25.1.08

Sóc a La Plana, un centre cultural i social
ubicat en un complex de masies dins el terme municipal
de Santa Maria d'Oló, treballant en la traducció
d'un llibre d'Alice Sebold.
Quan he engegat l'ordinador se m'ha connectat
a una xarxa wifi de cop i volta, i aprofito, doncs,
cinc minuts per actualitzar aquest blog
en estat d'hibernació.

Sóc aquí com cada divendres.
Acompanyo el fill del meu company a l'escola
que han creat en un espai, antic magatzem,
de la casa. És una escola lliure.
Jo em trobo en una altra sala, plena de matalassos,
coixins, prestatges amb contes i jocs, una pissarra
i una taula enorme de reunions.
Les parets són de pedra i les bigues de fusta
i avui a fora hi ha boira espessa.

La Nona juga al meu voltant,
i tot i que cada dia allarga el radi una mica més,
necessita la meva falda i les meves mans i la meva veu
en dosis insistents. La feina llisca en comptagotes.

He de plegar. Disculpeu la interrupció.

9.1.08

incontinència

el plaer suprem
de les paraules
estretes al paladar,
pronunciades amb ritme declamatori
i palpitacions de llengua,
degustades a mesura que el degoteig cadenciós
multiplica els ressons de conceptes i llocs,
i absorbides amb anhel de sement i de sembra,
desemboca, vulgui no vulgui,
a la melodia prolixa
del riu

8.1.08

febre
38º
encara...

i dono voltes i més voltes

5.1.08

declaració


ja ho sé, estimada,
amor de la meva vida,
boqueta de pitiminí,
el meu amor, ja ho saps,
és infinit.

Quan miro al cel,
t’abraço
quan encenc la llar,
t’escalfo
quan contemplo les roses blanques
que vas collir ahir,
veig la teva puresa
quan medito
des del cim d’un promontori
que domina les ones de la mar,
sóc en tu
quan l’amor m’omple els sentits
i el meu cor surt desbocat
amb plors de solitud,
és que t’enyoro
quan canto versos al vent
inspirat i amorosit
per les muses,

a qui et penses
que glorifico?

però,
estimada,
amor de la meva vida,
boqueta de pitiminí!

4.1.08

combat

Al llit,
l’ànima rendida
plegada pel fred
la suor
els deliris
del cos,
expiava amb contraccions
els nusos dels errors comesos.
Els ossos, tots
i cadascun al seu lloc
m’amorosien la carn amb la seva duresa blanca
i em pessigollejaven l’ànim cansat
amb insistència resoluda.
A la ment,
bromera de llenguatges
misteriosos
escenificaven pensaments
en estructures tridimensionals
d’abast incommensurable.

Et ego,
cec, sord i mut
en ple diàleg,
ingeria gelocatils
per voler vèncer.
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................