avui fa 32 anys
que la meva mare em tenia per primer cop
als braços després de nou mesos dins la panxa

un part que posava fi a les doloroses peuades al fetge
la van adormir tota, com era protocol aleshores

no es va adonar gens, en absolut, de res
es despertà amb mi, neta i pulcra i ben vestida
amorrada al seu pit i uns quants punts al tall de la vagina

les meves xuclades també li adolorien el mugró
li van recomanar, com era protocol aleshores
la llet de biberó

eren altres temps

per sort, d'aquí pocs mesos tindré per primer cop
la Nona entre els meus braços
un part que posarà fi a les doloroses tibades del ventre
i les peuades dolces i incipients encara

no m'adormiran, ni amb l'epidoral ni anestèsia local
ajudaré a sortir la meva nena amb totes les forces que em restin
(vull viure amb ella aquest trànsit únic, especialíssim)
a l'hospital, ja m'ho van dir, no practiquen l'episiotomia
perquè és més fàcil de cosir i de guarir un estrip de la pell
que un tall de tisores, i menys quan el part és natural,
trauré la nena, mucosa i amb olor d'amniòtic, i me la posaré al pit.