aquesta tarda me'n vaig un altre cop a la casa dels romanesos

disset dies sense connexió, aïllada al mig del Montseny
(no ho digueu a ningú

fa una mica de basarda
quan comença a fer-se fosc
i el silenci s'espesseix
i es fa present com una gelatina

espero no rebre cap visita)

a les darreres clarors entro a la casa gran
i recorro totes les habitacions i sales
per tancar les finestres, en un silenci absolut

a tota la casa, amb els llums encesos,
hi ha una claror tènue i melodiosa
petits focus que il.luminen, sols,
un parell de Fortunys i un parell d'Urgells a la sala,
un Picasso, uns quants Meifrèn,
al menjador un Martí i Alzina i un Salinas,
un anònim de l'escola anglesa del xviii

quadres que eixamplen el temps quiet
i em conviden

penso que en qualsevol moment
el piano de cua començarà a tocar
el Rèquiem de Mozart