dels grans autors en el seu propi setial
capaços de mantenir aquell esperit que els va fer joves:
s'aplaudeixen i recorden nostàlgics temps passats.
....la nostàlgia no és retòrica....
com a país necessitem recuperar casos arxivats, d'acord.
la rabiosa agonia d'avui amb gust de resclosit...
(trobo absurd, avui, parlar de nació:
la nació la fan les persones, com sabem
i avui les persones no responen com a si
sinó com a representants d'entitats,
corporacions i associacions.
El testimoni que ens arriba, als joves,
és un llegat envasat al buit)
quan era xica, per vint duros anàvem al cine.
Feien dues pel.lícules, i sessions continuades:
podies repetir si et quedaves a la butaca.
els enemics de la cultura no són les altres cultures
ni les comoditats de la nostra actualitat
ja fa temps, anys, que el cinema s'ha encarit
i l'encontre social es redueix a dues cues:
uns que entren per una banda
uns que surten per l'altra,
sense mesclar-se i sota la vigilància
d'un fals acomodador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada