Quin ensurt pot donar-nos la calma
de saber que la mort no s'enduu res?
quan la paraula ja dita estén en silenci
les seva fesomia damunt altres rostres
i els transforma l'expressió
quan qualsevol empremta
pot fer-se dúctil a l'ull de la ment
i les ditades carícies generatrius
de poemes a l'abast de l'immutable
quina calma pot donar-nos l'ensurt
que la mort és successió de vides?
9 comentaris:
Gràcies. Endú no duu accent. El poema el trobo un xic filosòfic, estrany... La mort no és cap aparença. No aconsegueixo distingir què hi ha a l'entrecuix del fetus nònic... Encara és aviat, oi?
La mort és una ilusió
La vida és ilusió
què és la mort?
la mort és com comprenem la mort
és concepció
Toni:
Què és un fetus nònic?
Marc: un fetus nònic és el contrari d'un fetus sísif.
També hi ha fetus bièlics
I dobles fetus sincrònics...
eh! "algú" que ja m´imagino qui és m´ha usurpat el nom! jo no he dit res eh!
Publica un comentari a l'entrada