15.6.08
L'escriptura és transgressió.
Tant del temps, com de l'espai, com dels nombres i les lletres
com dels límits d'un mateix, com del pensament,
com de l'instrument que s'utilitza.
I si hi ha una literatura que ve de gust llegir i rellegir
segurament és perquè transgredeix cada un dels elements
que he apuntat més amunt i d'altres que desconec.
Són les lectures que transgredeixen els nostres propis esquemes previs.
L'escriptura neix de la necessitat de transgredir.
Hi ha qui ho sap fer i qui no en sap.
Hi ha qui ho confon amb violar destruir, insultar, prevaricar, robar.
Però transgredir, del llatí transgredior
està format pel prefix trans- "més enllà, o per sobre de"
i l'arrel gradior "caminar, avançar".
Per això encara que avui siguem dissabte 14 de juny
penjaré aquest post com a diumenge 15.
I no és amb pretensions transgressores.
La veritat és que m'he empipat.
I com que vull passar per sobre de l'enuig
escric això tot i que ja he penjat el post d'avui.
Fa dos dies que quan obro el blog per treballar
em surt penjat al lateral un anunci polissó
de no sé quina empresa privada.
Com que sé que utilitzen el marcador de Webstats
per infiltrar-se, he decidit treure'l d'aquí
i quedar-me sense poder controlar la dinàmica de les visites al blog.
Podria posar-me algun altre tipus de marcador,
o mirar si Webstats té una clàusula especial per advertir
que això no passi. No sé si, com a clients, tenim aquest dret.
Però no m'interessa perdre el temps amb aquest tipus de lleis
ni intentar de transgredir-les ni buscar una solució.
Prefereixo alliberar-me del control de visites,
no saber si hi ha algú que em llegeix o si estic sola en aquest món.
D'alguna manera m'allibero de la pressió de correspondre els lectors
que em vénen a veure regularment, de la vanitat de comprovar
com puja el nombre de visitants, i de la frustració d'adonar-me
que per escriure no cal que ningú em llegeixi.
Ho faré igualment, amb la il.lusió d'una multitud de lectors implícits,
esperant els meus encerts i remarcant els meus errors
encara que virtualment, no hi hagi ningú a la pàgina.
Tant del temps, com de l'espai, com dels nombres i les lletres
com dels límits d'un mateix, com del pensament,
com de l'instrument que s'utilitza.
I si hi ha una literatura que ve de gust llegir i rellegir
segurament és perquè transgredeix cada un dels elements
que he apuntat més amunt i d'altres que desconec.
Són les lectures que transgredeixen els nostres propis esquemes previs.
L'escriptura neix de la necessitat de transgredir.
Hi ha qui ho sap fer i qui no en sap.
Hi ha qui ho confon amb violar destruir, insultar, prevaricar, robar.
Però transgredir, del llatí transgredior
està format pel prefix trans- "més enllà, o per sobre de"
i l'arrel gradior "caminar, avançar".
Per això encara que avui siguem dissabte 14 de juny
penjaré aquest post com a diumenge 15.
I no és amb pretensions transgressores.
La veritat és que m'he empipat.
I com que vull passar per sobre de l'enuig
escric això tot i que ja he penjat el post d'avui.
Fa dos dies que quan obro el blog per treballar
em surt penjat al lateral un anunci polissó
de no sé quina empresa privada.
Com que sé que utilitzen el marcador de Webstats
per infiltrar-se, he decidit treure'l d'aquí
i quedar-me sense poder controlar la dinàmica de les visites al blog.
Podria posar-me algun altre tipus de marcador,
o mirar si Webstats té una clàusula especial per advertir
que això no passi. No sé si, com a clients, tenim aquest dret.
Però no m'interessa perdre el temps amb aquest tipus de lleis
ni intentar de transgredir-les ni buscar una solució.
Prefereixo alliberar-me del control de visites,
no saber si hi ha algú que em llegeix o si estic sola en aquest món.
D'alguna manera m'allibero de la pressió de correspondre els lectors
que em vénen a veure regularment, de la vanitat de comprovar
com puja el nombre de visitants, i de la frustració d'adonar-me
que per escriure no cal que ningú em llegeixi.
Ho faré igualment, amb la il.lusió d'una multitud de lectors implícits,
esperant els meus encerts i remarcant els meus errors
encara que virtualment, no hi hagi ningú a la pàgina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Emma
El teu bloc m`ha semblat molt interessant.
L`he enllaçat al de l`associació d`art i cultura la Bombeta
Si et sembla bé el mantindrem enllaçat.
Podem estar en contacte a travès del nostre mail.
Ah! blogger té una funció que es diu google analytics, l`has d`activar i veuràs un ventall d`estadistiques bastant interessant.
Comissió bloc
Estimada amiga Emma,
ENYOR LA CONTINUACIÓ DE TÒXIC!
I som Lector Fidel (?) de la teva e...m...--------a!
M'agradaria veure't: tan epifànica, tan efervescent, tan guspirejant, tan viva!
Com s'escriu l'enyor vertader?
Vet aquí la meva pregunta.
Una besada de tinta electrònica.
El Recordador
Hola Comissió Bloc,
estic encantada que m'encengueu a la bombeta, us acabo de visitar perquè no us coneixia i m'agrada el vostre bloc! Endavant!!
Estimat R.A.!
Belette té un son latent a So na Freya, i no hi ha manera de desvetllar-la. La deixo dormir, almenys, encara uns mesos més, fins al termini d'una beca que m'omple el temps.
Potser l'enyor vertader es xiuxiueja?
el meu propi blog no em deixa publicar un comentari com a blogger, així que ho intento com a anònim amb denúncia afegida.
Això ja passa de mida!!
Publica un comentari a l'entrada