no vaig mai a l'hora

potser perquè m'agrada que les coses
em passin amb espontaneïtat inusitada
no succeeixen mai a l'hora esperada
sinó al moment oportú

per exemple, jo encara no sé quan faré vacances,
si aniré a ses Illes o a Jena, on hi tinc una amiga
segurament, quan la decisió sigui consumada
(em trobi en mar o en carretera)
no sé on passaré la nit següent.
ni què faré l'endemà, ni què escriuré
sóc poc previsora

a vegades envejo la gent que viu a l'hora i sap on va
perquè tinc la impressió que esprem el fruit
molt més que no puc jo i queda sadolla i plena
són maneres de Sein und Zeit

els meus quaderns de viatge són plens d'interrogants
de passos perduts, de recerques i sorpreses
però també de reflexions insatisfetes i melangies

de fet, encara no he descobert per què m'agrada viatjar
potser per ficcionar-me en llocs estranys?
potser per perdre'm jo mateixa?
o just per trobar-me a temps?