26.3.06

m'he llevat, m'he dutxat,
he baixat a donar menjar als gossos
i a saludar el dia i el sol

he esmorzat molt bé a la terrassa
i ara em poso a treballar una mica,
l'ordinador diu que són les 11.30,
em pensava que era més aviat
han canviat l'hora avui? no en tinc ni idea
el sol és alt

em sembla que postejaré aquest mail que t'escric
Publicat per Indòmita en 11:36 a. m.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

La putada d'haver d'escollir i el risc d'equivocar-se sempre... Hi ha rius plens de pedres oscilants i relliscoses... Hi ha ponts que uneixen cors i esperits... Tenim les paraules... Ens tenim...

4:10 p. m.
Anònim ha dit...

La putada d'haver d'escollir i el risc d'equivocar-se sempre... Hi ha rius plens de pedres oscilants i relliscoses... Hi ha ponts que uneixen cors i esperits... Tenim les paraules... Ens tenim...

4:12 p. m.
Anònim ha dit...

La putada d'haver d'escollir i el risc d'equivocar-se sempre... Hi ha rius plens de pedres oscilants i relliscoses... Hi ha ponts que uneixen cors i esperits... Tenim les paraules... Ens tenim...

4:12 p. m.
Anònim ha dit...

Si em tallessin el cap
els meus dits et teclejarien

Si em tallessin el cap
el meu cor et bategaria

Si em tallessin el cap
la meva sang regaria els teus gira-sols
i les cendres del meu cos els adobarien

Si em tallessin el cap
sense cap t'estimaria

L'ORACLE IMMINENT

9:20 p. m.
Anònim ha dit...

la bogeria em ronda pels encontorns
shakira diu que no pensa morir de decepció
jo vull viure demà dilluns
i si pot ser dimarts
però això només depèn de tu

9:59 p. m.
Anònim ha dit...

Infinitament t'enyoro com s'enyora el sol, com s'enyora el coixí que embolcalla els somnis, com s'enyora el racó de paradís on vaig ser feliç, més feliç que mai, més feliç que sempre...

11:09 a. m.
Anònim ha dit...

Quan no puguem escollir, sentirem la cremor de putada.
el risc d'equivocar-se són els graons del cel

12:07 p. m.
Anònim ha dit...

el cel és un meandre d'aigua glaçada i cristal·lina, una roca ferma on poder reposar i fondre's amb tota la tendresa, el cel som nosaltres sense paraules, quan el silenci ho diu tot ran la fosca...

1:55 p. m.
Anònim ha dit...

viu dilluns, dimarts i sempre,
per tu mateix
al cel i a la terra, que són el mateix

4:01 p. m.
Anònim ha dit...

O sonho é ver as fórmas invisiveis

Da distancia imprecisa, e, com sensiveis

Movimentos da esprança e da vontade,

Buscar na linha fria do horizonte

A arvore, a praia, a flor, a ave, a fonte –

Os beijos merecidos da Verdade.

10:47 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................