28.12.06

es fa difícil ordenar un temps que tremola

(els rellotges s'estoven i cauen les busques)
les hores
les trobes al sol que recorre les finestres però
el dia és curt
i el fred et fa ser
vora el foc

la criatura dorm
quan no plora ni menja

fi de festes, i àpats i cansament

la paret de l'habitació per acabar de rascar
i pintar i vèncer la humitat darrera

els llibres aparcats
els textos a mig
les idees són el baf que entela els vidres
quan m'hi amorro perquè el sol m'escalfi

visc amb la inquietud plàcida de la meva filla

1 comentari:

Anònim ha dit...

Segon acte: busques toves desfetes per l'endorfina que brolla suau demanant el descans del guerrer.

La feina contínua d'ulls clucs de cos savi grinyola la porta que no s'atura. Latència fèrtil. L'espera de l'entreactes.

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................