L’hipertext com a aventura en el desconegut


Enllaço amb el post entusiasmat d'avui a ENTRELLUM.
I revolto a favor de la ciberliteratura ultramoderna (Toni dixit)
perquè els autors d’avui tenim un repte que no podem
obviar ni esquivar: fer el pols als canvis.

El segle XX, com a transició d'una època vella a una de nova,
va explotar la creació de problemes en la literatura decimonònica,
trencant les fronteres de l’establert.
En el segle XXI, però, tot aquest món d'avantguarda està mort,
i els autors moriran també si s'entossudeixen,
com alguns imparables pretenen, a ser avantguardistes decimonònics.
S’ha acabat el temps de crear problemes a la literatura
i ha arribat l'hora de resoldre els problemes que la literatura ens crea.

El desenvolupament seqüencial de la narració heretat d’Aristòtil
(“les històries ben composades no han de començar ni acabar a l’atzar”)
queda obsolet amb la ciberliteratura,
perquè l'hipertext no segueix cap procés seqüencial diacrònic,
sinó que s'ordeix en un entramat sincrònic.
El concepte d'hipertext altera tots els paràmetres d'escriptura
coneguts fins ara. Probablement podríem fer un paral.lelisme
amb la revolució copernicana. Copèrnic va ser postaristotèlic
des del punt de vista cosmològic perquè la seva visió de l’univers
negava la visió d’Aristòtil. El gir copernicà va suposar una nova cosmovisió
inèdita fins aleshores.

La ciberliteratura comporta un pas de les narratives històriques tradicionals
a les narratives orgàniques: o sia, la literatura es converteix
en un art processual i sistèmic, basat en esquemes interconnectats,
dialògics i multidimensionals.
Les històries, les narracions, ja no depenen només
del treball laboriós d'un autor solitari que crea mons deterministes,
sinó de les relacions entre personatges autònoms d'autors diversos
que s'entrecreuen i es realitzen recíprocament: la creació d'uns mons
regits pel pur atzar, o per un context en contínua transformació.

Aquest és el gran repte de l'escriptor del segle XXI: el domini de l'atzar,
i per dominar l'atzar potser cal deixar-nos portar per les circumstàncies.
Mantenir el pols als canvis. Ni guanyar ni que et guanyin.