4.12.06

21:20

tanco xat
s'ha acabat la presentació
salut a tothom qui hi ha participat

gràcies Joan Carles

la nona dorm
el xavi fa el sopar
la txell llegeix

la felicitat

Publicat per Indòmita en 9:20 p. m.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens expliques això del mal rollo amb en Toni? el vas acusar de manipulador, el vas engegar a la merda i ara.. tan amics. Com s'entén? maniobra de màrqueting?

9:35 p. m.
Indòmita ha dit...

sóc rampelluda però no rancorosa

no en tinc ni idea, de màrqueting

i això de tan amics...,
no sé, crec que els amics són una altra cosa

10:02 p. m.
Anònim ha dit...

Alvin Straight, paranòic perdut, ¿tu t'has preguntat per què els teus comentaris són esborrats sistemàticament al blog de la Mireia i, en canvi, no te'ls esborra ningú ni a aquest blog ni al del Toni? Refelexiona, si és que encara et queda cap neurona.

10:08 p. m.
Anònim ha dit...

Anonymous, com ho saps que els meus comentaris són esborrats al blog de la Mireia? que els esborres tu potser?

10:30 p. m.
Anònim ha dit...

Això és impossible, alvin. Si jo els esborrés del blog Mireia, és que seria la Mireia. I, segons tu, si jo fos la Mireia, també seria l'Emma i el Toni. I, si jo fos l'Emma i el Toni, també t'esborraríem els teus comentaris dels nostres respectius blogs (Entrellum i emmapb). Conclusió: és impossible que els hagi esborrat jo, sigui qui sigui jo.

10:53 p. m.
Anònim ha dit...

Emma, torne de Barcelona amb un poc de "jet lag" i una crisi d'identitat amb tot aquest embolic del "qui és qui". La presentació va anar moderadament bé. Toni li va posar molt d'entusiasme, i la performance és certament millorable (sobretot pel que fa al ritme), però és el problema dels pioners, que no hi ha antecedents dels quals aprendre.
Et vam trobar a faltar.

1:46 p. m.
Toni Ros ha dit...

Sí, et vam trobar a faltar. Amb tu tot hagués anat millor.

6:34 p. m.
Anònim ha dit...

Aquest site era la meva forma de trackejarte. No se si valia la pena. Però ho he fet desde que ens vam coneixer. Els blogs han anat desapareguent, un rera l'altre. Ja no et trackejare més, crec. Ja no sabre si has tingut convidats a dinar, o si no hi ha forma de reunir prou euros pel maleït petroli de la calefacció. Erem extranys, pero saber que feies, em tranquiitzava. M'agradava. Tu ja sabies que jo no seria capaç i a mi em van fer por uns ulls que s'humitejaven.

5:05 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................