29.7.05
educació
He estat corregint un conte infantil fet per l’Eduard Estivill sobre els hàbits dels nens, en aquest cas, com s’ha de fer perquè un nen mengi verdures.
“una qüestió essencial per als pares i educadors: els hàbits només poden flexibilitzar-se quan el nen els hagi adquirit de manera sòlida.”
“una qüestió essencial per als pares i educadors: els hàbits només poden flexibilitzar-se quan el nen els hagi adquirit de manera sòlida.”
26.7.05
profile
nom: emma
primer cognom, del pare: piqué
segon cognom, de la mare: buisan
edat: 30 (+ 3 = 31)
adreça: quina, la d'avui o la de demà?
estudis: veure currículum
professió: de fe (o sigui, no en tinc)
activitats remunerades: correccions
casada: no
soltera: tampoc
número de fills: 1
cotització a la seguretat social: sí
de tipus: autònom
afició: perdre el temps
altres interessos: fer històries
primer cognom, del pare: piqué
segon cognom, de la mare: buisan
edat: 30 (+ 3 = 31)
adreça: quina, la d'avui o la de demà?
estudis: veure currículum
professió: de fe (o sigui, no en tinc)
activitats remunerades: correccions
casada: no
soltera: tampoc
número de fills: 1
cotització a la seguretat social: sí
de tipus: autònom
afició: perdre el temps
altres interessos: fer històries
25.7.05
la pista
Finalment m'he decidit a obrir un blog per publicar un diari personal.
No sé si serà gaire diari, però almenys aquí podreu seguir el meu trajecte vital, i d'aquesta manera estareu informats del meu anar i venir i us estalvio la càustica pregunta de "I ara, on t'estàs, estàs aquí?"
Sí, amics i amigues. Estic aquí.
(Aquí us convido a seguir les nostres històries si és que hi ha algú de vosaltres interessat a crear més històries de relacions humanes o inhumanes.)
Doncs bé, per començar us vull presentar el meu fill. És un nen, i es diu Blat.
És molt tranquil.let, dorm molt i creix ràpid.
Ara li surten les dents i ho vol mossegar tot: fins s'arrossega per terra amb la boca clavada als meus pantalons, és una mica bèstia.
Us passo el seu primer retrat que li vam fer, perquè el conegueu.
I res més per avui.
Una salutació des d'un punt particularment universal, i, com diu Josep Pla: "no sóc partidari de la cuina frigorificada".
No sé si serà gaire diari, però almenys aquí podreu seguir el meu trajecte vital, i d'aquesta manera estareu informats del meu anar i venir i us estalvio la càustica pregunta de "I ara, on t'estàs, estàs aquí?"
Sí, amics i amigues. Estic aquí.
(Aquí us convido a seguir les nostres històries si és que hi ha algú de vosaltres interessat a crear més històries de relacions humanes o inhumanes.)
Doncs bé, per començar us vull presentar el meu fill. És un nen, i es diu Blat.
És molt tranquil.let, dorm molt i creix ràpid.
Ara li surten les dents i ho vol mossegar tot: fins s'arrossega per terra amb la boca clavada als meus pantalons, és una mica bèstia.
Us passo el seu primer retrat que li vam fer, perquè el conegueu.
I res més per avui.
Una salutació des d'un punt particularment universal, i, com diu Josep Pla: "no sóc partidari de la cuina frigorificada".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)