avui la torno a tenir
la fe, la fe

potser són els diàlegs amb Galileu

que en la Luna o en otro planeta se generen hierbas, plantas o animales similares a los nuestros, o que haya lluvias, vientos, truenos, como en torno a la Tierra, yo no lo sé y no lo creo, y mucho menos que esté habitada por hombres. Pero lo que ya no entiendo es por qué, dado que allí no se producen cosas similares a las nuestras, se debe concluir necesariamente que no tenga lugar ninguna alteración.

o potser és que ahir, per primer cop vaig ser a la tertúlia literària de la Terra.

el pessebre submarí de la garrotxa a vint-i-cinc de gener

la verdad es lo mas grande que puede obtener el hombre
Plutarc

superació constant i sublimació dels orígens

la literatura és l'art de la mitja veritat
l'esforç ardu per connectar amb l'innombrable

sóc una escarrassada que a vegades perd la fe

em fascina comprovar l'exaltació
dels grans autors en el seu propi setial
capaços de mantenir aquell esperit que els va fer joves:
s'aplaudeixen i recorden nostàlgics temps passats.

....la nostàlgia no és retòrica....
com a país necessitem recuperar casos arxivats, d'acord.
la rabiosa agonia d'avui amb gust de resclosit...

(trobo absurd, avui, parlar de nació:

la nació la fan les persones, com sabem

i avui les persones no responen com a si

sinó com a representants d'entitats,

corporacions i associacions.

El testimoni que ens arriba, als joves,

és un llegat envasat al buit)

quan era xica, per vint duros anàvem al cine.
Feien dues pel.lícules, i sessions continuades:
podies repetir si et quedaves a la butaca.

els enemics de la cultura no són les altres cultures
ni les comoditats de la nostra actualitat
ja fa temps, anys, que el cinema s'ha encarit
i l'encontre social es redueix a dues cues:
uns que entren per una banda
uns que surten per l'altra,
sense mesclar-se i sota la vigilància

d'un fals acomodador.