5.6.06

a vegades em miro la feina
des de l'exterior d'una tanca:
com si no em pertanyés,
(hi ha un tremolor sobtat
costa de respirar i dolor al braç immòbil
que s'allarga en la inapetència)
cerco debades un cap d'esquila
l'ingrés al principi de la tasca:
la novel.la a mig escriure,
l'assaig interminable,
el teatre a mig muntar
que pasturen indiferents a la meva decisió

hàbil a entrar en terrenys impropis
salto i escometo a l'atzar

sovint em quedo amb gust agre de penicil.lina

Publicat per Indòmita en 7:16 p. m.

1 comentari:

Anònim ha dit...

deixa't portar per les ones
que encara que se t'enduguin mar endins
un dia de ressaca
al final et tornen sempre a la platja

9:56 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................