7.7.06

just ara en aquest moment estaria escoltant Biel Mesquida
o Maria del Mar Bonet sota la pèrgola de Caldes d'Estrac.

però la lletra m'ho ha impedit i els 120 km que me'n separen.
he de corregir Dues vides de Vikram Seth per al dimecres.
tinc set dies comptant dissabte i diumenge, per 525 pàgines del total
em corresponen 75 pàgines per dia. Sembla poc

heu rebut mai un mail com aquest?

SGEUN UN ETSDUIO DE UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA,
NO IPMOTRA EL ODRENEN EL QUE LAS LTEARS ETSAN ERSCIATS,
LA UICNA CSOA IPORMTNATE ES QUE LA PMRIREA Y LA UTLIMA LTERA
ESETN ECSRITAS EN LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR
TAOLMNTEE MAL Y AUN ASI PORDAS LERELO SIN POBRLEAMS.
ETSO ES PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA POR SI MSIMA,
SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.

el cervell em posa la feina difícil. I més quan es tracta
d'una bona traducció com aquesta d'Albert Torrescasana,
que em permet que la lectura se m'endugui al recer de la literatura
però m'obligui a repetir fragments sota la capa de la llengua.

ahir pràcticament no vaig poder fer feina per altres encàrrecs que tenia
o sia que avui em tocaven 150 pàgines.
són les 23:44
vaig per la 114

plego
bona nit





3 comentaris:

Toni Ros ha dit...

No et vas perdre res.

Anònim ha dit...

Avui quan arribi ja serà fosc, i potser tard,
però els meus dits recorreran el teu cos per descasar-te,
i s'aturaran allà on t'esgarrifes. Potser aniran més enllà...
La mà ferma buscarà la vida sobre la pell tibant, els meus llavis l'acariciaran, i d'entre ells naixeran mots còmplices de l'amor més gran i compartit que ha existit mai.
Vos estime!

Anònim ha dit...

Te'n faré cinc cèntims.
Feia una nit de lluna gairebé plena. Des de la Pèrgola de Muntanyà hi ha vistes al mar d'un blau tan fosc! Corria una mica d'aire i era una mica fresquet.
Perejaume va fer una presentació molt interessant. Va parlar de la nostra llengua, de com ens constitueix a tots, de com gairebé "ens utilitza a tots" (tant al poble com als grans escriptors) per seguir viva i plena. Va parlar de l'eloqüència d'en Biel Mesquida, impossible de retenir en cap grafisme.
Tant el cant de la Ma del Mar Bonet, com la recitació d'en Biel Mesquida, com la d'en Palau (sovint de memòria), van estar magnífics. Comprenc que ho lamentis.

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................