El Nayem ja riu, ja parla (en hassania, però parla)
ja compta de l'u al deu en castellà i em diu: tinc gana.

La primera setmana no deia res, i plorava estirat al sofà.
Quan un matí va veure a la seu dels Amics
una foto dels campaments del Sàhara on viu
va guanyar l'enyor per la resta del dia, va estar callat
i amb aquella seva mirada trista i negra cap endins.

Quan ell i l'Ali van descobrir la capsa on guardem les figures del pessebre
van trobar la panacea: els encanta jugar amb els tres camells dels mags.
I les figures dels pastors, les ovelles, i quan veuen el caganer, encara riuen ara.