avui, dia ennuegat
(més o menys com ahir)

sec davant l'ordinador
(ampliació del cablejat del switch a dos ordinadors més
al pis de dalt: Francesc i Leila ((moviments a can Quita
capítol següent)))
plena de plàtan
(la Nona ja menja plàtan, només plàtan, plàtan als dits
plàtan al clatell plàtan a la planta dels peus)
i els peus suats perquè sóc així
perquè encara vaig amb les sabatilles d'hivern
quan no vaig descalça, perquè ves fa calor
i jo tinc les sandàlies guardades a la caixa d'estiu
de les capses de sabates ben guardades
al mig del passadís

volia reescriure el post tan trist d'ahir
(trist perquè de tantes coses que volia dir
no dic res de res i amb prou feines)

si de cas ho faré demà,
si la Nona no té tanta mamitis
i si li ha baixat la febre, és clar

ho faria ara,
però és que he d'acabar la traducció d'avui
que no puc deixar per demà
és que no ho puc deixar per demà
perquè demà serà un altre dia.