avui fa 32 anys
que la meva mare em tenia per primer cop
als braços després de nou mesos dins la panxa
un part que posava fi a les doloroses peuades al fetge
la van adormir tota, com era protocol aleshores
no es va adonar gens, en absolut, de res
es despertà amb mi, neta i pulcra i ben vestida
amorrada al seu pit i uns quants punts al tall de la vagina
les meves xuclades també li adolorien el mugró
li van recomanar, com era protocol aleshores
la llet de biberó
eren altres temps
per sort, d'aquí pocs mesos tindré per primer cop
la Nona entre els meus braços
un part que posarà fi a les doloroses tibades del ventre
i les peuades dolces i incipients encara
no m'adormiran, ni amb l'epidoral ni anestèsia local
ajudaré a sortir la meva nena amb totes les forces que em restin
(vull viure amb ella aquest trànsit únic, especialíssim)
a l'hospital, ja m'ho van dir, no practiquen l'episiotomia
perquè és més fàcil de cosir i de guarir un estrip de la pell
que un tall de tisores, i menys quan el part és natural,
trauré la nena, mucosa i amb olor d'amniòtic, i me la posaré al pit.
29.7.06
27.7.06
quan l’Estat controla els instruments de l’economia
és possible seguir una política de despietada discriminació
contra les minories nacionals mitjançant instruments
de política econòmica, sense infringir mai la lletra
de la protecció estatutària dels seus drets
Friedrich A. Hayek
pare del pensament neoliberal
és possible seguir una política de despietada discriminació
contra les minories nacionals mitjançant instruments
de política econòmica, sense infringir mai la lletra
de la protecció estatutària dels seus drets
Friedrich A. Hayek
pare del pensament neoliberal
23.7.06
21.7.06
no vaig mai a l'hora
potser perquè m'agrada que les coses
em passin amb espontaneïtat inusitada
no succeeixen mai a l'hora esperada
sinó al moment oportú
per exemple, jo encara no sé quan faré vacances,
si aniré a ses Illes o a Jena, on hi tinc una amiga
segurament, quan la decisió sigui consumada
(em trobi en mar o en carretera)
no sé on passaré la nit següent.
ni què faré l'endemà, ni què escriuré
sóc poc previsora
a vegades envejo la gent que viu a l'hora i sap on va
perquè tinc la impressió que esprem el fruit
molt més que no puc jo i queda sadolla i plena
són maneres de Sein und Zeit
els meus quaderns de viatge són plens d'interrogants
de passos perduts, de recerques i sorpreses
però també de reflexions insatisfetes i melangies
de fet, encara no he descobert per què m'agrada viatjar
potser per ficcionar-me en llocs estranys?
potser per perdre'm jo mateixa?
o just per trobar-me a temps?
potser perquè m'agrada que les coses
em passin amb espontaneïtat inusitada
no succeeixen mai a l'hora esperada
sinó al moment oportú
per exemple, jo encara no sé quan faré vacances,
si aniré a ses Illes o a Jena, on hi tinc una amiga
segurament, quan la decisió sigui consumada
(em trobi en mar o en carretera)
no sé on passaré la nit següent.
ni què faré l'endemà, ni què escriuré
sóc poc previsora
a vegades envejo la gent que viu a l'hora i sap on va
perquè tinc la impressió que esprem el fruit
molt més que no puc jo i queda sadolla i plena
són maneres de Sein und Zeit
els meus quaderns de viatge són plens d'interrogants
de passos perduts, de recerques i sorpreses
però també de reflexions insatisfetes i melangies
de fet, encara no he descobert per què m'agrada viatjar
potser per ficcionar-me en llocs estranys?
potser per perdre'm jo mateixa?
o just per trobar-me a temps?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
