fer fotos a la tele no té res d'especial
però és xulo quan no fan cap cosa a cap canal
i jo estic cansada de fer massa

m'estiro al sofà amb la càmera
i deixo la primera pel.lícula que trobo
encara que sigui del Kevin Costner.

Miro la pel.lícula per l'objectiu de la càmera
i me n'adonc que no era pas un crac
el director de fotografia...

espero que aparegui la imatge que em sorprengui,

el detall, la textura d'un fragment, la perspectiva impossible

totes les fotos aniran
directes a la paperera de reciclatge

em canso de disparar i vull plegar, a més,
la peli és una porqueria
però és que és tan forta, l'obsessió
perquè, encara que no tingui res d'especial,
fer fotos a la tele, és com fer un pols amb l'atzar
i així vaig fent fins que, de cop,
enmig de l'escena més llarga de Waterworld,
en ple oceà, apareix una papallona.




ja la tinc!

l'atzar em brinda un altre regal dels seus