els conceptes, igual que les paraules, també canvien
igual que les tecnologies que els transmeten
igual que les persones que els pensen
igual que la pell i la memòria

m'agradaria que el concepte πολιτικος (política) no hagués canviat mai
que la política continués essent una pràctica ideològica
i no una especulació econòmica, però ves, no és pas així, ho sé

A Moià, el meu poble de tota la vida, hi regnen uns especuladors ferotges

ara, la Iolanda, la filla gran dels Burdó, de la botiga de joguets,
la cartera que ens deixa la propaganda i les cartes dels bancs a les bústies,
que era, o és, una fervent manifestant en pro de Catalunya, de Moià i de la gent,
una fervent crítica dels serveis precaris del poble: CAP, Escola, piscina...
molt crítica amb la política convergent de l'ajuntament
que ha fet créixer Moià de 3.000 a 6.000 habitants
i amb un projecte urbanístic per assolir els 20.000,
entre moltes altres desgràcies per contar,

a hores d'ara, la Iolanda, ja deu tenir una regidoria a a l'ajuntament made in CiU.


És cert que la Iolanda no és la Maria de la Pau Janer,
i que als pobles petits la política funciona diferent que a les ciutats o als Estats,
que es voten les persones, i tot això.

I potser és una bona estratègia, la de la Iolanda.
Una estratègia que el meu amic Jordi, el fill de l'estanquer,
ja va dur a terme una vegada amb el suport de tots nosaltres:
dur la regidoria de cultura a canvi d'un ateneu popular
ja que l'ajuntament havia fet tancar el Casal: l'únic local on es feia teatre
i cinema, i on els nens de l'Institut s'acomiadaven del curs amb espectacles artístics.

Espero que la Iolanda dugui de cap una estratègia
des de les esquerres, del poble i per al poble.

Em fa pànic creure que potser no és així.