impressions de venècia 1

Venècia és un vaivé. Un flux i un reflux, com diu Bernhard a La meta.
Una sotragada de vaporetto.
No sé quin és el ritme de la vida, però intueixo la parsimònia dels italians. És un anar avançant amb un cert retrocés, el futur i el passat en una sola ona, el punt de plaer entre el sóc i el no sóc.
Venècia és mal de cap, o sigui, un vaivé dins el cap.
Parsimònia
Harmonia
Món
Heu sentit mai la veu d’un embarcador? Em xiuxiueja, només a la meva orella, a les fosques. Quan les fustes cruixen com els ossos en una petamenta prolongada al mig de l’aigua se’t connecten els nervis des de les entranyes de les plantes dels peus. Un tot de totes bandes i jo al mig amb un boli que vessa de tinta blava.
Venècia és viva quan està sola.