xavi diu:
ei
xavi diu:
que no hi ets?
e diu:
ei
e diu:
ara sí
xavi diu:
encara no has marxat, o ja has tornat?
e diu:
encara no he marxat
e diu:
anava al wc i m'ha trucat la txell i he entrat al despatx i he vist la conversa
xavi diu:
tens temsp d'explicar-mem lo de la panxa?
e diu:
el què?
xavi diu:
que vas sentir-li el cor
e diu:
amb l'auscultador de l'Anna
xavi diu:
i què tal?
e diu:
com si sentís timbals llunyans dins el fons del mar
e diu:
en general glu glu
e diu:
i en darrer terme pu pu
xavi diu:
pu pu?
e diu:
batecs
e diu:
és molt submarí, el món de la panxa
xavi diu:
tu diràs
e diu:
batiscafo nonabiel

sàvia

sempre he pensat que quan algú fa una promesa
és que no està prou segur de poder complir-la

és força evident que prometem el que sabem que és difícil de seguir
si no la promesa no té sentit. A ningú no li cal prometre que al matí s'aixecarà del llit,
tret que estigui en una depressió descomunal i que li costi esforços llevar-se

Zapatero fa moltes promeses, com tots els polítics.
No m'escandalitzo, doncs, davant els incompliments
penso: que parlin tant com vulguin, que gastin amb paraules
el que no faran amb fets, que es guanyin la credibilitat
amb somriures o insults còmplices dels mitjans de comunicació,
que omplin les orelles de la gent interessada
amb retòriques inútils i debats insubstancials i aporístics

jo ara escric i escriuré demà
rentaré els plats i em faré el llit
buscaré feina per poder pagar el lloguer
aniré al metge a fer-me una analítica
i continuaré escrivint malgrat que mai algú em prometi publicar-me

a vegades em miro la feina
des de l'exterior d'una tanca:
com si no em pertanyés,
(hi ha un tremolor sobtat
costa de respirar i dolor al braç immòbil
que s'allarga en la inapetència)
cerco debades un cap d'esquila

l'ingrés al principi de la tasca:

la novel.la a mig escriure,

l'assaig interminable,

el teatre a mig muntar

que pasturen indiferents a la meva decisió

hàbil a entrar en terrenys impropis
salto i escometo a l'atzar

sovint em quedo amb gust agre de penicil.lina