la pista

Finalment m'he decidit a obrir un blog per publicar un diari personal.
No sé si serà gaire diari, però almenys aquí podreu seguir el meu trajecte vital, i d'aquesta manera estareu informats del meu anar i venir i us estalvio la càustica pregunta de "I ara, on t'estàs, estàs aquí?"
Sí, amics i amigues. Estic aquí.

(Aquí us convido a seguir les nostres històries si és que hi ha algú de vosaltres interessat a crear més històries de relacions humanes o inhumanes.)

Doncs bé, per començar us vull presentar el meu fill. És un nen, i es diu Blat.
És molt tranquil.let, dorm molt i creix ràpid.
Ara li surten les dents i ho vol mossegar tot: fins s'arrossega per terra amb la boca clavada als meus pantalons, és una mica bèstia.
Us passo el seu primer retrat que li vam fer, perquè el conegueu.
I res més per avui.
Una salutació des d'un punt particularment universal, i, com diu Josep Pla: "no sóc partidari de la cuina frigorificada".