10.7.06

llegeixo aquesta frase de Seth:
"Quant a la quasi ciència del comportament humà, és gairebé impossible concebre la psicologia, la psiquiatria, la psicoanàlisi o la psicoteràpia sense parlants alemanys, ja fos l'austríac Freud, l'alemany Adler o el suís Jung."
M'oblido del tema que tracta la frase
i dedueixo un pensament concret:
la producció intel.lectual, artística o utilitària
d'una cultura, o sia, l'expressió de la seva mentalitat
i maduresa, té com a únic denominador comú la llengua.
La cultura germànica abraça Estats polítics diferents.
També la cultura anglosaxona.

Si Frankfurt convida la cultura catalana,
és obvi quina llengua és la convidada,
per tant, els escriptors d'on siguin que escriuen en castellà
podrien ser uns convidats a la fira del llibre
si l'honor el tingués la cultura hispana.

Ara bé, la nostra psicologia empobrida, incerta, dèbil i amfibològica
ens fa confondre cultura amb política
qui és la convidada a Frankfurt?
La cultura?
No em feu riure.

La convidada és la política i l'economia,
o sia les institucions i les empreses,
així és lògic que hi hagi autors en llengua castellana
que vagin a Frankfurt, perquè viuen i treballen a Catalunya.

Si no anéssim amb tants eufemismes
tot seria molt més fàcil

quina mania a complicar-nos la vida!

[Tirant al cap]

4 comentaris:

David Madueño Sentís ha dit...

Molt bon post, sí senyor, d'acord amb tu. Potser jo sóc més il·lús, doncs no fa gaires dies penjava un post al llunÀtic comentant el tema de Frankfurt, sense donar-li un pes específic a un tema que ja és una realitat de fa temps: els llibres són un negoci i com a tal els editors fan el que els dóna la gana. Cultura? Literatura? Res, home, res, llibres. I com més gruixuts i intranscendents, millor...

Anònim ha dit...

I si no ens compliquéssim la vida? que fariem?

Anònim ha dit...

no viuríem millor?

parlo per mi: com menys me la complico, més feliç sóc.

Anònim ha dit...

I tant, i tant, que viuríem millor, i tant. Però, pel que sembla, en aquest món que ens ha tocat en sort, el que importa és no aburrir-se, no pas viure bé,i això de Frankfurt dóna per molt, un cop aparcat l'estatuet. Clar, que potser amb Montilla de president tot això serà diferent, i per fi es valorarà l'aborriment en la seva justa mesura.

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................