28.2.07

m'enamora


27.2.07

la veu

25.2.07

per què en català
del lloc d'un teatre on hi seu la massa pobre se'n diu el galliner
i en anglès se'n diu the gods?

ja m'imagino els matrimonis de la classe alta de Barcelona
quan des de platea els envaïa el guirigall de la galeria més alta del teatre
i s'havien d'espolsar les engrunes de galetes, les pellofes de pipes
o alguna guixa malintencionada, si no els escups i les rialles.
- Andrés, a ver qué dia van a subir los precios!
-Vatua l'olla! això és un galliner!

les parelles d'enamorats també volien veure Romeu i Julieta.
Entraven per una porta lateral i s'enfilaven a la galeria més alta.
Des d'allà tenien una vista de déu. Una panoràmica aèria i completa
del teatre: l'escenari, els actors que actuaven i els que estaven a punt de sortir
mossegant-se les ungles i inspirant fort, la platea amb els matrimonis vestits de gala,
i el fill del banquer i la filla del notari que a distància es miraven constantment,
a mitja funció s'alçaven per anar al labavo en secret i amagats
i tornaven al cap de pocs minuts arreglant-se la pajarita
i allisant-se el vestit d'organdí verd bellut.
-Dear, te n'adones?, som com déus.
-Of course, demà faré una visita al banquer...

24.2.07

ha ha ha! ho sabia!
no m'han interessat mai les estadístiques
per la seva tossuderia, amb decimals i tot,
a fer veure com a Veritats Absolutes
pures fantasies.
I com a estadístiques hi incloc qualsevol
mètode d'avaluació numèrica, com per exemple
el nostre addictiu Webstats4u.

ahir a tòxic vaig tenir 85 visites!
tot un rècord, uau!!!

el que passa,
és que vaig estar actualitzant i posant etiquetes
i clar, diguem que... vaig ser jo que unes,
posem vuitanta vegades,
em vaig autovisitar

per això em costa tant de fiar-me dels números
i sobretot dels que utilitzen els números
per manipular-nos

23.2.07

Dono voltes a un pensament
que he tingut aquesta nit passada
però se m'escapa. No el recordo.
Dormia i he pensat: això ho recordaràs.
Mentidera.

22.2.07

avui he anat a Girona a escoltar J.A.Millan
(a la xerrada que anunciava al seu blog)

admiro la seva capacitat per parlar amb senzillesa
d'una cosa tan simple com la màquina d'escriure
escandint totes les gammes i els tons d'aquest artefacte

us ho recomano


"Nunca una sociedad abierta ha sido más estanca, nunca la transparencia ha resultado más opaca, nunca hemos estado más solos en medio de más cantidad de otros. Los libros se escriben sobre los libros, los medios se alimentan de los medios, y los juzgados y tribunales viven de tribunales y juzgados. Las mediaciones con el Poder exigen el dominio de la comunicación (ya sean denuncias, «cartas al director» o simples explicaciones), y la comunicación la detentamos unos cuantos. O uno está dentro o está fuera. Casi todos están fuera.
¿Qué queda, entonces? Hay quien, sencillamente, se vuelve loco. Pero alguno empuña el bolígrafo, la máquina o la imprenta y vomita sus iras, sus esperanzas. Sale de madrugada y lanza los pasquines por las calles, los pega en las farolas, para que el mundo entero los vea."

José Antonio Millán, Flor de farola

21.2.07


i ja està

20.2.07

Fitxa tècnica de la matança del Pasqual

Títol
The Pasqual Chain Saw Massacre

Direcció
Josepet de l'Oli

Producció
Núria

Guió
Sergi
El Carnisser

Música
The gall

Fotografia

emmapb

Repartiment
Pasqual
per a tothom

País
Pallars, Catalunya

Any
2007

19.2.07

nota a peu de pàgina de la matança del Pasqual



*la matança va ser feta amb control veterinari
i complint la llei 22/2003 de protecció dels animals (N. de la t.)

18.2.07

versió infantil de la matança del Pasqual




Vet aquí que una vegada, enmig d'un bosc d'alta muntanya,
un llop famolenc i amb les dents llargues va trobar-se, de sobte,
una casa de maons. Estava suat i cansat de córrer.
Per tercera vegada aquell dia, s'acostà furiós a la porta d'entrada,
va sacsejar-la tota perquè s'obrís, i res.
Aleshores, amb la seva llengua afilada, digué:
"Doncs bufaré i bufaré fins que la casa rebentaré"



i es va posar a bufar a bufar a bufar a bufar tan fort
que els maons van començar a tremolar i tremolar
i el llop seguia bufa que bufa que bufa fins que de sobte,
com l'explosió d'un petard,
maons, envans de fullola, guix, teules, caldera i xemeneia, tot,
va sortir volant pels aires amb un estrèpit terrible
i esquitxant de pedrolins pertot arreu.
Ja em veieu, doncs, els tres porquets que eren a dins,
confiats amb els totxos i el foc que feia bullir l'aigua,
palplantats i estupefactes enmig de les runes i sense capacitat de reacció.
El més petit, que era el més viu,
va saltar a temps quan el llop li tenia la cua
i va poder escapar-se pel fondal que baixava al riu.
El segon porquet d'un bot va saltar a una roca i de la roca a una altra roca
fins que s'escapolí pel vessant rocós de la muntanya.
El tercer porquet s'ho mirava tot tan atònit i garratibat
amb tots aquells esdeveniments imprevisibles
que no va ser-hi a temps: massa confiat, va caure a les urpes del llop.
El llop ferotge, aquell dia era feliç. Se'n va anar a casa amb dos pernils
i moooolta botifarra, i del fetge, diuen, en va fer un paté bonííísssim
que encara se'n deu estar llepant els dits.

15.2.07

versió adulta de la matança del Pasqual

Vet aquí que una vegada, en una plaça empedrada,
un llop famolenc i amb les dents llargues va plantar-se,
per fi, entre dos edificis de pedra viva.
S''acostà cautelós a una de les portes. Va flairar. Res de res.
Les feromones i les essències de l'edifici no es distingien prou,
s'ensumava un perfum clos, aromes de puro estancat,
olor de paper i tinta arxivats en armaris polsosos,
i el perfil resclosit de tapissos vells i butaques desgastades.
Va córrer a la porta de l'altre bloc.
Mmm, allí sí que les feromones saltaven per les parets,
s'ensumava desig a pler, ambicions tossudes
i una bel.ligerància suculenta que li va badar la gana salivera.
El llop de les dents llargues va sacsejar la porta perquè s'obrís,
però res.
Aleshores, amb la seva llengua afilada, digué:
"Doncs bufaré i bufaré fins que la casa rebentaré"
i es va posar a bufar a bufar a bufar a bufar tan fort
que les parets van començar a tremolar i tremolar
i el llop seguia bufa que bufa que bufa fins que de sobte,
com l'explosió d'un artefacte, parets, envans de fullola,
guix, teules, taules i butaques, tot,
va sortir volant pels aires amb un estrèpit terrible
i esquitxant de pedrolins a tothom.
Ja em teniu, doncs, el llop davant dels tres porquets
que eren a dins, palplantats i estupefactes
enmig de les runes i sense capacitat de reacció.
El més petit, que hom anomenava Joan,
va saltar a temps quan el llop li tenia la cua
i va poder escapar-se entre una riuada de caps que es manifestaven.
El segon, que hom anomenava Josep Lluís, d'un bot va saltar a una pedra
i de la pedra a una altra pedra fins que s'escapolí pel carrer Ferran.
El tercer, que hom anomenava Pasqual, es mirava tan atònit i garratibat
tots aquells esdeveniments imprevisibles que no va ser-hi a temps:
massa confiat, va caure a les urpes del llop.
El llop ferotge, aquell dia, somreia de felicitat.
Se'n va anar a casa amb una bona botifarra



del fetge, diuen, en va treure les pedres i en féu un paté deliciós,
el cor, sense càrrec de consciència, va voler empassar-se'l sencer
amb tanta de fruïció, que s'ennuegà i encara ara estossega.

14.2.07

descripció literal i realista de la matança del Pasqual

A dos quarts d'onze del matí del dia deu de febrer de dos mil set,


de tant en tant se sent un gall
.............algú que riu
...i vam menjar botifarra per dinar.

13.2.07

notes de la matança del Pasqual

Envall, a 3km de la Pobleta de Bellveí, Vall Fosca

dotze joves de vint a trenta anys

cop sec al crani
ganivet al coll, la primera sang fresca
la Núria mescla la sang amb pa sec
flamarada i socarrim
raspat de pèl i pell

cap, llengua, cervell, tràquea, espina dorsal, freixura amb cor i nus a l'esòfag
fetge i fel, melsa i mantellina
panxa intestins
el ribet blanc que separa els pernils

vermell roig encès rubiginós
robí encarnat
cirera acarbassada granada
magenta brasil
carmí rojal coral.lí
rubefacció mortal



8.2.07

com podria traduir: ricachón?

ric
adinerat
acabalat
opulent
puixant
benanant
afortunat
pletòric
potentat
exuberant
fèrtil
magnífic
en canvi:
pobre
pelat
miserable
pelacanyes
poca-roba
vergonyant
pidolaire
pica-portes
mesquí
arronyacat
esviudat
desmarxat


una societat, una llengua
plou!!

5.2.07



cal haver llegit Istanbul per entendre aquest rostre

per entendre la notícia
no cal res

4.2.07

rumors de família:

la Mercè fa cinc anys que és a Bolívia
fa any i mig que va començar els tràmits
per adoptar la Naira, una nena preciosa
que ja en té un.



ara vol tornar a Espanya. Però no pot.

a Bolívia no volen fer el passaport de la Naira,
perquè no volen que la nena surti del país
al consolat espanyol no volen fer el passaport de la Naira
perquè no volen una adopció monoparental

fa un mes que havia de ser aquí

paraules seves:
"ja queda menys, però seguim sense saber quants dies menys".

ànims

3.2.07

avui em faig una pregunta:

la selecció natural a favor de qui va?
dels que lluiten o dels que eviten la lluita?

què ens pot eliminar abans com a espècie,
els processos de guerra o els processos de pau?

som vius gràcies a la violència o a l'harmonia?

tenia raó Darwin?

2.2.07

pediatre a les 11.55

edat: 2 m
pes: 4,160 kg
talla: 55 cm

triple vírica: diftèria, tètanus i tos ferina,
poliomielitis i haemophilus influenzae

he dubtat si posar-les-hi

m'ha vençut la por

"I el primer manament és: no tinguis por. La por és dels animals" (Blai Bonet)

posar vacunes
és instint d'animal

1.2.07

acabo de rebre aquest altre correu:

Es convoca a tots els usuaris i consumidors de mòbils que s'apuntin a una jornada de mòbils caiguts que tindrà lloc el proper 6 de Febrer (dimarts). Si durant aquest dia els 40 milions de mòbils que hi ha a Espanya no fan cap trucada, tret de les estrictament necessàries, i no envien cap sms, alguna alarma sonarà en els consells de direcció d'Orange, Vodafone i Movistar.

aquest correu anima a protestar contra l'increment de tarifes
arran de la nova llei que prohibeix l'arrodoniment dels preus per trucada.

aquesta és la nostra força

avui a les 19.55
tothom a les fosques

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................