Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................
4 comentaris:
Em fa l'efecte que no has aprofundit gaire en les accepcions diccionarials... Mira IEC 2002:
Escatologia, 2: Estudi dels excrements, superstició relativa als excrements.
Escatofília: Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells, etc.
Fet i fet, emma, l'escriptura és una secreció escatològicament escatofílica, atès que supurem paraules com a hemmorràgia final de vivències, sentiments, històries, obsessions, paranoies... Supurem paraules com qui supura sang, semen, merda, pixum, suor, esputs, llàgrimes, etc. Secrecions o excrescències més o menys patològiques que ombregen papers i pantalles...
En el teu cas particular, he de reconèixer que hi tens una certa tirada... L'instint animal, però, mai no és contradictori.
la lluna còmplice vindrà a buscar-me he fet un cau de dolçor per a tu en el racó més secret del meu jo dóna'm la mà els dits aspiren al tacte invisible tendresa infinita res no mor
política intervencionista?!
Intent fer un comentari a Tòxic i la màquina m'ho prohibeix.
Per què escriure sobre l'aire i trobar barreres?
No crec que la Dogdson digui res que Aràlia no vulgui. Aràlia deu tenir raons i desraons molt especials per no anar a Son Asgard.
Tant d'escriure i el Recordador d'Aràlia no ens ha dit quina relació civil (?)hi ha entre ells dos, qui són els pares d'Aràlia (?), que ha passat a Son Asgard per fugir sempre seguit(?). Belette pot investigar a través de Charles. O en les mentides de Daphne hi ha la veritat que cercam?
Publica un comentari a l'entrada