anit, ja al llit, vaig llegir els dos primers
contes de La força de la gravetat
i he de dir que m'han deixat trastocada

en Serés t'agafa dels ulls i els records
i et condueix cap a un paisatge difuminat
de contorns confusos i colors mesclats
de veus fantasmals i etèries que et sobrevolen
i et dilaten l'enteniment i la memòria

aleshores, quan les veus se't fan properes
i comprensibles,
quan perden la perspectiva aèria i cauen
pel pes de la gravetat,
comences a percebre els contorns
i a entendre el paisatge i a entendre't

un somni punyent
que no m'ha deixat dormir