Clítote està encantada de la vida, m'ensenya unes cites: "de manera que vaig començar a pensar que potser era veritat que quan et cases i tens nens és com si et rentessin el cervell i després et tornes insensible com qualsevol esclau d'un estat totalitari" de la Sylvia Plath, i "ningú no pot donar la mesura de la fúria i la violència d'un cor de poeta en veure's atrapat i enredat en un cos de dona" de la Virgínia Woolf, suïcides totes dues.
i em diu: pot creure l'home fins on arriba l'esclavatge de les circumstàncies, si fins i tot un pentaplègic no acaba de perdre mai la darrera esperança? estàs prenyada, seràs mare i la vida et fa un tomb d'equilibrista, però no et creguis res del que has après fins ara. Ets poeta, crea de nou.
Gràcies a ella deixo de creure en la guerra de gèneres i en el poder de l'autoritat i m'inclino cap el poder de la transformació (he patit la fúria i la violència de la Woolf i el rentat de cervell de la Plath) però puc mutar-me en mi mateixa íntegra, sense escissions ni prejudicis, oblidant els obstacles que altres imposen i creant-me les pròpies circumstàncies. Espero.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
Poeta: la creació més sublim és al primer fogó deixa que s'expressi el segon, que l'entengui el tercer.
Si algun dia puc arribar a ser tan precisa com la noia de la taula del costat, arribaré a fer, cert, coses satisfactòries. Precisió en tallar una rodanxa de tomàquet i posar-lo damunt la torrada sense que un àtom de líquid em taqui el dit. Precisió en mossegar netament, els llavis arromangats, sense que un àtom d’engruna els toqui. Precisió en la lletra, en les frases, en la peça brillant del bolígraf que, a diferència del meu, no deixa rastres de tinta en els dits, ni en les mans. Si relaciono precisió amb pulcritud, crec que hauré de començar a ser més neta.
/*............................................................................................................................................................................................
----------------------------------------------- */
...................................-............................-.--.........................................................................................................................
............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................
3 comentaris:
Poeta:
la creació més sublim és al primer fogó
deixa que s'expressi el segon,
que l'entengui el tercer.
No obstacles
tampoc prejudicis
AMOR
Caram!
Quin retorn més ... interessant!
Ets gran i profunda. No has de patir. Estic convençut que te'n sortiràs. Sempre seré al teu costat. Dins.
Publica un comentari a l'entrada