2.7.07

Un ou de closca eixuta
al compàs d’unes llàgrimes que suren
s’ofega al mig del coll:
la nou
és deu que borbolla
bombolles de mudesa

en el vaivé
sostens un crit

t’empatolles en la nit
i el son
i al lluny hi ha algú que plora
perquè no et sent.

Vacil·les
Publicat per Indòmita en 5:30 p. m.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................