29.7.06

avui fa 32 anys
que la meva mare em tenia per primer cop
als braços després de nou mesos dins la panxa

un part que posava fi a les doloroses peuades al fetge
la van adormir tota, com era protocol aleshores

no es va adonar gens, en absolut, de res
es despertà amb mi, neta i pulcra i ben vestida
amorrada al seu pit i uns quants punts al tall de la vagina

les meves xuclades també li adolorien el mugró
li van recomanar, com era protocol aleshores
la llet de biberó

eren altres temps

per sort, d'aquí pocs mesos tindré per primer cop
la Nona entre els meus braços
un part que posarà fi a les doloroses tibades del ventre
i les peuades dolces i incipients encara

no m'adormiran, ni amb l'epidoral ni anestèsia local
ajudaré a sortir la meva nena amb totes les forces que em restin
(vull viure amb ella aquest trànsit únic, especialíssim)
a l'hospital, ja m'ho van dir, no practiquen l'episiotomia
perquè és més fàcil de cosir i de guarir un estrip de la pell
que un tall de tisores, i menys quan el part és natural,
trauré la nena, mucosa i amb olor d'amniòtic, i me la posaré al pit.


27.7.06

quan l’Estat controla els instruments de l’economia
és possible seguir una política de despietada discriminació
contra les minories nacionals mitjançant instruments
de política econòmica, sense infringir mai la lletra
de la protecció estatutària dels seus drets

Friedrich A. Hayek
pare del pensament neoliberal

23.7.06

ja tenim bitllet per marxar a Mallorca el setembre

no se'm pot fer mai cas

21.7.06

no vaig mai a l'hora

potser perquè m'agrada que les coses
em passin amb espontaneïtat inusitada
no succeeixen mai a l'hora esperada
sinó al moment oportú

per exemple, jo encara no sé quan faré vacances,
si aniré a ses Illes o a Jena, on hi tinc una amiga
segurament, quan la decisió sigui consumada
(em trobi en mar o en carretera)
no sé on passaré la nit següent.
ni què faré l'endemà, ni què escriuré
sóc poc previsora

a vegades envejo la gent que viu a l'hora i sap on va
perquè tinc la impressió que esprem el fruit
molt més que no puc jo i queda sadolla i plena
són maneres de Sein und Zeit

els meus quaderns de viatge són plens d'interrogants
de passos perduts, de recerques i sorpreses
però també de reflexions insatisfetes i melangies

de fet, encara no he descobert per què m'agrada viatjar
potser per ficcionar-me en llocs estranys?
potser per perdre'm jo mateixa?
o just per trobar-me a temps?


20.7.06

clítote diu:
tu creus que no és essencial?
e diu:
crec que em van interpretar malament

e diu:
a l'entrevista hi ha un parell d'errors d'interpretació
clítote diu:
ja m'estranyava
e diu:
un és quan diu que vaig crear el grup Goma6, de fet no va ser cosa meva només
clítote diu:

però el que vull que m'aclareixis és l'altre error
clítote diu:

és essencial!
e diu:

sí, és clar que ho és!
clítote diu:
explica!!
e diu:

on diu "el erotismo relacionado con el arte és importante pero tampoco esencial", jo vaig dir que l'erotisme, en relació amb l'art és important, però la literatura eròtica no és essencial. Responia a la pregunta que em va fer sobre si tenia ganes de continuar amb el gènere eròtic.
clítote diu:
doncs no et vas explicar bé
e diu:
segur
e diu:
hauria d'haver dit que l'erotisme és essencial per l'art, però que el gènere no és important
clítote diu:
creus que són indissociables?
e diu:
art i erotisme? sí... l'art ha d'excitar, suggestionar el desig, instigar al descobriment
clítote diu:
i posar vels de Maya
e diu:
per poder-nos despullar i arribar als plecs més secrets
clítote diu:
les dones sempre n'hem sabut d'això, som sofisticades
e diu:
llàstima que sempre haguem constat com a muses o putes (fines o bagasses, tant és) o bruixes, fins i tot
clítote diu:
com va dir Virgínia Woolf: Totes les dones haurien d’escampar flors sobre la tomba d’Aphra Behn

16.7.06

avui m'he aixecat amb mala lluna

crec que sé de què pot venir:
fa dies que no escric
és com si el fum de les paraules
se m'atapeís a les orelles i m'embotornés l'humor

Clítote també diu que per la meva naturalesa
fa massa dies que el remolí de la realitat no em deixa alçar vol
no desconnecto les plantes dels peus
que caminen feixucs sota una panxa que creix

per això sec, finalment, davant l'ordinador
estiro les cames
reposo
escric
visc

e

11.7.06

El 1945 s'acaba la Segona Guerra Mundial.
Fi de l'Holocaust.
Dos anys després, el 1947, el 29 de novembre,
les Nacions Unides divideixen Palestina en un estat jueu i un d'àrab.
Les conseqüències encara les patim ara.
Què han après els jueus de la seva història?
El 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín.
El 19 de març de 1995 es decideix aixecar un mur a Cisjordània.
El 16 de juny de 2002 comença a construir-se el mur.

Les cultures maduren?
La política s'ha vist que no.

10.7.06

llegeixo aquesta frase de Seth:
"Quant a la quasi ciència del comportament humà, és gairebé impossible concebre la psicologia, la psiquiatria, la psicoanàlisi o la psicoteràpia sense parlants alemanys, ja fos l'austríac Freud, l'alemany Adler o el suís Jung."
M'oblido del tema que tracta la frase
i dedueixo un pensament concret:
la producció intel.lectual, artística o utilitària
d'una cultura, o sia, l'expressió de la seva mentalitat
i maduresa, té com a únic denominador comú la llengua.
La cultura germànica abraça Estats polítics diferents.
També la cultura anglosaxona.

Si Frankfurt convida la cultura catalana,
és obvi quina llengua és la convidada,
per tant, els escriptors d'on siguin que escriuen en castellà
podrien ser uns convidats a la fira del llibre
si l'honor el tingués la cultura hispana.

Ara bé, la nostra psicologia empobrida, incerta, dèbil i amfibològica
ens fa confondre cultura amb política
qui és la convidada a Frankfurt?
La cultura?
No em feu riure.

La convidada és la política i l'economia,
o sia les institucions i les empreses,
així és lògic que hi hagi autors en llengua castellana
que vagin a Frankfurt, perquè viuen i treballen a Catalunya.

Si no anéssim amb tants eufemismes
tot seria molt més fàcil

quina mania a complicar-nos la vida!

[Tirant al cap]

8.7.06

per fi ens rega la tempesta!

7.7.06

just ara en aquest moment estaria escoltant Biel Mesquida
o Maria del Mar Bonet sota la pèrgola de Caldes d'Estrac.

però la lletra m'ho ha impedit i els 120 km que me'n separen.
he de corregir Dues vides de Vikram Seth per al dimecres.
tinc set dies comptant dissabte i diumenge, per 525 pàgines del total
em corresponen 75 pàgines per dia. Sembla poc

heu rebut mai un mail com aquest?

SGEUN UN ETSDUIO DE UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA,
NO IPMOTRA EL ODRENEN EL QUE LAS LTEARS ETSAN ERSCIATS,
LA UICNA CSOA IPORMTNATE ES QUE LA PMRIREA Y LA UTLIMA LTERA
ESETN ECSRITAS EN LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR
TAOLMNTEE MAL Y AUN ASI PORDAS LERELO SIN POBRLEAMS.
ETSO ES PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA POR SI MSIMA,
SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.

el cervell em posa la feina difícil. I més quan es tracta
d'una bona traducció com aquesta d'Albert Torrescasana,
que em permet que la lectura se m'endugui al recer de la literatura
però m'obligui a repetir fragments sota la capa de la llengua.

ahir pràcticament no vaig poder fer feina per altres encàrrecs que tenia
o sia que avui em tocaven 150 pàgines.
són les 23:44
vaig per la 114

plego
bona nit





6.7.06

una de les coses que més m'agraden d'aquest mitjà:
el temps i l'espai es dissolen en un aquí i ara.

o sigui, en un altre blog d'un excompany de facultat
gràcies David
ja torno a ser a casa

feina i pols acumulada

i força

3.7.06

xiii premi de Literatura eròtica de la Vall d'Albaida

l'Oracle Imminent

..............................recull de premsa digital

Panorama actual

Terra Actualidad

La Vanguardia

Las Provincias

Levante

Diario de Mallorca

Vilaweb

Grec.net

Yahoo

..........................................premsa escrita

El País

Avui

..........................................gràcies a:

Plagueta de Bord

Tirant al cap

.........................................i més gràcies a:

Edicions Bromera

(........................................alguna poca gràcia

e-notícies

Vilaweb Ontinyent)

.......................................i especialment moltíssimes gràcies a

Toni Ibáñez, incondicional de la literatura, ciberamant i escriptor del segle XXI


1.7.06

estic en un cíber de La Safor

feliç pels guionistes que m'escriuen cada dia:
ahir, a la Vall d'Albaida, la vall blanca, i verda
(i roja de la passió encara que els polítics peperos
l'hagin descafeïnda en un rosat pal.lidenc i avingut
amb la puresa de la vall) vaig recollir el primer premi
de novel.la, en el XIII certamen de narrativa eròtica
La Vall d'Albaida, escrita a quatre mans amb Toni Ibáñez
mitjançant correus electrònics.

trista pels valencians que viuen cada dia
en unes terres hostils políticament parlant, i
evidentment, ideològicament pensant.
Una planificació urbanística on apoderats compren turons
que fan rebaixar a l'alçada edificable per construir-hi i especular,
sols queda un 25 % de territori costaner net. La resta, polit.
Una diversitat lingüística minada poble a poble amb unes normes
escrites per polítics incorrectes (lingüísticament parlant), i mil etcètera.

contenta de veure que la gent que creu en la cultura i la llengua
hi continuen apostant i dedicant-hi l'energia per tirar endavant
malgrat trobar-se a l'ombra i en un espai silenciat, desgastat
i controlat per les forces de poder.

Gràcies, València,
enhorabona per l'aposta, a tota la gent de país,
i moltes felicitats a l'editorial Bromera pel seu 20è aniversari.

Per conèixer l'eròtica de Mouchette i Vogelfrei
haureu d'esperar al novembre, quan sortirà publicat
L'Oracle Imminent...

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................