versió infantil de la matança del Pasqual

Vet aquí que una vegada, enmig d'un bosc d'alta muntanya,

un llop famolenc i amb les dents llargues va trobar-se, de sobte,

una casa de maons. Estava suat i cansat de córrer.

Per tercera vegada aquell dia, s'acostà furiós a la porta d'entrada,

va sacsejar-la tota perquè s'obrís, i res.

Aleshores, amb la seva llengua afilada, digué:

"Doncs bufaré i bufaré fins que la casa rebentaré"

i es va posar a bufar a bufar a bufar a bufar tan fort

que els maons van començar a tremolar i tremolar

i el llop seguia bufa que bufa que bufa fins que de sobte,

com l'explosió d'un petard,

maons, envans de fullola, guix, teules, caldera i xemeneia, tot,

va sortir volant pels aires amb un estrèpit terrible

i esquitxant de pedrolins pertot arreu.

Ja em veieu, doncs, els tres porquets que eren a dins,

confiats amb els totxos i el foc que feia bullir l'aigua,

palplantats i estupefactes enmig de les runes i sense capacitat de reacció.

El més petit, que era el més viu,

va saltar a temps quan el llop li tenia la cua

i va poder escapar-se pel fondal que baixava al riu.

El segon porquet d'un bot va saltar a una roca i de la roca a una altra roca

fins que s'escapolí pel vessant rocós de la muntanya.

El tercer porquet s'ho mirava tot tan atònit i garratibat

amb tots aquells esdeveniments imprevisibles

que no va ser-hi a temps: massa confiat, va caure a les urpes del llop.

El llop ferotge, aquell dia era feliç. Se'n va anar a casa amb dos pernils

i moooolta botifarra, i del fetge, diuen, en va fer un paté bonííísssim

que encara se'n deu estar llepant els dits.