són les 8.23
i ja he fet el meu repàs de correu i de blogs
i he comprovat que les pelis d'emule s'han baixat bé
(Ordet, [la paraula] de C. T. Dreyer, del 1955: recomanadíssim aquest autor que vaig conèixer a l'expo del cccb: cinema pictòric, per a qui li agradi l'estètica del clarobscur, les pelis amb profunditats abissals, el silenci).
ara em poso a treballar
fins que la Nona es desperti
(ahir, per sort, va ser passades les 11h!!)
19.5.07
18.5.07
són les 8 del matí
he d'aprofitar que la Nona és al llit per fer feina
ara de dia ja no dorm gaire i es fa difícil treballar
i a mi, Alícia, m'agrada estar amb ella
ahir vaig anar a l'ajuntament d'aquí Bianya
jo, tota innocentota, aviam si hi havia propaganda
dels partits polítics que es presenten per a l'alcaldia
de poc no es pixa, la noia que em va atendre, de riure.
es veu que en els ajuntaments NO hi poden tenir
propaganda electoral. De CAP partit.
Tampoc no hi ha cartells penjats, ni programes, ni res.
I a l'ajuntament no me'n saben ni poden ni volen dir-me'n res.
és que no podré fer valdre el meu dret?
he d'aprofitar que la Nona és al llit per fer feina
ara de dia ja no dorm gaire i es fa difícil treballar
i a mi, Alícia, m'agrada estar amb ella
ahir vaig anar a l'ajuntament d'aquí Bianya
jo, tota innocentota, aviam si hi havia propaganda
dels partits polítics que es presenten per a l'alcaldia
de poc no es pixa, la noia que em va atendre, de riure.
es veu que en els ajuntaments NO hi poden tenir
propaganda electoral. De CAP partit.
Tampoc no hi ha cartells penjats, ni programes, ni res.
I a l'ajuntament no me'n saben ni poden ni volen dir-me'n res.
és que no podré fer valdre el meu dret?
17.5.07
1.5.07
aquesta tarda me'n vaig un altre cop a la casa dels romanesos
disset dies sense connexió, aïllada al mig del Montseny
(no ho digueu a ningú
fa una mica de basarda
quan comença a fer-se fosc
i el silenci s'espesseix
i es fa present com una gelatina
espero no rebre cap visita)
a les darreres clarors entro a la casa gran
i recorro totes les habitacions i sales
per tancar les finestres, en un silenci absolut
a tota la casa, amb els llums encesos,
hi ha una claror tènue i melodiosa
petits focus que il.luminen, sols,
un parell de Fortunys i un parell d'Urgells a la sala,
un Picasso, uns quants Meifrèn,
al menjador un Martí i Alzina i un Salinas,
un anònim de l'escola anglesa del xviii
quadres que eixamplen el temps quiet
i em conviden
penso que en qualsevol moment
el piano de cua començarà a tocar
el Rèquiem de Mozart
disset dies sense connexió, aïllada al mig del Montseny
(no ho digueu a ningú
fa una mica de basarda
quan comença a fer-se fosc
i el silenci s'espesseix
i es fa present com una gelatina
espero no rebre cap visita)
a les darreres clarors entro a la casa gran
i recorro totes les habitacions i sales
per tancar les finestres, en un silenci absolut
a tota la casa, amb els llums encesos,
hi ha una claror tènue i melodiosa
petits focus que il.luminen, sols,
un parell de Fortunys i un parell d'Urgells a la sala,
un Picasso, uns quants Meifrèn,
al menjador un Martí i Alzina i un Salinas,
un anònim de l'escola anglesa del xviii
quadres que eixamplen el temps quiet
i em conviden
penso que en qualsevol moment
el piano de cua començarà a tocar
el Rèquiem de Mozart
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
