El Nayem ja riu, ja parla (en hassania, però parla)
ja compta de l'u al deu en castellà i em diu: tinc gana.

La primera setmana no deia res, i plorava estirat al sofà.
Quan un matí va veure a la seu dels Amics
una foto dels campaments del Sàhara on viu
va guanyar l'enyor per la resta del dia, va estar callat
i amb aquella seva mirada trista i negra cap endins.

Quan ell i l'Ali van descobrir la capsa on guardem les figures del pessebre
van trobar la panacea: els encanta jugar amb els tres camells dels mags.
I les figures dels pastors, les ovelles, i quan veuen el caganer, encara riuen ara.

Ahir vam saber que l'Ali no es diu Ali.

Com que només vénen nens i nenes de 7 a 12 anys
i ell en té 13, com ens va assegurar,
la seva família va comprar el nom d'un cosí menor
per poder-lo enviar a Catalunya amb identitat falsa.

De fet, la fotografia del carnet que ha portat el Nayem
tampoc no s'assembla a ell ni pel color de pell,
ni pel nas, ni per les orelles, ni els ulls ni la mirada.

eso es normal en el Sahara

En Nayem i l'Ali ja són amb nosaltres.

En Nayem no sap quants anys té, en calculem uns set o vuit,
és molt tímid i no parla ni català ni castellà
només hassania, el seu idioma matern.
L'Ali diu que en té 12, ja és la cinquena o la sisena vegada que ve
i domina tant els idiomes com les tàctiques culturals d'aquí.

Són fills del poble saharaui i viuen en els camps de refugiats
d'Aiun i Auserd al Sàhara Occidental.

Potser un bon exemple que explica el concepte de periodisme multimèdia és la teva feina durant les eleccions generals de Turquia, al 2007.
Com a enviat, havia d'elaborar les notícies per la BBC, per les emissores de ràdio i per internet. A més, publicava vídeos a YouTube, fotos a Flickr i feia un blog. Vaig aprendre moltes coses d'aquella experiència. Una és que no s'han de fer tantes coses a la vegada. S'ha d'escollir quin és el millor format per explicar la història i perquè la noticia quedi elegant i atractiva. Jo dic sempre temps i bellesa.

Ben Hammersley