càmera.
Tot és verd, i blau. I algun núvol. Boira al matí. El paisatge que canvia és les vaques de pastura. Es mouen sense diligència amorrades a terra i de tant en tant alguna crida. Sí, exacte, i branden lànguidament la llarga cua. El ritme d’una brandada lànguidament llarga, cada dia.
I aquí què vols fotografiar?

13.1.06

Com més arcaic és un pagès, com més clares són les arrels pageses d'una persona, més sensible és al canvi, més susceptible és als efectes de la novetat. Els pagesos no solen mai provocar els canvis; però quan el canvi s'ha produït, s'hi lliuren sense dubtar.
Josep Pla

I deixo, doncs, a Barcelona, que discorri frenètica l'allau d'idees diàries.
Jo ja tinc la meva, i si he vingut aquí, a la garrotxa, és per lliurar-m'hi sense dubtar.

10.1.06

Fa por trobar tantes coincidències
(tants punts en comú)
amb persones distants que ni coneixes
ni has llegit fins al moment que un seguit de senyes
et diu: obre'm.

Això em passa ara amb autors que desconeixia,
no acostumo a llegir, per plaer, literatura catalana,
ho faig per guanyar-me un sou miserable
i de moment, tret de Pla, ningú no m'ha seduït.
Potser és degut a l'escassa vitalitat literària de tot el que se sol publicar.
Potser també és degut a una malformació acadèmica,
que centralcatalanista ha oblidat, per mor del temps,
autors interessants.

Però la dimensió balear se m'apareix com el plasma d'un món imaginat fins ara.

M'entusiasma el mar perquè em fa por,
i perquè sempre hi he viscut allunyada.
M'entusiasmen els mots que en sa llengua canta la nostra mar.
Estic entusiasmada.
A més, d'aquí una estona vaig a buscar una feina: Pla.

8.1.06

Ahir vaig anar a veure Saraband.
Si us pogués il.lustrar el plaer que em va produir,
suposo que us dibuixaria hiperrealísticament un sexe.
Tot i així, encara us quedaríeu sense percebre'n la dolçor.

Aquesta nit he somiat que parlava amb en Bergman.

7.1.06

... darrerament, vull dir, avui i potser ahir, i abans d'ahir,
vaja, en aquests dies poblats de bons sentiments
no em satisfà res del que escric.
Poc temps i poca concentració, i a sobre
un llibre que corregeixo sobre la violència de gènere
que..
.. NO SUPORTO ELS LLIBRES MORALMENT INSTRUCTIUS!

(em treuen el típic verí del sentiment moralitzant
de les persones que escriuen i es creuen
per damunt de tot, mercenaris socials)

6.1.06

Trobo molt encertat que el meu peu
reivindiqui la igualtat. Ja n'hi ha prou
que les mans s'enduguin la medalla de la importància,
manufacturar, manipular, manllevar, manar, manejar, manifasser, manotejar, mantenir..., tot és a mans de les mans.
i els peus? on són els seus drets, els seus reconeixements?
Apa, sabates noves a cada temporada nova, i que callin. No se'ls deixa ni cantar.

no, no, reivindiquem les peüllades, les peuades, les potades,
els peus estem preparats per desbaratar aquests desequilibris,
en un món cada cop més globalitzat, més interconnectat, els peus
podem associar-nos per derrotar la manipulació del nostre gènere.

"Com més vagi, més difícil es farà mantenir els peus aïllats perquè no els arribin les idees d'igualtat. I, esclar, cada vegada més peus de totes les cultures s'hi apuntaran. Sense oblidar que les xarxes d'internet ens permeten transmetre uns missatges d'igualtat o ens permeten de dur a terme campanyes de suport que ens mantenen estretament units i esperançats." G. L.

5.1.06

Avui tot el dia a Barcelona.
He anat a buscar una feina, per fi
Sí sí sí, regals també. A última hora.



M'he comprat L'adolescent de sal de Biel Mesquida. Primer, perquè no he llegit mai res d'aquest autor, i sé que hi trobaré bona literatura, ho sé. Segon, perquè no m'agrada la literatura catalana, massa localista pel meu gust, massa de "context petit" com diu Kundera, massa prenyada de si mateixa, psicològicament parlant. Tercer, perquè abans de llegir els seus detalls, preferesc aquest primer panorama. Quart, perquè no hi havia cap altre llibre seu.
També m'he comprat Pere Pau de Blai Bonet. Per allò que diuen de les nostres continuïtats anteriors a nosaltres.
També m'he comprat els Diàlegs de Galileu. Perquè entre jo i ciència hi ha hagut sempre una mena de retrets comuns que vull acabar de discutir.

4.1.06

Ahir vam anar a una fàbrica de pallassos. Nassos, sabates enormes i exagerades. Corbates que arriben als peus. Una bicicleta en miniatura i pilotes més grans que la terra. Fàbrica d'exageracions. També hi havia un cert desordre, una certa olor de colors, una certa, radiant, petita pau. Un món cert dels nostres primers anys de vida.

No em puc concentrar. Borraria tot el que he escrit
però no ho faig.

2.1.06

Avui: la prohibició

.
.
La palmera del pati fuma.
Aquest matí els camps tornen a ser glaçats
(la bona temperatura d'ahir augura la sequera que tothom coneix).

El gebre de la nit salta d'arreu
amb gotes saturades de llum.

Al cel despunta un sol esplèndid.

No encenc cap cigar.
.
.

1.1.06

2006

Un dia, un amic a qui vaig ajudar
a la parada on treballa en fires i mercats, em va dir:
"La primera clienta marca les vendes de tot el dia".

M'he proposat començar l'any amb les coses més vitals
d'aquesta vida meva:
menjar (tot i que després del raïm no em cabia res, he començat tipa l'any)
follar
somiar
dutxar-me amb aigua freda
esmorzar cafè amb llet
escriure
.............vaig per aquí
remenar la terra amb les mans
fer teatre (el pessebre submarí)

i... segur que em deixo alguna cosa.

Que comenceu així de bé, l'any.
feliç dosmilsis
e
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................