.
.
.
.
.
.
...ets...feliç?
..Jo?
sí, sí, és clar

anit, ja al llit, vaig llegir els dos primers
contes de La força de la gravetat
i he de dir que m'han deixat trastocada

en Serés t'agafa dels ulls i els records
i et condueix cap a un paisatge difuminat
de contorns confusos i colors mesclats
de veus fantasmals i etèries que et sobrevolen
i et dilaten l'enteniment i la memòria

aleshores, quan les veus se't fan properes
i comprensibles,
quan perden la perspectiva aèria i cauen
pel pes de la gravetat,
comences a percebre els contorns
i a entendre el paisatge i a entendre't

un somni punyent
que no m'ha deixat dormir

matí de mercat al firal d'Olot
he anat a comprar verd per tota la setmana
després a la Drac a buscar aviam
si tenien la Muntanya màgica
però no, i vull tornar el volum de la biblio
perquè és un imprescindible de posseir

aturada a les escales de Sant Esteve
donant de mamar a la Nona,
al costat d'uns turistes alemanys
que llepaven unes piruletes
grosses com una poma vermella,
ha passat per davant meu el Serés
amb una bossa plena de verd

just dissabte a la tarda vam anar a passeig, a Girona
i en la visita obligada de posseir, a la 22
vaig fer-me amb La força de la gravetat

Ja no saps què va venir abans i què va venir després,
o si tot plegat va passar al mateix temps, en Tomàs,
quan volies demanar alguna cosa, sempre et deia
que no n'havies de fer res i que va ser tot un accident.

sóc a casa, les 9.51
davant l'ordinador i un cafè amb llet de soja
a punt d'agafar la traducció per la solapa
i dir-nos quatre coses.

tothom que hi és encara dorm
la Leila ja ha marxat a treballar a la botiga de fotografia
Can 60 a la plaça de Catalunya d'Olot

he obert la finestra de l'estudi
i la porta i la porta de l'habitació dels petits
i el balcó, i corre així l'aire del matí
que és fresc i bo

sembla que no passi res