a un locutori d'Artà

locus de quotidianitat
esquitxat de visitants curiosos

un fragment escrit al quadern:

"La dona gran porta una bata d'estar per casa.
Escampades per terra, restes de plomes. Al cap de cinc minuts
d'haver dit Bon dia, la dona ens pregunta què volem.
Demanem si ens pot fer esmorzar. Diu que no.
Però seiem en una taula. El lloc és d'un encant
que no es troba a Valldemossa, encara que tothom s'ho pensi.
No ens vol servir esmorzar, "No en feim", diu seca.
Demanem un cafè i un cafè amb llet. Entren dos senyors que també
demanen cafès. Quan acaba, la dona gran seu, agafa el bol de ceràmica
i reemprèn la conversa amb dona jove mentre llesca pa sec.
Els noms il.lustres ressonen per Valldemossa, especialment
el de George Sand i Chopin, que passaren un temps a la Cartoixa.
Dos mesos comptats. Malgrat tot viuen en la imatgeria del lloc
per als fidels visitants anuals, molt més temps del que en realitat
estigueren al poble. La dona gran parla de la seva salut,
diu que no es vol rendir, perquè sinó acabarà en una cadira de rodes
"tengo que tener molt de mal para tomar un medicamento".
Quan ens ha fet el cafè i el cafè amb llet, he anat a la barra a buscar-los
(tinc 77 anys, vaix nàixer el 29 i don gràcies a Déu que tinc seny)
i s'ha empitjonat a portar-ho ella fins la taula. Aquí no hi ha veus
que ressonin més enllà del propi so en ser premut.
No hi ha tòpics que s'allargassin. És un lloc tan comú que passa
desaparcebut i fascina quan es descobreix.
En aquest bar no els interessa la gent i això el fa atractiu.
La dona jove se'n va, i la vella ranqueja a l'interior de casa seva."